Carles Sagués (Badalona, 1954) és llicenciat en Geografia i Història. Ha combinat la seva feina de professor amb la de regidor a l’Ajuntament de Badalona. Hi va ser en dues etapes: del 1983 al 1995 amb el PSUC com a independent i amb ICV des de la seva fundació; i del 2007 al 2015 com a president del grup municipal d’ICV-EUiA. Sempre ha estat a l’oposició a excepció del mandat 1987-1991, quan s’ocupava del departament de Cultura, Esports i Joventut. És activista des que, a 15 anys, lluitava en defensa de l’educació. No ha abandonat mai la lluita social.

Amb quines entitats col·labora?

Vaig participar en la fundació de l’Associació de Veïns del Centre de Badalona. Col·laboro amb el moviment pensionista i la Xarxa Solidària de Badalona. Soc afiliat a CCOO, la meva activitat política està amb Guanyem Badalona en Comú. I, sobretot, em dedico a la Plataforma Sant Roc Som Badalona.

Com hi entra?

En una mobilització vaig conèixer un company que era actiu a Sant Roc. El 2012 vam anar fent trobades, per fer activitats socioculturals. És de les poques entitats del barri que uneix gitanos i paios, homes i dones i, a l’inici, veïns d’origen pakistanès. El 2015 vam crear la plataforma i des d’aleshores estem dedicats gairebé al 100% en la defensa del dret a l’habitatge.

De quina manera ajuden les famílies?

Atenem entre 20 i 25 famílies a la setmana. En la majoria dels casos, els ajudem a fer la paperassa, intentem aconseguir una suspensió del desnonament i, mentrestant, negociem amb la propietat un lloguer social. Durant el març, a Sant Roc hi havia 35 processos de desnonament. Dos s’han dut a terme i la família ha perdut la casa; els altres els hem aconseguit ajornar.

Això ho hauria de fer l’Administració?

Moltes vegades ens preguntem: "I això per què ho hem de fer nosaltres? Ho hauria de fer un equip de professionals". Ara atenem les famílies al Centre Cívic de Sant Roc, però hem tingut èpoques que no teníem cap espai. Agafava una taula de càmping de casa i ateníem la gent a la porta del Centre Cívic mentre feien cua al carrer.

Però vostè també ha estat regidor.

Sí, i te n’adones que la gent del carrer va per una banda i l’Administració per una altra. A vegades penso que els quatre anys que vaig ser al govern també vaig pecar d’això. Hi ha gent que està desesperada i necessita algú que l’ajudi i acompanyi, i a l’Administració no hi troben una resposta.

Recorda com es va iniciar en l’activisme?

Els que som comunistes tota la vida hem lluitat per canviar el món, primer per posar fi al capitalisme i, amb els anys, per avançar cap a la igualtat d’oportunitats.

Badalona és una ciutat de lluita social?

És una ciutat amb problemes de tota mena, però no la destacaria per ser especialment bel·ligerant. A vegades organitzem mobilitzacions i, si tenen èxit, ens diem: "Per ser Badalona, no està malament".

Costa mobilitzar la gent?

Sí, costa. Badalona és una ciutat poc cohesionada i hi ha poques coses que uneixin els veïns. És complicat fer-los arribar el missatge.