A l’agost, es farà fosc a les 9 de la nit. I al gener, no es farà de dia fins a les 9 del matí si es mantenen els fusos horaris d’estiu. Aquesta seria una de les conseqüències visibles de la proposta d’eliminar el canvi d’hora que va plantejar el divendres la Comissió Europea (CE). El president de la CE, Jean-Claude Juncker, ha anunciat que la idea seria mantenir l’horari d’estiu. La decisió s’ha pres després d’una enquesta digital realitzada per la Unió Europea, en la qual ha respost quatre milions i mig de ciutadans. La petició ara haurà de ser valorada pel Parlament Europeu i ratificada pel Consell Europeu. En última instància, els Estats Membres són els que tenen l’última paraula.

L’enquesta de la CE es va iniciar el 4 de juliol. En aquesta, que van respondre persones dels 28 països de la UE, es preguntava si els ciutadans estaven a favor de treure els canvis d’hora. En cas afirmatiu, també s’interrogava si preferien l’horari d’estiu o el d’hivern. El projecte es va dur a terme després de les sol·licituds rebudes per estats membres com Alemanya o Bèlgica, que rebutgen avançar i endarrerir el rellotge dues vegades a l’any.

Des del Govern de l’Estat, la seva portaveu, Isabel Celaá, assegura que l’Executiu "veuria amb bons ulls suprimir el canvi horari estacional". La Generalitat, que el juliol de 2017 va impulsar al Parlament el Pacte per la Reforma Horària, també accepta la iniciativa. El membre del Consell Assessor per la Reforma Horària, Fabián Mohedano, assegura que "la supressió del canvi horari comportarà un benefici per la salut i ordenarà unes formes de consum que s’han modificat molt des de l’any 1974", moment en què es va implantar la mesura.

Mohedano, una de les figures que més ha reivindicat la conciliació dels horaris laborals i familiars, recorda que es tracta d’una demanda històrica i en la qual "els polítics per fi han pres nota de les peticions dels ciutadans". El membre del Consell Assessor, un òrgan depenent del Govern, anuncia que d’aquí a dos mesos començarà a funcionar l’Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat. Entre els seus objectius, incrementar la flexibilitat i la compactació laboral, prenent com a base que "el temps és una mesura de benestar".

L’estalvi econòmic, mínim

D’una forma menys optimista ho veu l’Institut Català d’Energia (Icaen). Aquest organisme rebat la CE i precisa que "mantenir l’horari d’estiu no suposaria cap estalvi en termes energètics i afectaria el ritme de vida habitual de les persones". L’Icaen calcula que el canvi d’hora d’estiu representa una reducció de la despesa de 14 milions d’euros a Catalunya, però aquesta es concentra en el consum domèstic. L’Institut comenta que, gràcies a l’eficiència energètica, el canvi d’horari d’estiu només implica retallar la despesa entre quatre i cinc euros l’any per cada llar.

Davant la mesura anunciada per la CE, fonts de les escoles de negocis IESE i Esade demanen que s’obri el debat sobre la modificació del fus horari. Actualment, l’Estat espanyol té la mateixa hora que Alemanya, quan per situació geogràfica semblaria més lògic que la compartís amb el Regne Unit o Portugal. Els especialistes consideren que "el canvi de fus horari tindria un impacte més clar en l’economia i en la societat".

De la mateixa manera, les escoles de negocis aplaudeixen la supressió del canvi d’hora per "reduir trastorns innecessaris". A més, creuen que adaptar el fus horari a Londres o Lisboa permetrà "ajustar-se al ritme de la natura", fet que sempre resulta positiu. IESE i Esade dubten de la versió que fins ara s’ha mantingut per justificar un horari d’estiu i un altre d’hivern. "L’estalvi energètic no està tan clar, però sí que s’han constatat efectes psicològics, afectacions del consum o pèrdues de son i de productivitat laboral".

Més consum

Des del sector empresarial també valoren positivament la proposta comunitària. La CEOE, principal patronal espanyola, apunta que és “una decisió beneficiosa per a les empreses”, tot i que destaca la necessitat de reflectir aquests canvis en les negociacions dels convenis col·lectius.

Més predisposició a sortir al carrer i consumir. Així es pot resumir la valoració d’UPTA, una de les organitzacions més representatives dels treballadors autònoms, sobre la decisió de suprimir el canvi horari. Els treballadors per compte propi aposten perquè el canvi contribuirà a millorar l’activitat dels sectors de l’hostaleria i els serveis com a conseqüència de què hi haurà més hores de llum.

L’associació de consumidor Facua planteja la importància d’adaptar el fus horari espanyol al de Portugal i el Regne Unit "per adequar-lo a la localització geogràfica, aprofitar les hores de llum i aconseguir un estalvi energètic en les factures i els serveis bàsics".

La pràctica del canvi d’hora es va instaurar definitivament el 1996. Des d’aquell any, els europeus endarrereixen el rellotge el darrer diumenge d’octubre i l’avancen l’últim diumenge de març. La mesura tenia com a objectiu harmonitzar i sincronitzar el sector del transport i la logística en l’àmbit del mercat comunitari. A més, a la UE existeixen tres fusos horaris diferents: Europa central (Espanya, Alemanya, Bèlgica o França), Europa Occidental (Regne Unit i Portugal) i Europa Oriental (Grècia i Romania).

Més enllà de saber si a partir de l’any 2020 haurem d’avançar i endarrerir els rellotges a la primavera i la tardor com fins ara, la proposta de la CE obre el debat sobre la necessitat de modificar els fusos horaris per adaptar-los a la geografia i al batec econòmic de cada Estat Membre. De moment, el Govern de Pedro Sánchez ja ha anunciat que crearà un comitè d’experts per abordar el tema.