Llegir és una de les activitats més presents a les llistes de coses que faríem si tinguéssim temps, i com l’evasió és un gran recurs per desconnectar del sotrac causat pel coronavirus, a Públic proposem set lectures distòpiques i marcades per la fantasia. Si preocupa com accedir a aquests títols quan tot és tancat, es pot tafanejar tot el que ofereixen les editorials, llibreries i biblioteques en format digital, amb desenes de títols a l'abast.

‘Les històries naturals’ de Joan Perucho (Edicions 62)

Si algun dels creatius que s’ocupen de buscar nous projectes per Netflix o d’altres plataformes digitals llegissin ‘Les històries naturals’ de Perucho, segurament, n’encarregarien un serial. Aquest 2020 es commemoren els 100 anys del naixement d’un dels autors més singulars de la literatura catalana del segle XX. I una bona manera d’acostar-s’hi és llegint aquesta novel·la de vampirs ambientada durant la Primera Guerra Carlina, plena de fantasia i d’humor. Protagonitzada per un naturalista, Antoni de Montpalau, que va en busca d’un vampir, Onofre de Dip. Com que és un científic il·lustrat, no accepta que els vampirs puguin existir. A partir d’aquí es desenvolupa la trama. Perucho va publicar altres novel·les fantàstiques; 'Llibre de cavalleries' (1957) és un viatge en el temps, des de l’època contemporània fins al temps en què els reis d’Aragó lluitaven pel domini de la Mediterrània.

‘Consciència’ de Teresa Colom (Editorial Empúries)

Què passa quan la ment d’un ésser humà és transferida a una màquina? Les màquines es poden tornar humanes? Aquestes qüestions son les que Teresa Colom utilitza per desenvolupar aquesta novel·la, on la protagonista, Laura Verns, qüestiona la natura d’allò que anomenem vida en un món on la humanitat s’ha hagut de reorganitzar per sobreviure després d’una catàstrofe ecològica, i on comprar la immortalitat és possible, traspassant la consciència de la persona morta a un sistema informàtic.

‘Les coves de Haidrahodahós’ de Salim Barakat (Editorial Karwán)

Haidrahodahós, la terra de les coves habitades per centaures, és l’escenari d’aquesta novel·la distòpica amb molts elements onírics. Aquesta terra està governada per un príncep dèspota amenaçat per l’aparició del misteriós Orsín, sediciós per a uns i alliberador per a d’altres. La trama avança amb intrigues i confabulacions protagonitzades per uns personatges que actuen regits per la dualitat de la seva naturalesa, la de ser mig homes i mig cavalls. L’editorial Karwán orientada a la publicació de textos de l’Orient Mitjà aposta per acostar la literatura de Salim Barakat, un poeta i narrador kurd, crescut a Síria, dotat amb un estil líric i una imaginació prodigiosa.

‘Les cròniques marcianes’ de Ray Bradbury (Edicions Proa)

Només en format digital i amb una fantàstica traducció de Quim Monzó, ‘Les cròniques marcianes’ son un clàssic de la ciència ficció. El llibre de Bradbury vicissituds de la colonització del planeta Mart i l'accidentada decadència de la seva civilització. A setanta milions de milles de distància del planeta Terra, el viatger de l'espai hi pot trobar els mateixos paranys dels quals creia fugir: la grolleria, la solitud, l'enveja o les parades de frankfurts. Temes actuals i no gens marcians.

‘El Mecanoscrit del segon Origen’ de Manuel de Pedrolo (Edicions 62)

Potser va ser un dels llibres de lectura obligatòria durant la secundària però tants si és una lectura pendent o només en recordes quatre pinzellades val la pena tornar-s’hi a capbussar. La primera edició d’aquesta novel·la es va publicar el 1974 i ha estat, fins ara, una de les obres més llegides de la literatura catalana contemporànea. Estructurada en cinc capítols anomenats Quaderns, els protagonistes de l’obra, l’Alba i en Dídac, viuen un seguit d’aventures en un món pràcticament destruït.

‘Cròniques de la veritat oculta’, Pere Calders (Edicions 62)

Pere Calders tenia el do de crear situacions inversemblants amb un llenguatge senzill i sagaç, per això els crítics defineixen el seu estil literari de "realisme màgic". Els contes d’aquest llibre sovint connecten amb altres dimensions i estan esquitxats per la fantasia i elements onírics, d’aquesta manera Calders aconsegueix reflexionar sobre la condició humana. Aquest recull de contes es va publicar per primera vegada el 1955 i segueix sent un llibre de referència per acostar-se a l’univers de Calders, un dels clàssics de la literatura catalana del segle passat.

‘Històries de Mitjanit’ de Susan Ee (Obscura editorial)

Obscura Editorial és un projecte que neix amb el propòsit de convertir-se en un referent de la literatura de terror i fantasia publicada en català i també en castellà. El catàleg estarà format per autors coneguts però també publicarà textos inèdits. Un dels primers títols d’aquest nou segell que ha vist com el coronavirus enfosquia el seu naixement és ‘Històries de Mitjanit’, una nova saga de Susan Ee on reinventa contes clàssics que convergeixen en un món captivador, que desborda màgia i fantasia a cada pàgina.