El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat íntegrament el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel grup parlamentari de Vox al Congrés contra la reforma de la llei d'educació feta pel govern de coalició. Es tracta de la coneguda com a 'llei Celaá', en referència a l'exministra que la va impulsar.

La sentència argumenta que la nova regulació "conforme amb la Constitució, garanteix el dret a fer servir el castellà i la cooficialitat de les llengües autonòmiques". I recorda que és "responsabilitat de l'Estat vetllar pel respecte dels drets lingüístics dels alumnes".

El document sosté que de la Constitució no deriva la fixació necessària per a l'Estat d'una proporció d'ús del castellà en el sistema educatiu. D'acord amb la doctrina anterior del tribunal, es preveu per al sistema educatiu "un patró d'equilibri o igualtat entre llengües" i "un dret efectiu a fer-les servir, que no nega la llei recorreguda".

El tribunal també rebutja la vulneració de les garanties de procediment legislatiu denunciada pels recurrents. Raona que no queda acreditada la vulneració de cap precepte ni tràmit concret aplicable al procediment legislatiu. I també que "per molt rellevant que sigui o sembli als recurrents, no es tracta d'una reforma constitucional i, per tant, no li és aplicable la disposició constitucional esmentada".

D'altra banda, nega les impugnacions dirigides contra articles concrets de la llei per vulnerar el dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament. Desestima el recurs contra la modificació de la programació de centres que només fa referència a les places "públiques" i suprimeix el criteri de la "demanda social" contingut a la redacció anterior, i també contra la regulació de l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials conforme al principi d'inclusió.

El document considera igualment conforme amb la constitució l'absència de menció a la religió com a assignatura al currículum educatiu a la llei recorreguda. I desestima la prohibició de concertar l'educació diferenciada per sexes.

"De la Constitució deriva un model educatiu pluralista, però no tots els models educatius han de rebre ajuts ni han de tenir un dret subjectiu a la prestació pública". "El tribunal ha examinat si la prohibició de finançar públicament l'educació diferenciada és contrària a la igualtat o alguns dels drets educatius i conclou que no ho és", afegeixen.

Finalment, rebutja les impugnacions de tipus competencial contra la llei. El tribunal recorda que les competències són "indisponibles i irrenunciables" d'acord amb la seva doctrina anterior, però no li correspon "fixar" aquestes normes bàsiques aplicables a tot el territori nacional.

Vot particular de 4 magistrats

A la sentència han anunciat vot particular els magistrats Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera i César Tolosa Tribiño, que defensen la inconstitucionalitat de determinats aspectes de la llei. Per exemple, sobre l'escolarització d'alumnes amb necessitats especials o bé el dret de les confessions i comunitats religioses a definir el credo religiós.