Sis anys després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost de 2017, centenars de víctimes encara no han estat localitzades per ser informades dels seus drets. El fatídic succés va registrar 16 morts i 355 ferits directes, als quals se sumen unes 250 víctimes que ha trobat la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats pel Terrorisme (UAVAT). Ho detalla Robert Manrique, afectat per l'atemptat d'Hipercor, que en va ser el assessor fins que al mes de maig es va dissoldre.

Els atemptats van comportar moltes víctimes més o menys directes, però la majoria d'aquestes encara no en són conscients. La unitat assenyala que ni el govern català com especialment l'espanyol han fet realment res per intentar localitzar-ne les víctimes, i que la UAVAT ha treballat malgrat els obstacles que els ha posat la Llei de protecció de dades. "Continuem fent la feina, no deixarem a la gent tirada", assegura tenaçment Manrique.

Segons indiquen, hi ha un paquet de víctimes de 123 persones que estaven al sumari i no a la sentència. També més de 50 persones afectades de les quals no constava cap informe sanitari en la sentència de l'Audiència Nacional de 2021, és a dir, que no se sabia la seva situació, per la qual cosa es fa difícil valorar les seqüeles. "El jutge [Alfonso] Guevara fa constar absolut abandonament de les víctimes i el desastre de la instrucció", apunta.

Segons les dades del Ministeri de l'Interior, de les 355 persones que figuren en els fets provats de la sentència, 216 han sol·licitat alguna ajuda o indemnització en el termini d'un any previst, tramitant-se un o diversos expedients administratius per cada persona afectada. D'aquestes 216 persones, 132 van obtenir indemnització i/o ajut. No tenen xifres exactes del nombre de contactats o pendents de localitzar.

En total, s'han abonat 7.563.007,52 euros en concepte d'indemnitzacions per danys personals i ajudes, corresponent a l'atemptat de Barcelona un 83,03% del total. Pel que fa a la distribució per categories, un 54,17% corresponen a les indemnitzacions per mort previstes i un 29,62% per lesions no invalidants i incapacitat temporal. Per l'exassessor de la unitat, xifres baixes si es comparen amb el total de possibles víctimes.

Manrique critica que el Ministeri de l'Interior només treballa amb les dades dels que han demanat indemnització. "El que vulgui alguna cosa que vingui a veure'ns", assegura que li han dit des d'aquest departament en més d'una ocasió. "Interior no ha fotut res", etziba, apuntant que gràcies a la tasca de la UAVAT i els recursos gratuïts que van fer, unes 80 persones van ser reconegudes. "Sense la sentència ferma no tenen reconeixement, i no tens dret a res", lamenta al mateix temps.

Insisteix que "falta gent" per trobar: "Les que no ho han demanat no són víctimes?", pregunta retòricament, assenyalant una "manca d'informació i assistència aclaparadora". Assegura que tan sols fa dos mesos li han dit que tenen preparats els expedients per informar a les víctimes quan la sentència sigui ferma, el que -apunta- significa que no han fet aquesta tasca des del ministeri.

I és que la llei estableix que, per sol·licitar el reconeixement de víctima del terrorisme, el termini és d'un any des de l'atemptat o des de la consolidació de les lesions. "Totes excepte dues víctimes diuen que hem estat els primers que els hem trobat", assegura en aquest sentit. "O no han cobrat o no els han informat dels drets. Saben que tenen aquests drets? Podem garantir que el ministeri els han informat dels drets? Ja et dic jo que no", afegeix.

La majoria de les víctimes dels atemptats de 17-A són estrangeres, el que encara ho ha dificultat més tot plegat. Manrique apunta que hi ha víctimes d'almenys 30 països diferents i que l'any 2019 es va personar a 30 consultats de Barcelona per posar-se al servei de les víctimes, i que només van col·laborar la Gran Bretanya, el Japó i Algèria.

L'exassessor de la UAVAT també carrega contra les associacions de víctimes del terrorisme per "no buscar" víctimes dels atemptats de Catalunya. Recorda que algunes van ser acusació particular en el judici, però "només una associació ha atès a una família": "Per què esteu?", pregunta enfadat.

Demana celeritat a la Generalitat

El conseller d'Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena, es va comprometre l'any passat, coincidint amb la commemoració del cinquè aniversari dels atemptats, a impulsar una llei catalana d'atenció a les víctimes del terrorisme. Catalunya tampoc compta amb un protocol d'atenció a les víctimes d'atemptats terroristes, però va assegurar que treballaven per fer-ho.

Tant la llei com el protocol, així com la reobertura d'una oficina d'atenció a les víctimes del terrorisme (la primera es va obrir l'any 2010), són reivindicacions pràcticament històriques de Manrique, ja abans dels atemptats del 17-A. "No nomes és Hipercor, Vic, Ernest Lluch i Rambles. Fins a 28 bandes terroristes han actuat a Catalunya", apunta, assenyalant que són poques les comunitats autònomes que no tenen normativa.

La també víctima del terrorisme insisteix "per favor" en tenir en marxa l'oficina abans del 15 de novembre: "És vital, és urgent. No sé si estarem preparats per assistir i ajuda a la gent". I és que en aquesta data el jutge Manuel Marchena revistarà set recursos de la primera sentència. A partir del que decideixi, aquesta ja serà ferma definitivament. "Sis anys i mig després es començarà a informar a les víctimes dels seus drets. És una vergonya", critica.

Morts, víctimes i moltes ferides

L'atemptat a la Rambla de Barcelona i a Cambrils es va produir el 17 d'agost de 2017. A la capital es va produir un atropellament massiu deliberat amb una furgoneta, on van morir 15 persones en total, i que va deixar més de cent ferits. El país va continuar amb l'ai al cor les hores posteriors, durant la recerca dels autors.

A Cambrils va morir una dona atropellada per un vehicle, on també es van abatre els cinc terroristes ocupants. No va ser fins al dia 21 a la tarda quan es va abatre el darrer implicat directe a Subirats (Alt Penedès), l'autor de l'atropellament a la Rambla, que intentava fugir. El dia previ van morir dues persones en un xalet d'Alcanar (Montsià) on s'emmagatzemaven bombones de butà, entre les quals hi hauria l'agent de radicalització dels terroristes, l'imam de Ripoll (Ripollès).

Els atemptats van ser reivindicats per Estat Islàmic. La investigació va apuntar que l'objectiu final del grup era fer un atac coordinat, en cadena o simultani, per atemptar contra la Sagrada Família, el Camp Nou i la torre Eiffel, però l'explosió a Alcanar hauria pogut precipitar els fets.

Després del periple judicial, l'Audiència Nacional va condemnar a 53 anys i mig de presó a Mohamed Houli Chemlal, a 46 i mig a Driss Oukabir i a vuit a Said ben Iazza per la seva implicació en els atemptats. Però sis anys després algunes ferides continuen sense cicatritzar: molts assenyalen Ripoll, la localitat de part dels joves de la cèl·lula terrorista, i on en les eleccions municipals del 28-M es va imposar el partit antiimmigració Aliança Catalana, que governa en solitari.