Aquest dilluns ha començat el judici contra dos directius d'Escal UGS i la mateixa empresa pels terratrèmols provocats pel projecte Castor. L'Audiència de Castelló ha citat a declarar l'expresident de la companyia, Recaredo del Potro, i l'exconseller delegat José Luis Martínez Dalmau pels moviments sísmics provocats per les injeccions de gas al magatzem submarí a partir de setembre de 2013.

Els dos directius estan acusats de delicte ambiental i s'enfronten a peticions d'entre sis i set anys de presó. La vista, que arriba vuit anys després de l'episodi sísmic i el tancament d'unes instal·lacions encara pendents de desmantellament, no abordarà les possibles irregularitats en el disseny i la tramitació del projecte, així com tampoc l'escàndol pel finançament i cost final, que pot superar els 2.000 milions d'euros a càrrec de les arques públiques estatals. En parlem amb Joan Ferrando, portaveu de l'Associació d'Afectats per la Plataforma Castor (APLACA), personada com a acusació particular al judici. El procés s'allargarà durant almenys quatre setmanes, tot i que finalment no declararan el conjunt de 200 testimonis citats inicialment.

Com valoreu l’inici del judici?

Per nosaltres això ja és una victòria. En cinc anys que vam estar amb la causa al jutjat número 4 de Vinaròs, fent la instrucció, no sabíem si això realment passaria a judici o no. Molta gent deia que no, que es tancaria, que no hi hauria causa. Doncs sí, n'hi ha hagut i això ja és un èxit. Esperem que hi hagi una sentència condemnatòria. Evidentment voldríem que el banquet dels acusats fos bastant més gran, com al principi: Hi havia alts càrrecs, gent que ha ocupat càrrecs de responsabilitat i ja no hi són. Pensem que hi va haver un maltractament del medi ambient, i això sempre és un mal negoci, encara que es busquin beneficis econòmics més grans. Això és el que ara s'enjudicia. Però hi ha molt més al darrere, és tot un funcionament de l'administració.

Han passat vuit anys. Com recordeu aquells dies?

Ara que he sentit altra vegada els testimonis se’m posa la carn de gallina. Per a nosaltres va ser molt fort. Portàvem des del setembre de 2007 advertint a l’empresa i a l'administració que calia fer uns estudis geològics profunds: Hi havia advertències ja que hi havia perill, risc de sismes. Volíem que aquest risc fos acceptat i gestionat per qui havia de donar permís. I això no va ser així. Ens van menysprear i ens van dir que no teníem cap categoria científica, que no teníem ni idea del tema. I finalment quina casualitat que es produïssin els terratrèmols. Sort que no hi va haver danys personals. Materials sí, però no significatius.

Temeu que quedi en l’oblit, sense conseqüències?

Que queda en l’oblit ja ho tenim clar. Al personar-nos nosaltres a la causa, com a APLACA, com a particulars, és per aferrar-nos a l'única via jurídica que hi havia que això s'investigués. Evidentment moltes altres coses, com el finançament, això ja no s'hi ha entrat ni s'hi entrarà. Hi ha implicades entitats bancàries, el Banc Europeu d'Inversions, la Comissió Europea… Volem apurar fins l'últim moment tot i les crítiques de la gent, i l’oblit comprensible de molts. Hi va haver xiquets que es van haver d'amagar sota els pupitres, famílies que portaven una muda al cotxe per si havien de marxar de nit corrent… La Generalitat va activar el SISMICAT [pla contra el risc sísmic], que mai abans ho havia fet i no ho ha tornat a fer. Tot i això, hi ha molta gent que no en vol saber res, però nosaltres volem estar presents i demanar indemnitzacions per persones que van patir i volen que el patiment quedi reconegut jurídicament.

Les instal·lacions de la planta no estan desmantellades encara. Quins són els principals motius?

No al·leguen cap motiu; prenen decisions, posen terminis que incompleixen i aquí no passa res. Els afectats per la plataforma Castor no som només els ciutadans del territori, sinó tots els ciutadans de l'Estat: tots paguem la desfeta econòmica. Tenim la planta, els gasoductes dins del mar i a terra, a la vora de l'autopista la gran planta, amb les canonades… i aquí va passant el temps i no donen cap explicació. Diuen que tècnicament això s’ha d'estudiar bé, però la planta marítima és molt semblant a les d'extracció de petroli, i se'n tanquen i segellen tots els dies. 

Demanen una indemnització per danys morals de 15.000 euros per persona, 1.845.000 euros en total, que és el que van rebre els afectats pel naufragi del creuer Costa Concordia a Itàlia, l'any 2012. Per què estableixen una analogia amb aquest cas?

Quan ens vam organitzar, els nostres advocats, que estan especialitzats en la  defensa de víctimes de catàstrofes col·lectives, havien portat unes quantes persones afectades pel cas Costa Concordia. No havien patit mals físics però havien estat unes hores patint per a veure què passava: Havien patit danys morals. Demanem que reconeguin els danys morals, l'angoixa, el patiment, la baixada del nivell de vida durant aquells dies per això. S’estaven produint terratrèmols que durant anys havíem estat exigint que es fessin estudis perquè no es produïssin. No es va fer la gestió d’aquest risc. En el moment en què vam constituir APLACA va sortir aquesta sentència.

A més de reconèixer els danys morals, volem que hi hagi l'acceptació de la participació ciutadana. Quan es fa un projecte d’aquesta magnitud, s'ha de contemplar, però en aquest cas només es va fer per complir. A vegades no podíem ni entrar als actes. Volem que hi hagi una acceptació de la participació ciutadana: la ciutadania, que encara que ells pensin que no s’informa sí que ho fa, i té una opinió, i volem que això es respecti. 

Al judici declarareu 14 dels 123 afectats que constituïu l'associació. Esteu satisfets amb això?

La citació de l'Audiència provincial és més àmplia, però quan vam plantejar això, cinc anys després de la constitució d'APLACA, vuit anys després del problema, hi ha gent que ha mort, s’ha posat malalta… Ha passat un període llarg en pandèmia… Això ens va obligar a replantejar-nos en quina disposició estaven els afectats. Vam veure que era excessiu fer anar molta gent a Castelló. Molta gent viu a Vinaròs, La Ràpita, Alcanar, i anar a declarar davant l'Audiència provincial no és menor. 

Com valoreu la instrucció del cas?

Estem satisfets amb què el cas hagi passat a l'Audiència provincial, però amb què la major part dels acusats no estiguin citats, no.

Quins són els principals obstacles perquè l'Audiència reconegui les demandes que plantegen?

Són dos: d'una banda, el dany moral en la jurisprudència espanyola està molt verd, i també l'enjudiciament dels delictes mediambientals.