"Due to excepcional circumstances, please, mantain the security distance of one meter". El missatge d’alerta sanitària ressona en perfecte loop cada cinc minuts a l’aeroport del Prat de Llobregat, magnificant encara més el que en ple confinament és l’escenari perfecte per una novel·la distòpica. Un vast espai de sostres alts, parets de vidre, terres encerats i acabats d’últim disseny amplifiquen encara més l’eco de la megafonia. La veu no topa amb ni un sol xiuxiueig al seu pas. El tancament de fronteres ha deixat desèrtica una de les principals infraestructures de Barcelona, on només hi ha uns pocs treballadors i els únics passatgers que poden travessar la línia frontera de l’aeroport, blindada fins a les dents, són aquells que tornen a casa per força major i que disposen d'un passaport per fer-ho, és clar.

Aquest és el cas de l’Antonio Puch, resident a Londres que torna a Màlaga passant per la capital catalana. Puch explica que es dirigeix a viure les últimes hores de la seva mare, malalta de coronavirus: "Em trobaré en una situació terrible, quan arribi. Vaig a acomiadar-me de la meva mare". Aquest jove viatger amb accent britànic i andalús diu que el vol li ha costat una fortuna, ni més ni menys que unes 1.000 lliures britàniques, el que equival a 1.143 euros: "Quines opcions tenia? M’ha costat com si anés als Estats Units!". Relata que per entrar a l’Estat espanyol es va posar en contacte amb l’ambaixada, que li va facilitar les opcions que tenia per volar. Ni a l’aire ha pogut desconnectar de la crisi: "L’avió anava ple, però hi havia dos seients entre persona i persona per seguretat".

La Doruna, el Víctor i la Donatella, mare i dos fills, també agafaran un vol, però per tornar al seu país, Hongria. Feia nou mesos que s’havien instal·lat a l'illa de Gran Canària, però ara han decidit acabar el confinament a casa de la família: "Quan acabi tot això valorarem si tornem a les Canàries", tradueix la Donatella en un perfecte anglès, després de retirar-se la mascareta per mostrar com pronuncia les paraules. Diuen sentir una gran estranyesa amb tota aquesta situació, però es mantenen positius tots tres. Riuen i parlen envoltats de maletes als seients del Prat, on passaran la nit: "No hi havia cap vol que ens permetés arribar en un dia a Hongria", expliquen.

"Ante las circunstancias excepcionales, por favor, mantengan la distancia de seguridad de un metro", torna a ressonar per la Terminal 1. El mobiliari de l’aeroport accentua l’estranya buidor de l’edifici. La llum de primavera deixa veure amb claredat els mostradors fantasma on els viatgers s'haurien de dirigir per embarcar les maletes i els terres reflecteixen simètricament les llums fosforescents del sostre. Les cintes que marquen el camí de les cues cap al control fronterer s’eixamplen sense sentit en un zig-zag de 15 meandres buits. Al punt d’informació, només hi van els expatriats que intenten saber com poden accedir al seu vol: "Ara acabo d’atendre un noi que ha de tornar a Colòmbia. Les ambaixades els preparen vols charter per omplir-los de gent", explica l'operari del punt d'informació, qui explica que Aena els demana prudència amb parlar amb els periodistes.

Una noia jove uniformada d’esportista d’elit s’apropa al taulell d’una companyia per recollir el seu bitllet. És la Nazaret Segura, extrem del Villareal CF, qui s’ha passat aquest mes i mig de confinament a València entrenant des de casa: "Cada dia he de complir amb una tanda d’exercicis i dos dies a la setmana connectem per Zoom [una aplicació mòbil de videotrucada] per fer-los en directe", explica. Amb vistes que la lliga de la Primera Divisió B no es pugui reprendre, Segura torna a les Canàries a seguir els entrenaments des d’allà, ens explica. Com ella és resident, no ha tingut problemes per agafar el vol des de Barcelona, on ha arribat amb Renfe.

A l'exterior, no hi ha cap taxi aturat. Només uns pocs cotxes i els vehicles dels Mossos d'Esquadra. Els agents es dirigeixen als conductors per controlar exhaustivament què hi fan allà. L'absència de gent la noten les treballadores de la neteja, que expliquen a aquest diari que tenen força feina tot i la buidor de l'aeroport: "Està tot massa tranquil. A aquestes alçades de la pel·lícula hauria d'estar a petar, però ja arribarà" diuen. Circulen sense mascareta, buidant brosses i fregant cada cantonada per eliminar qualsevol possibilitat que hi hagi el temut virus. Asseguren, però, que l'empresa els dona tot l'equip de protecció individual que necessiten: "Ens sentim molt segures, tot i haver de venir a treballar".

Viatgers i treballadors recorren de punta a punta l'ostentosa galeria de l'aeroport amb total calma. "Davant les circumstàncies excepcionals, si us plau, mantinguin la distància de seguretat d'un metre".  Les pantalles on s’anuncien les arribades i les departures brillen totes blaves, buides. Menorca, Tenerife Norte i Màlaga són els únics camins possibles per aire durant aquest confinament, els anhelats destins pels turistes del sud europeu que en altres ocasions tant van suar per gaudir-los. Primer, patint les enormes aglomeracions de les vagues contra la precarietat dels treballadors, que deixava una imatge diametralment oposada a l'actual. Després, recorrent els transbords a peu entre terminals amb desconcert i por, quan una multitud eufòrica responia a la crida del Tsunami Democràtic per protestar contra la sentència del judici a l'1-O. Ara, arriba la paràlisi total. El sector turístic queda reduït a un sense sentit en aquesta crisi sanitària, mentre els camins de sol i platja s’amortitzen per qui realment ho necessita.