La trentena d'ex alts càrrecs de la Generalitat afectats per les multes milionàries imposades pel Tribunal de Comptes en el cas de l'Acció Exterior, 5,4 milions d'euros en total, han esgotat les últimes hores per dipositar els avals abans que la mitjanit d'aquest dilluns expiri l'últim termini fixat. Entrem doncs en una setmana decisiva per aquest polèmic cas que tindrà el seu punt de màxima atenció en la resolució sobre l'aval aportat per l'Institut Català de Fiances basant-se el fons de risc de 10 milions d'euros creat pel Govern per a casos com aquest. En primer lloc el mateix Tribunal de Comptes ha de dictaminar si accepta l'aval de l'ICF com a procedent o el rebutja. En aquest últim cas els afectats que han sol·licitat l'aval de l'ICF -la majoria- haurien de respondre amb patrimoni particular o seran embargats. I en segon lloc serà fonamental l'avaluació que faci el Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat respecte a la constitucionalitat del decret de creació d'aquest fons de risc.

El Consell de Garanties Estatutàries té de termini fins dijous per dictaminar si el decret de creació del fons de risc de 10 milions s'emmarca dins de les competències que l'Estatut dóna a la Generalitat i si està dins del marc constitucional. Encara que les seves resolucions no són vinculants per al Govern en aquest cas és un dictamen que impactarà fortament en el cas. I des de la presidència de la Generalitat es fia l'estratègia de l'aval de l'ICF a una resolució positiva de l'ens de control estatutari. Una estratègia que ha estat fixada pel mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, davant els dubtes inicials expressats pel seu propi conseller d'Economia, Jaume Giró. Segons fonts del Departament de la Presidència que dirigeix ​​Laua Vilagrà, "la nostra responsabilitat és garantir que el decret tingui tota la viabilitat jurídica mitjançant els Serveis Jurídics de la Generalitat que depenen del nostre departament. I estem convençuts que així s'ha fet. El decret és totalment legal, n'estem convençuts ". En aquesta mateixa línia s'expressa el mateix president Aragonès: "No hi ha cap motiu pel qual els instruments d'aval siguin rebutjats. Són plenament legals, d'acord amb un decret llei del qual tothom reconeix la seva solidesa jurídica". Cal recordar que el mateix PSC s'ha mostrat favorable a la legalitat del decret ".

Escepticisme respecte a l'acceptació de l'aval de l'ICF

Els mateixos afectats per les multes són escèptics sobre si finalment es podrà fer efectiu l'aval de l'ICF que permetria provisionalment, a l'espera d'una resolució judicial, evitar l'embargament del seu patrimoni. "Tots ho vivim amb incertesa. Aquest fons crec que és una bona solució, al menys per guanyar temps i trobar solució al problema de fons, però no sé si serà acceptat" declarava l'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, en aquesta entrevista recent per Públic. Perquè serà el Tribunal de Comptes, amb una majoria imposada pel PP, qui decideixi si l'accepta o el rebutja. I ho farà amb el mandat dels seus membres caducat, aspecte que incrementa les crítiques a la parcialitat d'aquest organisme. El mandat de nou anys dels vocals de el Tribunal de Comptes va expirar el passat divendres. Els seus 11 membres actuals (eren 12, però el català Lluís Armet va renunciar per motius personals el 2018) actuen des de 2012, quan Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba van pactar la composició d'aquest òrgan basant-se en l'equilibri entre PSOE i PP que llavors hi havia al Congrés. La seva renovació està encallada de la mateixa manera que ho estan les del Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, i el Defensor del Poble per la negativa del PP a facilitar el procés. L'elecció dels nous membres requereix 3/5 parts de la cambra, impossible d'assolir sense els populars.

Un dictamen favorable reforçaria al Govern

Però des del Govern es considera que un dictamen positiu del Consell de Garanties Estatutàries seria una gran victòria. Segons expliquen fonts pròximes a Aragonès la llum verda d'aquest organisme al decret del fons de risc suposaria un reforç de la posició de la Generalitat davant el Tribunal de Comptes que hauria d'explicar de manera clara la denegació d'un fons que complís tots els requisits legals i fins i tot no es descarta que pogués haver de fer front a una querella per prevaricació per rebutjar indegudament l'aval. En segon lloc, el suport del Consell de Garanties podria facilitar que algun banc substitueixi l'ICF a el front dels avals. Fins ara cap entitat financera ha volgut fer-se'n càrrec. I finalment, el dictamen positiu evitaria un perillós recurs d'inconstitucionalitat del Govern espanyol que podria tensar i molt les relacions entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat. L'Executiu de Pedro Sánchez està a l'espera de la resolució del Consell de Garanties Estatutàries per prendre una decisió al respecte tal com va anunciar la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez. Amb tots aquests arguments, la decisió de l'organisme s'espera amb inquietud però amb una certa esperança -"estem convençuts que les coses s'han fet bé", asseguren des de Presidència- tant per part dels exalts càrrecs afectats com des del Govern.

Fortes tensions a l'ICF

La participació de l'Institut Català de Fiances com a avalador dels exalts càrrecs de la Generalitat ha generat també fortes tensions a l'interior de l'organisme. Tres membres de la direcció de l'ICF van dimitir abans de la votació sobre la concessió de l'aval de 5,4 milions per fer front a les fiances imposades pel Tribunal de Comptes. El Departament d'Economia va confirmar la renúncia, al mateix temps que va explicar que el seu mandat havia expirat l'1 de juliol. Concretament, es tracta de Francisco Cases, Mercedes Domingo i Virginia Verger, tots ells independents.

La Junta de l'ICF està integrada per 11 membres, dels quals 6 són independents i 5 nomenats pel Govern. Aquests últims són el Secretari d'Empresa i president de l'ICF, Albert Castellanos; el director general d'Innovació, Lluís Juncà que no va poder assistir a la reunió; la Secretària d'Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, l'actual Secretària General de Salut, Meritxell Masó, i el conseller delegat, Víctor Guardiola, que es va abstenir. Això, va portar a Castellanos a haver de fer servir un vot de qualitat donat l'empat a tres per forçar la participació de l'ICF en l'aval davant del Tribunal de Comptes.