Fa una setmana els mitjans locals destacaven que el creuer més gran del món, el Wonder of the Seas, havia atracat a València. Van publicar-se profusament les espectaculars imatges d’aquesta ciutat flotant, de 362 metres de llarg i 237.000 tones de pes, que transportava 4.000 passatgers i 2.300 tripulants. A diferència de Palma, on l’arribada del Wonder of the Seas va generar polèmica i, fins i tot, protestes ciutadanes, per la columna de fum negre amb la qual va obsequiar la ciutat, a València no va passar de ser una anècdota.

A qui no els va passar tan desapercebuda la presència del macrocreuer, juntament amb els altres tres amb els quals va coincidir el mateix cap de setmana, va ser als veïns del barri de Natzaret, el més pròxim al port. "Hi havia quatre creuers al mateix temps i, clar, això es nota en l’aire que respirem", explica a Públic, Juli Moltó, president de l’associació de veïns del barri.

Natzaret, juntament amb la zona de La Punta i la pedania de Pinedo, són les zones més afectades per la contaminació provinent dels vaixells. Segons càlculs de la plataforma València per l’Aire, fins al 50% dels gasos contaminants que es respiren a aquests barris provenen de l’activitat portuària, siguen els vaixells –creuers, ferris i mercaderies- com la mobilitat induïda per aquest trànsit, com per exemple els milers de camions de mercaderies que diàriament entren i ixen del port.

Ara, a més, la situació pot empitjorar. Si l’Autoritat Portuària de València porta finalment a terme els seus plans d’ampliació cap al nord, el terminal de creuers es veuria traslladada i passaria de trobar-se a dos quilòmetres de Natzaret a escassos 300 metres. "Ara, segons com bufa el vent, ja notes en respirar la presència dels ferris que van a les Balears. Si a més si han de sumar els creuers... –continua Moltó- I ni tan sols hi ha cap previsió de limitar-ne la concentració. A Palma han decidit que no n’hi pot haver més de tres al mateix temps i sols un pot ser macro. Ací en teníem quatre de macro en un mateix cap de setmana, amb tot el que suposa per la mobilitat, fums, etc."

Des de l’Associació de Veïns reclamen una Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) que avale la decisió de l’Autoritat Portuària, mentre que aquesta al·lega que la DIA feta el 2007, per al primer projecte d’ampliació nord de la infraestructura és "completament vàlida". "El 2007 no estava previst el trasllat de la terminal, així que no entenc com pot valdre la mateixa DIA", al·lega Moltó.

Per ara, tant Puertos del Estado com el Ministeri de Transició Ecològica s’han rentat les mans del conflicte i han donat total llibertat a l’Autoritat Portuària de València per decidir si aquella DIA és vàlida o no. El veïnat ha recorregut a altres instàncies, com els tribunals o el Defensor del Poble, que aquesta setmana acceptava a tràmit la seua queixa. En plena ofensiva, el divendres 13, la Comissió Ciutat-Port, de la qual forma part l’AVV de Natzaret, presentava una nova demanda reclamant al ministeri de Transició Ecològica que suspenga tots els actes administratius que puguen fer avançar l’ampliació del port o el trasllat de la terminal de creuers fins que els tribunals no decidisquen sobre la seua legalitat.

Contaminació creixent

Segons un estudi del lobby ambientalista europeu Transport & Environment, un sol creuer emet l’equivalent en òxids de sofre –un gas cancerigen i responsable de la pluja àcida- que 25 milions de cotxes. El motiu és que el fuel que utilitzen els vaixells és de menys qualitat que els dels vehicles terrestres. Només l’últim trimestre del 2021, van arribar a València 41 creuers.

Amb tot, Jose Manuel Felisi, de la plataforma València per l’Aire matisa l’impacte d’aquests gasos: "els tubs d’escapament de cotxes i camions estan a l'altura de la gent i, en lògica, afecten de forma molt més directa, mentre que el fum dels vaixells sempre queda més dispers". Els estudis de l’associació –que compta amb la seua pròpia xarxa de mesuradors de qualitat de l’aire- demostren que fins a un 70% de les partícules contaminants de València provenen de la mobilitat privada, mentre que un 11% té origen en el trànsit marítim. Ara, mentre que la contaminació dels cotxes s’ha reduït un 7% en els darrers anys, si el port consuma l’ampliació i compleix els pronòstics d’increment de trànsit, des de València per l’Aire auguren que el seu impacte podria superar el 15% de la contaminació total.

Des de l’Autoritat Portuària es repeteix sovint que "el port de València supera tots els estàndards d’impacte ambiental". A més tenen en projecte "l’electrificació total amb energies renovables, per tal que els vaixells puguen apagar els motors mentre estan atracats".

Per a Felisi, l’impacte de projectes com aquests són limitats, ja que "no tots els vaixells estan preparats per a connectar-se a la xarxa elèctrica i a més, açò tampoc evitaria els fums de l’entrada i eixida del port". Per a aquest enginyer, la pregunta que caldria fer-se és: "el que aporten els creuers a València és més que el que resten? I entre el que resten cal comptar-hi, per suposat, les emissions de gasos contaminants". Un debat que els col·lectius ecologistes fa temps que reclamen però que fins ara, ni el port ni els operadors turístics han volgut afrontar.