Manuel Gil (Badalona, 1993) va néixer amb el nom de Manuel Manzano al barri de Sant Roc, en una família gitana. A causa de la drogoaddicció dels seus pares, a nou mesos va anar a un centre d’acollida. El van adoptar quan tenia dos anys. Des d’aleshores viu amb la seva família adoptiva al barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona, però quan tenia 20 anys va decidir buscar els seus orígens. Des dels 14 anys es fa dir Evans Lagerfeld, és molt extravertit i li agrada el món de la moda.

Per què va decidir buscar la seva família biològica?

Tenia 20 anys i pensava que tenia una falta d’identitat. Necessitava explicacions: "Per què em va passar a mi? Per què la meva mare no va fer res per recuperar-me?". Preguntes que encara no tenen resposta. Segueixo tenint contacte amb la família dels meus pares, però amb la meva mare em vaig endur una decepció. Si ho arribo a saber, no la busco.

Quan va saber que era gitano?

Als 10 anys. Jo ja sabia que era adoptat, però hi havia una peça que no m’encaixava, perquè em veia diferent dels altres, més moreno de pell. Quan m’ho va dir la meva mare, em vaig posar a plorar com si fos dolent. Jo no deia que era gitano, no acceptava ser tan diferent de la meva família. Ara ja no em passa, ara m’encanta.

Com ha viscut aquest "ser diferent"?

A mi m’han faltat al respecte fins i tot anant amb la meva mare. I des de l’adolescència, quan ja vas sol pel carrer, m’ha passat de tot. Des de passar i que la gent s’aparti o s’agafi fort la bossa, fins a sortir de festa i parar-me la Policia perquè m’assemblava a algú que havia robat. Només per ser moreno i anar tatuat. Quan em passen aquestes coses, trec la ploma. A vegades et salva, et fa semblar menys agressiu.

Ha patit més repressió per ser gitano o per ser gai?

Per ser gai. Hi ha gent que no m’ubica gaire perquè sembla que si no tocas las palmas o bailas flamenco no ets gitano. Em confonen i es pensen que soc sud-americà o del Marroc per ser molt moreno.

Hi ha més homofòbia per part del col·lectiu gitano?

No, n’hi ha més entre els paios. És el que jo conec i on he patit més racisme i més homofòbia. Jo conec gitanos gais que han hagut de marxar del barri amb la seva parella. La família no els accepta, però no els margina.

L’han agredit mai per ser homosexual?

Mai m’han apallissat, però si que m’han intentat pegar. Potser no m’ataquen directament per ser gai, però, quan ho saben, busquen qualsevol excusa per acarnissar-se. I això és el mateix que va passar a la Corunya. Ara, els paios m’han intentat pegar per ser gai, però els gitanos, mai. No m’han faltat mai al respecte.

Sembla que hagi de donar moltes explicacions.

Sí, i n’estic cansat. Em demanen moltes explicacions per ser gai i per ser gitano.

On és la solució?

Els atacs venen de la ignorància, i això no s’acabarà mai. L’homofòbia sempre tindrà al darrere un discurs ultranacionalista per justificar-la. Jo no conec cap gai que no hagi estat agredit.