Amb l'arribada del bon temps, el litoral metropolità està cada vegada més freqüentat. El passeig marítim de Badalona és un dels més visitats, però aquest serà el segon any sense poder accedir al pantalà que permet veure la ciutat des de la mar, i que, des que s'inicia la primavera, pot veure's ple de vianants que passegen per la infraestructura. El Pont del Petroli, un dels símbols de Badalona, es va partir en dos durant el temporal Gloria, el gener de 2020. Ara està en fase d'estudi per establir com ha de reconstruir-se perquè no torni a cedir davant un fort temporal. Les primeres previsions de reobertura apuntaven a l'estiu de 2022, però l'Ajuntament calcula que no estarà llest fins a inicis de 2023.

Un estudi en dues fases

L'estudi l'està duent a terme el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (LIM-UPC). La primera fase consisteix a reproduir l'impacte del temporal en una maqueta del Pont del Petroli per identificar què va provocar que aquest es trenqués. La segona part de l'estudi permetrà elaborar un projecte de reconstrucció del pont que s'avaluarà després amb un simulador d'ones, per comprovar si suporta l'impacte de futurs temporals.
En el laboratori de la UPC s'han creat dues maquetes del Pont del Petroli: una a escala 1:10 i una altra més petita, a 1:100. "Ens permet, de manera àgil, fer simulacions de manera ràpida i analitzar moltes situacions", detalla Daniel González-Marco, subdirector del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC. El canal d'onatge utilitzat per a aquest projecte "és dels més grans d'Europa i del món", assegura González-Marco. No només es reprodueixen les ones a la velocitat i l'altura que es van produir al gener de 2020: també es té en compte la configuració de la platja de Badalona amb la quantitat de sorra i el pendent que tenia en aquell moment.

Aquesta part de l'estudi permetrà conèixer els motius pels quals es va produir l'incident al Pont del Petroli. "Partim de la idea que el pont va fallar per la combinació de les forces horitzontals i verticals de les ones que van impactar en una estructura antiga. Per això el nou pont haurà d'estar reforçat", explica Agustí Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima. La primera fase de l'estudi ja ha acabat, però encara no s'han donat a conèixer els resultats.
La segona fase de l'estudi consistirà a estudiar les diferents alternatives i decidir com és la millor estructura perquè el Pont del Petroli aguant les condicions de futurs temporals. "Estudiarem, amb l'escenari habitual, però també tenint en compte el canvi climàtic", afirma Daniel Sánchez-Marco, ja que no només es preveuran temporals com els viscuts, sinó possibles elevacions del nivell de la mar, segons les projeccions dels experts. "Hem d'aconseguir que el pont perduri 50 o 100 anys més", afegeix el subdirector del LIM-UPC.

Per això, des de la UPC volen anar més enllà. "Es tracta de fer que trenqui l'ona abans que la força bruta arribi a la part inferior de la coberta amb un dissipador d'ones perquè l'estructura no pateixi", declara el director del Laboratori, Agustí Sánchez-Arcilla, que detalla que ja existeixen estudis que permeten analitzar l'impacte de les ones contra ponts com el de Badalona. "Però hem de ser més imaginatius, que el pont sigui més segur perquè no torni a passar i, a més, mantingui la imatge tal com es coneix", agrega.

"Si tot va bé, tindrem el projecte de reconstrucció a la tardor", augura Daniel Gracia, regidor de Territori i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Badalona. "I esperem començar les obres en la primavera-estiu de 2022", afegeix. Tindran un cost aproximat d'un milió i mig d'euros. D'aquests, 70.000 euros es destinen als estudis i la redacció del projecte. Després, tant l'Estat com la Generalitat de Catalunya hauran de donar el seu vistiplau. "Es tracta d'un símbol de la ciutat i el govern municipal aposta fermament per recuperar-lo", assegura el regidor.

El temporal que va partir el pont

La nit del 21 al 22 de gener de 2020 –la tercera nit del temporal Gloria que va assotar la costa catalana–, un fort onatge va partir en dos el Pont del Petroli, deixant part de l'estructura enfonsada sota la mar. De la plataforma final només va quedar l'estructura i la part central que suporta la base."Eren les 7 del matí, es veia molt poc per la boira, vaig agafar els prismàtics i vaig veure el que havia passat amb el pont, va ser tremend", recorda Eva Castella, presidenta de l'associació de veïns del Front Marítim, que va veure com "semblava que les finestres anaven a sortir volant". Les ones de fins a set metres d'aquella nit es van emportar part del pont que veu des del balcó de la seva casa, a primera línia de mar.

El vent bufava a 100 km/h i va fer saltar per l'aire una peça de formigó de 15 metres que va aparèixer en la sorra de la platja.Aquell mateix matí va tenir lloc una reunió d'urgència amb representants de l'administració autonòmica i estatal. A pesar que Badalona no era una de les ciutats més afectades pel temporal Gloria, l'Ajuntament volia declarar la ciutat com a zona catastròfica amb la finalitat d'aconseguir una partida econòmica per a reparar els danys. Quinze mesos després, el Consistori sol ha rebut la part corresponent al consorci d'assegurances. Uns 500.000 euros que han servit per iniciar els estudis de reconstrucció del Pont del Petroli.

Un pont salvat gràcies a la lluita d’un pastisser

El Pont del Petroli es va inaugurar el 13 de juny de 2009, quan el pantalà que durant el segle XX havia servit per a la descàrrega dels vaixells petroliers es va convertir en un passeig que s'endinsa 250 metres cap a la mar. Era propietat de Campsa, que va tancar en 1990. Deu anys després, va començar el desmantellament, al mateix temps que començava a forjar-se un nou barri residencial a primera línia de mar.

Però un ciutadà anònim, el pastisser del barri de Morera, Josep Valls –secundat per un grup de submarinistes que van veure el potencial del pont per a l'ecosistema marí–, va batallar pel manteniment de l'estructura. El mateix Valls, pinzell i pot de pintura en mà, es colava en el pantalà per a mantenir-lo en condicions i evitar la degradació. Va arribar a demanar-li a l'Ajuntament la clau per a accedir a llocs als quals no arribava. "Jo no faré soroll, només vull passar i fer alguna cosa que ells haurien d'haver fet fa anys", deia el pastisser badaloní a principis de 2003. Va ser llavors quan el Departament de Medi Ambient va viatjar a Madrid per a reconduir el procés: els diners que s'havia de destinar a eliminar el pont, es destinaria a reforçar-lo i obrir-lo a la ciutadania. Després de diverses fases per a realitzar el projecte, al juny de 2009 el Pont del Petroli es convertia en el nou emblema de Badalona.

Per aquest motiu, els actuals veïns del Front Marítim volen que s'acceleri el procés per a recuperar-lo. L'estiu passat van recollir signatures per a convertir-lo en bé d'interès local. En un sol dia van recollir 700.