L’oposició a l’ampliació del Port de València està guanyant suports socials. La manifestació del divendres 22 d'octubre, que va reunir milers de persones a pesar de la pluja n’és una mostra. Però no soles per la quantitat de gent, sinó també per la diversitat de veus que van cridar a participar-hi. La causa de l’ampliació no només se l’han feta seua els moviments juvenils en lluita contra l’emergència climàtica –una força creixent a escala global-, sinó també altres entitats històricament més allunyades de les reivindicacions ambientalistes com la Federació d’Associacions Veïnals o part de la comunitat acadèmica. A última hora, també Compromís va decidir abandonar la seua oposició de perfil baix i posar tota la carn a la graella en un rebuig frontal a les obres, amb una intensa campanya en xarxes socials.

El pròxim pas de l’aliança política contra l’ampliació ha estat la Proposta No de Llei al Congrés espanyol. Aquesta va ser presentada per la Comissió Ciutat-Port –la plataforma ciutadana que tracta d’aturar el projecte- i Joventut pel Clima, i ha comptat amb el suport de Compromís, Podemos, ERC, la CUP, Más País, Equo i Nueva Canarias. La proposició no té gaires opcions de passar, mentre el PSOE sume els seus vots al PP, Vox i Ciudadanos en favor de l’ampliació, però ha tingut la capacitat de fer créixer els nervis entre els partidaris de les obres.

"La magnitud de les mobilitzacions preocupa als partidaris de l’ampliació que intenten minimitzar o ridiculitzar-les, a voltes amb manipulacions ridícules, però resulta obvi que estan neguitosos", explica la portaveu de la Comissió Ciutat-Port, Lorena Mulet. Per part de l’Autoritat Portuària (APV) es guarda escrupolós silenci sobre l’oposició ciutadana, però persones que coneixen bé el seu funcionament confirmen aquest nerviosisme. "La concessió a MSC [la naviliera que gestionarà el nou moll] s’hauria d’haver signat el 2018 i encara no s’ha fet", expliquen.

En les darreres setmanes, l’APV ha incrementat la campanya propagandística per exposar els beneficis de l’ampliació, amb una exposició sobre la contribució de la infraestructura als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per l’ONU, una sèrie de vídeos sobre la importància econòmica per a diferents sectors o les iniciatives per fer del Port una instal·lació sostenible i descarbonitzada.

Ofensiva política

La dreta valenciana, però, ha agafat una altra estratègia, optant per treure l’artilleria pesant: el fantasma de la invasió catalanista. El primer a disparar ha estat el portaveu de Ciudadanos a l’Ajuntament de València, Fernando Giner, qui ha denunciat "l’aliança entre Compromís, ERC i la CUP" per aturar l’ampliació del Port de València, un moviment que, a parer seu, no tindria una motivació mediambiental, sinó "d’afavorir el Port de Barcelona". En una línia molt similar, va intervindre l’alcaldable popular, Maria José Català, a Les Corts, qui arriba a acusar el Govern valencià d’impulsar un "Procés encobert", seguint les directrius de marcar perfil anticatalanista per part del nou president del PP valencià, Carlos Mazón.

Irònicament, el principal argument –tot es tracta d’una ingerència catalana per frenar el desenvolupament valencià i beneficiar el creixement del Port de Barcelona- s’assembla molt als que van esgrimir-se per justificar l’ampliació de l’Aeroport del Prat. En aquell cas, seria Barajas el gran guanyador de la paralització i En Comú Podem –però també la CUP i ERC- els qui farien el paper de quintacolumnistes de l’hegemonia madrilenya.

Però les similituds entre els debats públics al voltant de les dues infraestructures no s’acaben ací. A més de les posicions més globals de mantenir l’actual model de creixement econòmic versus els qui alerten de la crisi climàtica, l’esgotament dels combustibles fòssils i la necessitat d’un altre model, n’hi ha altres més locals que també s’assemblen molt. Si a Barcelona eren els aiguamolls de la Ricarda que quedarien inevitablement destruïts per la nova pista d’aterratge, a València és l’Albufera –un dels principals parcs naturals urbans d’Europa- la que es troba seriosament amenaçada per l’ampliació del port. El canvi de corrents marins provocat pel nou dic està erosionant ràpidament les platges i la fina línia de dunes que protegeixen la llacuna del mar.

A diferència de Barcelona i la Ricarda, l’Albufera i les platges del Saler són uns dels principals senyals d’identitat valencians i un espai natural amb un enorme ús ciutadà. Un fet que ha posat en guàrdia contra l’ampliació a sectors socials gens habituals en les reivindicacions ecologistes, com per exemple el dirigent del PP Esteban González Pons, que en diferents ocasions s’ha manifestat a favor de protegir l’Albufera abans que incrementar l’activitat portuària.

A aquesta factors cal sumar-hi els dubtes sobre la gestió econòmica de l’activitat portuària. La Fiscalia Anticorrupció investiga la concessió d’uns terrenys de 4.700 metres quadrats a Boluda Corporación en permuta per unes drassanes sense ús des del 2012 i amb el conveni a punt de caducar. A aquests problemes cal sumar-hi les denúncies contra Aurelio Martínez, president de l’Autoritat Portuària, pel seu paper en la venda del València CF a Peter Lim, quan era president de la fundació del club.