El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat aquest dimarts un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el condemna a un any i mig d’inhabilitació per desobediència. En el recurs, Torra detalla els 12 arguments en els quals basa la recusació, començant per la vulneració del "dret al jutge imparcial". En aquest sentit, el text exposa el que considera la "manca d’imparcialitat" tant dels membres del tribunal que el va jutjar com d’integrants de la Junta Electoral Central (JEC), que s’havien posicionat clarament en contra del Procés i els seus representants polítics.

"Parlem d’una clara intencionalitat política que, a la vegada, té seriosos indicis de constituir una palmària persecució política", assegura el recurs, "tant dels denunciants, que actuaven a instàncies dels seus adversaris polítics, com del Tribunal, cridat a instruir i enjudiciar" la causa, i que "no han guardat la més mínima aparença d’imparcialitat". Per tot plegat, l’escrit assegura que les decisions judicials que s’han pres "no han pretès sinó apartar il·legal i il·legítimament el president Torra dels càrrecs que, democràticament, ostenta" i subratlla que "el judici oral no constituïa un veritable debat, perquè que el veredicte ja estava predeterminat".

La condemna del TSJC va arribar el 19 de desembre i fa referència al cas dels llaços grocs. Tot i que no es tracta d’una sentència ferma, la Junta Electoral Central (JEC) va considerar que era suficient per deixar Torra sense escó de diputat al Parlament, una decisió avalada pel Tribunal Suprem i que la setmana passada va acatar la Mesa de la cambra legislativa. La decisió va desfermar una enorme crisi entre JxCat i ERC que va derivar en la decisió de Torra d’anunciar el final de la legislatura i la convocatòria d’eleccions anticipades, tot i que fins després que el Parlament aprovi els pressupostos del Govern, ja pactats amb Catalunya en Comú Podem.

A banda de la denúncia de la vulneració del dret al jutge imparcial, el recurs també fa referència a la "vulneració del dret a un procés amb les degudes garanties i del dreta a la tutela judicial efectiva", a la vulneració del dret a la llibertat d’expressió o a la vulneració dret al sufragi passiu, entre d’altres.

Els lletrats del Parlament veuen la presidència en risc

D’altra banda, els lletrats del Parlament admeten en el recurs que la cambra ha presentat al Suprem que la pèrdua de la condició de diputat posa en risc la presidència de Torra, en el que suposa un canvi respecte el seu criteri inicial. "Tot i que la normativa no ho digui expressament, és possible interpretar-la en el sentit que aquesta condició [de diputat] no només actua en el moment de l’elecció, sinó que ha de mantenir-se mentre es desenvolupi el càrrec", assegura al text, que afegeix que "això és el que demostra la praxis institucional i parlamentària seguida fins ara al Parlament català".