Els rellotges s'hauran d'avançar una hora aquest diumenge a la matinada per entrar en l'horari d'estiu. Així doncs, a les dues seran les tres. L'objectiu del canvi és aprofitar al màxim les hores amb llum solar. Aquesta pràctica, que té lloc dues vegades l'any, cada vegada té més detractors, que en qüestionen la utilitat i els beneficis, tant a nivell econòmic com pel que fa a la salut mental. 

La mesura es remunta al 1974 arran de l'encariment del petroli i la necessitat de reduir el consum d'energia per beneficiar-se de més estona de sol als matins i no haver de recórrer a la llum artificial. No obstant això, hi ha estudis que asseguren que l'estalvi és de només sis euros a l'any. Precisament, aquesta setmana la Time Use Initiative ha afirmat que s'entrarà en el fus horari "equivocat" i ha reclamat als partits polítics que incloguin la fi del canvi d'hora estacional a Europa als programes electorals per a les eleccions europees del juny.

El 12 de setembre del 2018, la Comissió Europea va presentar una proposta per eliminar els canvis d'horari i al cap d'uns mesos la va traslladar al Consell Europeu i al Parlament Europeu, però en els darrers anys no s'ha avançat més en aquest debat al voltant de la mesura ni s'ha consensuat en quin dels dos horaris caldria romandre de forma permanent, si en el d'estiu o el d'hivern.  

Aquests experts reclamen que a partir del 2026 es posi fi a l'horari d'estiu. En un manifest, l'entitat sense ànim de lucre que advoca per un debat públic sobre la gestió del temps, alerta que els horaris desalineats que fan que els horaris comencin abans que el cicle natural dia-nit, com passa amb l'horari d'estiu, augmenten la privació de son i causen efectes negatius a la salut, l'economia i seguretat humanes. 

Un impacte negatiu en la salut del son

Quan canviem l'horari notem un petit jet-lag o desajustament. María José Martínez Madrid, coordinadora del grup de treball de Cronobiologia de la Societat Espanyola del Son (SES), afirma, en declaracions a Público, que "aquest canvi a l'estiu és el pitjor des del punt de vista dels ritmes circadians i del somni, no només el dia del canvi i els posteriors, sinó en tot el període que entra dins de l'horari d'estiu".

Els qui pateixen especialment aquest canvi són els nens i els ancians. Martínez sosté que "aquests dos grups es caracteritzen per tenir un sistema circadià menys robust, els primers per manca de maduresa del mateix i els segons per envelliment". Per això, organismes com la Federació Espanyola de Societats de Medicina del Son (FESMES) es posicionen contra el canvi d'hora estival.