Amb escepticisme i amb certa sorna: sembla que així s’han pres els mitjans de comunicació russos la interlocutòria del titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, que vincula els detinguts de l’operació Volhov –en particular Victor Terradellas, l’antic responsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)– amb una suposada "estratègia de desestabilització" del Kremlin.

La Guàrdia Civil, a més, assegura en el seu informe que "un grup rus" va oferir a la tardor del 2017 el seu suport a l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a través de l’enviament de 10.000 soldats per fer efectiva la independència després del referèndum d'autodeterminació. En l’informe s’esmenten també dos mitjans de comunicació públics (RT i Sputnik), al cap de l’estat major de les forces armades de Rússia, Valeri Gueràssimov, i al diputat del partit Rússia Unida a la Duma Serguei Markov.

Radio Svoboda fou el primer mitjà a fer-se ressò de la notícia: "Rússia oferí al president de Catalunya 10.000 soldats russos i centenars de milers de milions d’euros". L’article, que citava com a fonts els diaris El Periódico i El País, estava il·lustrat per una fotografia de la manifestació que el Partit Liberal-Demòcrata de Rússia (LPDR), la formació nacional-populista encapçalada pel controvertit Vladímir Zhirinovsky, organitzà a Moscou davant el consolat espanyol el 2017. El digital Lenta titulava: "En el cas dels separatistes catalans es menciona [l’enviament de] 10.000 soldats russos". Com Radio Svoboda, Lenta recollia les seves informacions de les publicades per El Periódico.

'Un tribunal espanyol sosté que Rússia estava disposada a enviar 10.000 soldats per la independència de Catalunya', portava el digital Fontanka de Sant Petersburg, que feia menció de la visita d’un dels detinguts, l’empresari Oriol Soler, a la ciutat russa el 2017. Al llarg del dia la notícia aniria rebotant per les xarxes socials i arribaria també a altres mitjans internacionals, com l’agència AP o l’edició europea de Politico. "Rússia podria haver promès a Catalunya en la lluita d’aquesta regió per la seva independència d’Espanya", deia una nota breu de l’emissora de ràdio Ekho Moskvy. "10.000 soldats: troben a Catalunya una 'pista russa'", va ser el titular escollit per Sputnik, un dels mitjans mencionats a l'informe del jutge Aguirre, que va publicar la notícia en diferents edicions lingüístiques.

Rússia veu el conflicte com un "afer intern" d'Espanya

"Espanya ha trobat una ‘pista russa’ en el cas de la independència de Catalunya", titulava l’agència russa de notícies RIA Novosti, que cita un altre passatge de la interlocutòria on s’afirma que "un grup de russos volen convertir a Catalunya en un país com Suïssa". L’agència recordava que el 2017 el Ministeri d’Afers Exteriors rus va declarar "la seva estricta adhesió a la llei internacional" i, en conseqüència, "contemplava els esdeveniments a Catalunya com un afer intern d’Espanya", desitjant que el conflicte es resolgués "a través del diàleg estrictament en el marc de la legislació espanyola i en l’interès d’una Espanya unida i pròspera."

La notícia de RIA Novosti va aparèixer al seu torn reproduïda al mitjà econòmic RBK. "Rússia, disposada a iniciar una guerra amb l’OTAN per una causa tan rendible geoestratègicament com la independència de Catalunya... Tot molt lògic", comentava la periodista de RT Inna Afinogenova. Curiosament, cap dels mitjans russos va fer esment que el nom de l’operació remet a una batalla en la qual va participar la División Azul durant la Segona Guerra Mundial.

Tot i que el Ministeri d'Afers Exteriors no s'ha pronunciat, l’ambaixada russa a Madrid, a través del seu compte de Twitter, va publicar un comunicat oficial en to irònic en el qual deia que la informació apareguda als mitjans de comunicació espanyols era "incompleta": "Fa falta afegir dos zeros a la xifra de soldats i el més impactant de tota aquesta conspiració", afegia, "les tropes havien de ser transportades per avions ‘Mosca’ i ‘Xato’ muntats a Catalunya durant la guerra civil per amagar-se a un lloc segur a la serra catalana fins a rebre l’ordre xifrada d’actuar." En qüestió d’hores la piulada va aconseguir desenes de milers de m’agrada i milers de repiulades, mentre a aquesta xarxa social es multiplicaven els missatges en rus i els mems fent broma de l’assumpte.

L’expresident de la Generalitat Quim Torra adjuntava la piulada de l’ambaixada russa amb el següent missatge: "No crec que es vegi mai més una cosa semblant en la diplomàcia internacional." RIA Novosti també es féu eco del tuit de l'ambaixada: "L'ambaixada russa a Espanya se'n riu de la informació de 10.000 soldats russos per a Catalunya." Vicent Partal, l’editor de Vilaweb (un dels mitjans de comunicació que apareixen esmentats a l’informe), va publicar una piulada en rus anunciant una nova edició en aquesta llengua. "Pel que sembla", bromejava, "s’ha posat de moda."

No és el primer cop que les autoritats espanyoles o els mitjans de comunicació europeus atribueixen a Rússia una implicació en la qüestió catalana com a part d'un pla per desestabilitzar Europa. Moscou ha negat reiteradament aquestes informacions. El novembre de 2017 dos humoristes russos van trucar a l'aleshores ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, fer-se passar per membres del Ministeri de Defensa de Letònia, per transmetre-li que Puigdemont era un espia rus que actuava amb el nom clau de Cipollino (un conte infantil de Gianni Rodari molt popular a la Unió Soviètica i Rússia) i que el 50% dels turistes russos a Catalunya pertanyien als serveis secrets, informacions que la ministra va agrair i va comunicar que traslladaria al president del govern espanyol, Mariano Rajoy.