L’habilitació del ministeri de Transició Ecològica a l’Autoritat Portuària de València (APV) perquè decidisca pel seu compte si la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) que avala l’ampliació del dic nord ha caducat o no, s’ha vist, entre els partidaris d’aquesta ampliació, com la victòria definitiva i el reconeixement de les seues tesis. No en va, el conflicte per la validesa o no de la DIA, aprovada el 2007 per un projecte d’ampliació que mai va arribar a executar-se, ha estat el centre de la batalla jurídica i política que envolta el polèmic projecte d’ampliació. Ara, és la mateixa APV, convertida en jutge i part, qui ha de decidir si la seua tesi que la DIA és perfectament vàlida o no. Pareix que el principal obstacle a l’ampliació ha estat remogut.

Una anàlisi més detallada, però, podria assenyalar que aquesta és una victòria pírrica. A més de la DIA, encara falta per emetre l’informe pertinent de la direcció general de Costes i Mar –que es calcula que tarde entre tres i sis mesos- i adaptar el projecte a les seues recomanacions. Però, a més, tota l’ampliació està judicialitzada amb una denúncia a l’Audiència Nacional, que podria paralitzar el projecte en qualsevol moment.

Aquesta és l’esperança, almenys, d’Antonio Montiel, advocat de la Comissió Ciutat-Port, la plataforma ciutadana oposada a les obres. Aquests tempos se sumen als dos anys que ja fa que va presentar-se l’actual projecte d’ampliació.  En aquest temps, l’acord signat entre l’APV i MSC –una de les principals navilieres mundials i propietària del futur moll- ja ha caducat. Montiel recorda que "la concessió a MSC es troba en un llimb jurídic, ja havia d’haver-se executat en vuit mesos, i, malgrat una primera pròrroga, ja ha caducat".

Malgrat això, MSC no s’ha retirat i continua esperant. "Això demostra que no va ser una licitació real [MSC va guanyar per ser el seu l’únic projecte presentat] sinó un vestit fet a mida. Un projecte com aquest suposa un cost de fer tots els informes, provisió de fons per a la inversió, reserva de maquinària que, en alguns casos cal fabricar expressament, etc. I una empresa no aguanta tot això si és que no sap que no té altra opció", continua Montiel.

El risc més gran és que l’APV continue el projecte sense esperar la resolució judicial i, una posterior sentència contrària, obligara a pagar massives indemnitzacions a MSC amb diners públics.

Consens social contra l’ampliació

En aquests dos anys també han canviat els condicionaments polítics que envolten l’ampliació. Si llavors l’ampliació del port era vista, per la majoria de la ciutadania, com un afer llunyà i intranscendent, amb el temps, l’oposició al nou moll ha anat creixent, guanyant adeptes en sectors socials molt diversos i presentant arguments cada volta més sòlids.

Llavors, per exemple, la posició de Joan Ribó, alcalde de València, era molt més matisada i condicionada a la repetició de la DIA. A hores d’ara Compromís rebutja frontalment l’obra. La seua portaveu parlamentària, Papi Robles, està segura que aquesta "acabarà per no fer-se, perquè cada cop s’aguanta menys". Aquesta diputada no sols alerta sobre la "destrucció del litoral", sinó també recorda que "els empresaris no ho necessiten, no crearà riquesa i l’actual infraestructura encara pot acollir fins a un 40% més de mercaderies".

Des de Podem, la diputada per Castelló, Marisa Saavedra, ha anunciat una mesura d’iniciatives per evitar l’ampliació, com la presentació d’una Proposta No de Llei al Congrés i el registre d’una iniciativa per forçar a posicionar-se a la ministra Teresa Ribera, a més de la petició de paralització davant la Comissió Europea que ja van elevar.

Però no són només els aliats a l’esquerra del PSOE. Va ser significatiu el silenci dels perfils de Twitter dels càrrecs socialistes el dia que va anunciar-se l’habilitació per part del ministeri de Transició Ecològica. La notícia va coincidir amb l’anunci de la instal·lació de la fàbrica de bateries elèctriques de Volskwagen a Sagunt, un fet que sí que va desencadenar una allau de missatges i autofelicitacions. Però només un va vincular aquesta fàbrica amb la "necessitat" d’ampliar el port: la portaveu popular María José Catalá. Una excepció prou ressenyable.

"Al PSOE estan callats perquè aquesta ampliació no és justificable –defensa el membre de la Comissió Ciutat Port Josep Gavaldà- i, de fet, molta gent de l’entorn socialista però sense càrrec, com l’exdirigent Joan Romero, s’han oposat públicament al projecte". Per a aquest activista, la política del "deixar fer" dins dels socialistes, no soles es demostraria per l’activitat en xarxes socials, sinó en actes administratius com la negativa a validar la DIA, primer per part de Puertos del Estado i el ministeri de Transició Ecològica després.

"Han optat per deixar sol Aurelio Martínez [president de l’APV] amb el projecte, imagine que per por a possibles efectes polítics i jurídics d’una sentència contrària, però també perquè es tracta de soterrar una quantitat obscena de diners públics [només l’ampliació, sense comptar les obres d’accessos, suposa almenys 550 milions d’euros] en un projecte que no té en compte les actuals incerteses provocades per l’encariment dels combustibles, el canvi climàtic, les relocalitzacions o d’altres com la mateixa guerra", conclou Gavaldà.