La Fiscalia Superior de Catalunya ha admès a tràmit la denúncia presentada pel líder de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, contra l'aval del Govern a la trentena d'exalts càrrecs a qui el Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions d'euros per l'acció exterior de la Generalitat entre 2011 i 2017. Així, el ministeri públic investigarà la legalitat de l'aval, que finalment es va fer a través de l'Institut Català de Finances (ICF), i per fer-ho ha sol·licitat a la Fiscalia provincial de Barcelona que obri un expedient. Carrizosa va denunciar el passat 23 de juliol la Junta de Govern de l'ICF per haver comès presumptament un delicte de prevaricació i malversació "contra les arques públiques".

D'altra banda, Cs també va denunciar el Govern de la Generalitat, al·legant que havia actuat com a "cooperador necessari" del que considera una "il·legalitat", en haver promulgat un decret llei per crear el Fons Complementari de Riscos. Tanmateix, la Fiscalia ha arxivat aquesta denúncia perquè ja hi ha un procediment penal obert contra el president, Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Concretament, va ser presentada per Vox per un "presumpte delicte de prevaricació i malversació" del Govern en aprovar el Fons Complementari de Riscos.

Giró defensa la solidesa del decret

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha defensat que el decret llei que habilita l'aval de l'Institut Català de Finances (ICF) a una trentena d'exalts càrrecs a qui el Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions d'euros per l'acció exterior de la Generalitat entre 2011 i 2017 és d'"una solidesa jurídica total i absoluta". En una compareixença aquest dimecres, Giró ha advertit que "serà molt difícil que algú pugui dir el contrari si se'l llegeix de dalt a baix de manera tècnica". A més, ha dit que "respecta absolutament" les decisions de la Fiscalia, però avisa que Cs vol "treure rèdit polític del patiment de les persones" .

El titular d'Economia i Hisenda ha explicat que la norma "avala la presumpció d'innocència", ja que cobreix les fiances mentre no hi hagi una sentència ferma d'una instància judicial. "Quan hi hagi sentència ferma, hauran de tornar els diners, els interessos i els costos", ha recordat.