El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies elabora una nova ordre que regularà la figura de l'assistent personal per a persones amb discapacitat física o sordceguesa. L'objectiu és reforçar, flexibilitzar i dignificar aquest servei amb un nou model que superi les mancances de la normativa actual i suposi l'impuls d'aquesta figura professional.

Tot i estar contemplada a la llei de la dependència, només una seixantena dels  beneficiaris del sistema disposen avui en dia d'un assistent personal. És, doncs, una figura infrautilitzada que la Generalitat vol potenciar. Les novetats principals que incorporarà el model català fan referència, d'una banda, a l'apoderament de les persones amb discapacitat i, de l'altra, a la dignificació de les condicions laborals d'aquests professionals.

“L’assistència personal és una aposta clara per a promoure l’autonomia personal i treballar en totes les alternatives a la institucionalització, perquè creiem fermament que hem de promocionar les capacitats de les persones d’acord amb el seu projecte de vida”, va explicar el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, durant la presentació d’aquesta iniciativa.

Desplegament progressiu a partir de 2020

El desplegament de l'assistent personal es farà de forma progressiva, començant el 2020 amb les persones amb discapacitat física i sordceguesa d'entre 6 i 64 anys que hagin estat valorades amb un grau III de dependència. L'any següent s'ampliarà a aquelles persones que hagin estat valorades amb un grau II.

L'assistència personal és un servei a la persona amb discapacitat física o sordceguesa que necessita el suport d'algú per realitzar les activitats que faria en absència de limitacions funcionals, que li permet gaudir del màxim nivell d'autonomia en el desenvolupament del seu projecte de vida i li facilita l'exercici de l'autodeterminació.
En aquest servei és la persona amb discapacitat qui decideix quan, com i en quines activitats de la seva vida farà ús d'aquest suport. Tot això comporta un servei molt flexible, adaptat a les necessitats canviants i que prioritza la llibertat de decidir, la independència i la capacitat d'improvisació per part de la persona amb discapacitat.

L'assistència personal està orientada a cobrir les necessitats personals en qualsevol àmbit de la vida. Les accions que pot cobrir són molt diverses i estan determinades pel projecte vital de la persona que la rep. En aquest sentit, les accions en què un assistent personal presta suport estan relacionades amb la higiene personal, l'alimentació, les relacions socials, la família, l'educació, la formació, el treball, la participació ciutadana, el lleure o altres.

Dotació econòmica

El Departament ha treballat amb la federació d'entitats ECOM en una regulació pròpia que superi les limitacions que té aquest servei tal com queda recollit en la llei de la dependència. Els avenços se centren tant en la flexibilització i les hores d'atenció, com en les condicions laborals i formatives de l'assistent personal.

Un dels aspectes més rellevants de la nova ordre fa referència a la dotació econòmica per aquest servei, que triplicarà els imports actuals. En aquest sentit, el marc normatiu vigent una persona amb dependència pot percebre fins a 715 euros mensuals per contractar un assistent personal. El model català ampliarà aquesta quantitat fins als 2.520 euros al mes, per unes 140 hores d'assistència com a màxim. Si es requereix menys suport, l'import es reduirà proporcionalment a les hores contractades amb un cost de referència de 18 euros/hora.

El finançament públic d'aquest increment serà a càrrec de la Generalitat de Catalunya, atès que el govern espanyol seguirà aportant únicament 190,3 euros per una persona amb dependència de grau III, o 84 euros per a les valorades amb un grau II.

Formació i coneixements dels assistents personals

Pel que fa a la formació de les persones que vulguin dedicar-se a l'assistència personal, la llei de la dependència no ha desplegat mai una formació específica per aquesta figura. En canvi, exigeix coneixements que se centren en l'àmbit sanitari. La nova ordre posarà fi a aquesta mancança. En aquest sentit, les persones que vulguin formar-se com a assistents personals hauran de seguir un curs de capacitació de 50 hores en què es treballaran aspectes com els drets de les persones amb discapacitat, la comunicació, les ajudes tècniques i cures bàsiques, les mobilitzacions, etc.

Cal destacar que l'assistència personal és molt heterogènia, ja que el perfil de persones que atén i les necessitats que presenten també és divers. És per això que el criteri d'idoneïtat a l'hora de contractar el fixarà la persona usuària, que escollirà el professional amb les capacitats, els coneixements o la titulació específics que més convingui d'acord amb el seu projecte de vida.

Assistència personal per a persones amb discapacitat intel·lectual

A més, el Departament posarà en marxa l’any vinent un pla pilot d'assistència personal per a persones amb discapacitat intel·lectual. Es dissenyarà amb DINCAT -la federació que agrupa 300 entitats socials que ofereixen suport a les persones amb discapacitat-, tindrà una durada de dos anys i es durà a terme en diversos indrets del territori, tant en entorns rurals com urbans.