El Pla de fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista té l’objectiu de contribuir a la recuperació de la memòria històrica amb l’obertura de les fosses que hi ha a Catalunya per poder analitzar les restes trobades i retornar-les als seus familiars, o bé donar-los una sepultura digna. 

Aquest Pla, en marxa des de l’any 2017, ha permès l’obertura de 21 fosses de la Guerra Civil i la identificació de set persones que hi estaven enterrades. Les excavacions han facilitat la recuperació de 292 persones. 

Des de la Transició fins a l’inici del Pla, s’havien obert a Catalunya 28 fosses, recuperat 58 cossos i identificat unes altres set persones. Per tant, en només dos anys, el Pla ha multiplicat per cinc el nombre de persones recuperades i ha igualat el nombre d’identificats. 

El Pla estableix protocols d’actuació, planifica i prioritza l’obertura de noves fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Està coordinat pel Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica. Va néixer, però, en l’anterior legislatura, sota la tutela de la Conselleria d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.

Com a exemple d’actuacions anteriors, a finals de 2017 el Pla va permetre iniciar les excavacions de les fosses del Soleràs (Garrigues) i Miravet (Terra Alta), on es van trobar 146 i 99 persones, respectivament. Es tracta de les fosses més grans excavades fins ara a Catalunya pel que fa al nombre d’individus trobats.

Infografia mapa d'obertura de fosses.

Les últimes actuacions

Les últimes excavacions s’han portat a terme entre maig i juliol d’aquest 2019 al Cementiri d’Alguaire (Segrià), Caseres i Batea (Terra Alta). L’actuació a Caseres ha permès recuperar les restes de dos soldats republicans d’una fossa que estava a tocar de la carretera N-420 i les restes d’un nombre encara indeterminat d’individus d’una altra finca del poble. Els arqueòlegs han d’analitzar aquestes restes per saber a quantes persones poden pertànyer. A Batea no s’hi ha recuperat cap individu. Els treballs a Alguaire encara estan en curs.

Pròximes actuacions

Les pròximes excavacions seran a Foradada (Noguera) i al Cementiri de Salomó (Tarragonès). L’actuació a Foradada es farà al setembre i preveu recuperar almenys un individu d’una fossa ubicada a la Serra Alta, on van tenir lloc diversos dies de combats entre l’exèrcit republicà i les tropes rebels que avançaven pel territori. La fossa del Cementiri de Salomó no té encara data d’obertura, però s’hi esperen trobar almenys les restes de dos soldats republicans.

Set persones identificades

El Programa d’identificació genètica, que complementa el Pla de fosses, disposa d’una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada i per tant retornada a la família. Si la identificació no és possible, les restes han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobades, tal com marca la Llei de fosses.

El sistema ja ha permès identificar set persones que estaven enterrades en fosses. Es tracta d’Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir, Josep Moles, Modesto Sualdea i un dels germans Sabatés Homs -els estudis antropològics han d’acabar de determinar si es tracta d’en Joan o d’en Josep Maria Sabatés Homs- de la fossa del Soleràs.

Infografia retorn restes on van ser trobades.

El Programa d’identificació genètica

La base de dades del Programa d’identificació genètica compta actualment amb unes 2.000 mostres d’ADN de familiars de víctimes i amb un centenar de mostres genètiques d’individus localitzats en fosses. Les persones que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. 

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal. La donació és gratuïta, indolora i clau per poder identificar les víctimes de les fosses comunes. En canvi, l’extracció d’ADN d’una resta òssia d’una fossa és un procés complex i car. Una extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. Es calcula que a Catalunya hi ha més de 500 fosses de la Guerra amb milers de persones enterrades. 

Les famílies poden trobar més informació mitjançant aquest enllaç: 
https://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/reconeixement-victimes/atencio-a-expressos-i-excavacio-de-fosses-comunes/