Hi ha més d'un centenar d'universitats al món que ofereixen classes de català. Com vas anar a parar a la Universitat de Bristol?

Durant la pandèmia, quan estàvem tots tancats a casa, jo estava acabant un postgrau d'assessorament lingüístic i serveis editorials i m'estava plantejant a veure què faria l'any següent. Llavors vaig veure que sortien les places del Lectorat de l'Institut Ramon Llull i una de les places que s'oferien era Bristol. D'entrada semblava un mal moment, amb una pandèmia mundial i amb el Brèxit que s'estava a punt d'implementar... Però sí, vaig saber que aquell era el moment de marxar.

Hi ha interès per la llengua al Regne Unit?

Hi ha molt interès per la llengua, i tant. I de vegades sorprèn, sobretot a Catalunya. Et fan molt la pregunta de: "Però per què hi ha algú interessat a aprendre català al Regne Unit?". I realment, a Bristol tenim força estudiants cada any i això vol dir que hi ha interès. Nosaltres sempre fem tot el possible per engrescar-los, fer-los sentir part d'alguna cosa més gran i sobretot el que fem és fer-los veure que la decisió que han pres té valor i que els obre portes i els dona oportunitats. Ells són molt conscients des del principi que el català que estan aprenent serà una eina indispensable si volen venir a viure a Barcelona o si volen treballar en el món de la traducció, que ara hi ha molta feina d'això també. Vull dir que d'interès n'hi ha.

I per què a nosaltres ens costa tant creure'ns-ho?

Perquè com a llengua minoritzada, tenim certes mentalitats, certes ideologies molt interioritzades. En la nostra situació lingüística i sociolingüística hi ha unes dinàmiques de poder i això ens fa sentir petits, tenim una autoestima molt baixa, ens sembla que la nostra llengua no és apta per comunicar-nos amb el món. Sempre hem de passar pel filtre del castellà, sempre hi ha aquesta llengua interposada, que és el castellà, la llengua hegemònica. 

A mi m'ha obert molt els ulls, també, ser aquí. Adonar-te que realment el català desperta molt interès, no només a la universitat i serveix perfectament com a eina per comunicar-te amb el món. I com a eina perfectament vàlida per fer tot el que es fa amb les llengües hegemòniques. Al final el català no és una llengua minoritària, té aproximadament deu milions de parlants, llavors jo crec que això ens ho hem de creure una mica més.

Mentre estudiaves filologia, vau crear amb uns companys el portal web 'Com ho diria', una plataforma que recull l'argot juvenil. Com sorgeix aquesta idea?

Va ser el treball final d'una assignatura de filologia catalana a la UB. L'assignatura era Lingüística Aplicada Catalana, la vam fer amb el professor Francesc Xavier Vila i ell ens va proposar crear un recurs relacionat amb la llengua, un recurs públic, que fos útil als parlants del català. Llavors, amb els meus companys, la Clara Soler i el Gerard Viladomat, ens vam adonar que l'argot juvenil estava molt poc estudiat i que tot el que hi havia estava molt desfasat i vam pensar que seria interessant crear una plataforma en línia que recollís tot aquest argot juvenil i que es pogués anar actualitzant constantment.

Vam començar a entrar paraules i a partir d'aquí no hem parat. Hem continuat recollint tot aquest argot que a nosaltres ens sembla que és molt valuós, perquè ens serveix per veure cap on va la llengua i perquè al final la manera de parlar dels joves són els parlants que aniran passant, generació rere generació.

És molt interessant també veure tots els processos que hi ha de creació de noves paraules, de quines llengües agafem paraules, com arriben aquestes llengües al català, per quins mitjans, TikTok o altres plataformes i si s'adapten o no, i quins recursos té el català per adaptar aquestes paraules a la llengua pròpia amb recursos que són del català. Tot això va culminar amb un llibre que vam treure l'any passat, que es diu Petem-ho, a Penguin Random House, on el que fem és oferir una panoràmica de l'argot juvenil actual, però centrant-nos en sis àmbits diferents: el món audiovisual, la literatura, el món educatiu, el món de l'acadèmia a la universitat, fins a quin punt l'argot s'ha estudiat, no s'ha estudiat...

Parlem de la teva faceta com a escriptor. En poesia, has escrit tres llibres, vas publicar la primera novel·la, 'La mort lenta' i la segona, 'La pell del món'. Estàs satisfet amb la rebuda?

Sí, estic molt content amb la rebuda i realment si fa uns anys m'haguessis dit que hauria publicat tres llibres de poesia i dues novel·les, potser no m'ho hauria cregut. Però ha sigut un procés molt bonic. Per a mi la part més bonica sempre és la rebuda que té el llibre per part dels lectors, poder parlar i compartir amb ells què els ha semblat el llibre, poder-ne xerrar als clubs de lectura, per exemple, que és un gran capital del nostre país, un gran valor que tenim.

Veus com habitualment et posen l'etiqueta de jove. Això ajuda o perjudica?

Ni ajuda ni perjudica, com amb totes les etiquetes depèn de com la facis servir. De vegades sí que és veritat que quan es parla d'autors joves s'utilitza amb certa condescendència. Com dient... "Tenint en compte com de jove ets ho fas prou bé, no?". De vegades el que es fa molt és ficar tots els escriptors joves dins el mateix sac, com si tots féssim el mateix o com si la joventut fos una etiqueta literària, que té un valor literari, quan realment em sembla que estem fent coses molt diferents i el fet que tinguem la mateixa edat això no necessàriament ens posa en una mateixa categoria.

És com si diguéssim "els escriptors vells", això no ho diríem mai, oi? El capitalisme al final és això, la cosa aquesta de la novetat, hem de vendre cosa nova perquè si no la gent s'avorreix, la gent es cansa. Que s'utilitzi la joventut, que és una cosa que no depèn de nosaltres, per convertir-nos en productes de màrqueting.

Acabes ara aquesta etapa de quatre anys a Bristol. Quin és el teu projecte futur?

Fa molta pena, perquè al final són quatre anys i en quatre anys tens temps de convertir en casa aquest lloc que al principi era desconegut. Però jo també ho veig com un canvi d'etapa. És a dir, ara vindran coses noves, encara no sé gaire què vindrà, amb la idea de seguir combinant la docència de català com a llengua estrangera, que és una de les coses que més m'agrada, amb la correcció. Si puc combinar aquestes dues facetes amb l'escriptura seria fantàstic.

*Aquí puedes leer la entrevista a Xavier Mas Craviotto en castellano.