Vas estudiar publicitat. A què et volies dedicar?

Sempre m'he volgut dedicar a algun ofici que tingués a veure amb la creativitat. En realitat vaig triar la publicitat perquè vaig descobrir-ho com a assignatura del batxillerat, relacionada amb el món de la comunicació audiovisual. M'agrada el cinema, m'agrada la comunicació i m'agrada la creativitat o el disseny gràfic. Vaig tirar cap aquí, tot i que la música sempre ha estat de fons, com un hobby i no ha sigut fins fa pocs anys que he pogut convertir-ho en un ofici de debò.

Quan comences a tocar la guitarra i a cantar?

Començo a cantar des que tinc memòria. Sempre he cantat molt a casa i sempre m'ha agradat moltíssim, però vaig començar a tocar la guitarra a partir dels 17 anys quan feia de monitor d'esplai. I a l'escola també, hi havia la típica banda de música, on faltava un teclista i vaig decidir posar-me a provar a tocar les tecles del piano.

Amb quina intenció comences a publicar vídeos a les xarxes?

Al principi per ensenyar-los a la meva família i als meus amics. De fet, vaig començar a penjar vídeos amb 18-19 anys començant la universitat. Ja no només estava a casa tocant jo pel meu compte o tocant a l'esplai, sinó que de cop també pensava que potser m'agradaria gravar més d'un instrument o gravar més d'una veu. I em feia il·lusió poder-ho ensenyar perquè no sempre tens ocasió de fer concerts i encara més quan comences. Els primers anys que vaig estar publicant vídeos era únicament pel meu cercle d'amics i per a la meva família perquè era una forma de comunicar-me i d'expressar-me.

I quan veus que comencen a tenir èxit, què penses?

Al principi va ser molt progressiu perquè potser ja han passat deu anys dels primers vídeos que van començar a tenir èxit i no tenien la repercussió que han tingut els últims dos o tres anys. Al principi, senzillament em va servir com a font de connexió amb altres artistes. Gràcies a penjar vídeos a YouTube versionant cançons, em van cridar per formar part del grup vocal In Crescendo, que després vam anar a l'Oh Happy Day de TV3. Però en canvi, sí que va ser post-pandèmia, que alguns dels meus vídeos més enfocats a TikTok o Instagram van començar realment a tenir una repercussió més bèstia i una viralitat que no m'hagués imaginat mai. Em feia molta il·lusió al principi pensar que el que feia no només li agradava als meus amics perquè m'estimen o a la meva família, també hi ha més gent a fora que em vol seguir i que vol veure més contingut, que vol veure cançons, siguin versions, siguin cançons meves, siguin imitacions, siguin vídeos de paròdia.

Comences molts vídeos dient "M'heu demanat que faci una cançó..." on fas servir l'estil de grups catalans amb una lletra creada per tu. Com sorgeix la idea?

Realment, la idea va néixer com una cosa més, perquè feia cançons i vídeos de molts tipus, alguns senzillament versionant, altres escrivint lletres una mica estúpides,... La idea de començar a imitar o fer unes adaptacions així una mica més còmiques va ser perquè sempre m'ha agradat molt l'humor i va ser com un exercici per provar una cosa nova i ho faig per ensenyar-ho als meus amics i a la meva família, realment una cosa molt interna.

En el moment en què et planteges el format de vídeo, que sigui curtet, que sigui més ràpid de consum, sí que hi ha una visió de dir: ostres, potser això va bé perquè de cop hi hagi més gent que em conegui més que no pas si penjo una cançó que dura cinc minuts. Però la idea era senzillament tenir un repte divertit, passar-m'ho bé i posar-me a prova, també a nivell musical. També a veure si puc aconseguir sonar semblant a grups que he seguit sempre o que de més adolescent he escoltat moltíssim i he anat als seus concerts.

Totes les versions les fas en català. T'has plantejat fer-ho en castellà o en altres llengües?

Per a mi no és una barrera fer-ho en altres idiomes perquè jo soc nascut a Bilbao, fins als vuit anys no vaig arribar a Catalunya i allà em vaig criar bàsicament en castellà i en eusquera. Són llengües que també les reconec com a meves i les tinc en el meu dia a dia. El que passa és que en el moment en què vaig començar a cantar o a aprendre música, el meu entorn era catalanoparlant, jo també i la connexió que tinc musicalment amb el català em fa més fàcil expressar-me i compondre. No només les versions, les meves cançons em surten en català perquè és l'idioma en què penso, realment. També m'agrada la sonoritat que té el castellà o que tenen l'eusquera o l'anglès, llavors no diré allò de: "no faré mai cançons que no siguin en català" perquè també m'agraden les altres llengües. Ara bé, espero no fer-ho mai amb un objectiu comercial. Si ho faig, que sigui per valor artístic o perquè senzillament em ve de gust.

Molts creadors de contingut coincideixen en què fer-ho en català pot ajudar a fomentar l'ús de la llengua. Què en penses?

Crec que ara mateix tenim una responsabilitat, els que creem contingut, d'utilitzar el català i intentar acostar-lo a tots els tipus de públic. Quan més contingut hi hagi generat en català, més estarà normalitzat i podrà arribar a tots els espais possibles. Igual que pot estar en el doblatge de les pel·lícules, o en els subtítols d'una plataforma digital, o a l'hora de llegir llibres, o a l'hora d'anar a veure teatre.

A vegades hi ha gent que associa el català a entorns més corporatius, com l'escola, o potser entorns familiars, però no d'amistat o d'oci. També ajuda el fet d'allunyar la idea del català estricte, tenir cura del català, cuidar-lo, parlar-lo el millor possible, per suposat estimar-lo moltíssim però no ser restrictius amb la gent que no el parla perfecte, donar la benvinguda a tot tipus de catalanoparlants.

Has publicat un disc i fet una gira per presentar-lo. T'havies imaginat mai que t'hi podies dedicar professionalment?

Ni molt menys m'ho hagués imaginat. Qualsevol persona que estima la música pot somiar a fer concerts o a fer discos. Realment està sent tot un regal perquè en cap moment m'hagués plantejat fer un canvi de vida com vaig fer de deixar una feina i centrar-me en fer cançons, en fer música, en fer comunicació a les xarxes. Ho estic vivint com un camí molt difícil però molt il·lusionant i que, al final, respon també a la trajectòria d'anar treballant a poc a poc. Per a mi respon a una trajectòria que, gràcies a les xarxes, s'ha pogut enlairar moltíssim i ha pogut fer que molta més gent em conegui, que gent confiï en mi, que em donin oportunitats i ara mateix em sento un privilegiat de poder viure exclusivament de la música i de la creació de contingut.

T'han sorgit moltes col·laboracions arran de l’èxit a les xarxes?

En el món de la música i en el de la comunicació ha estat tot molt de forma bastant natural i bastant ràpida i fàcil. Sento que és tot molt familiar, aleshores no és tan difícil coincidir, sigui amb un altre artista o sigui amb una televisió, amb una ràdio... He tingut la sort que els va agradar el que feia a les xarxes i programes com pot ser La tarda de Catalunya Ràdio o l'APM em van trucar i em van demanar col·laborar amb ells. Una sort, un privilegi. Les col·laboracions amb altres artistes o creadors de contingut són més fàcils, el més xulo és que tot és molt familiar. La gent està disposada, té ganes. Tenim gairebé el deure de fer aquestes col·laboracions perquè és una forma de teixir aquest univers audiovisual i de contingut a les xarxes en català que podem arribar a ser referents per a moltes persones que estan començant a aprendre la llengua o per a gent jove en general.

*Aquí puedes leer la entrevista a Julen en castellano.