Redirigir el ciutadà cap a la farmàcia i no cap a Google. Aquest és un dels objectius del sector distribuïdor farmacèutic per evitar un fenomen cada vegada més freqüent: la consulta i la compra de medicaments a través d’internet. Igual que en altres àmbits de consum, la presència dels gegants del comerç electrònic, com Amazon i Alibaba, està replantejant el model de negoci de les empreses dedicades a la distribució de medicaments. Una de les primeres mesures amb les quals estan treballant és la creació d’una plataforma de venda online per canalitzar les consultes i les necessitats dels clients.

El mercat de la distribució a l’Estat espanyol està controlat per cinc empreses. A Catalunya, l’actor principal és la cooperativa Fedefarma, que té una quota del 6% a l'Estat i del 33,5% a Catalunya. El president de Fedefarma, Vicenç J. Calduch, assegura que “volem aprofitar les eines de la intel·ligència artificial per seguir prestant un servei excel·lent en matèria de distribució de medicaments”. En aquest escenari s’emmarquen les obres d’ampliació del seu centre logístic, ubicat a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), on invertirà 40 milions d’euros per fer front al creixement de la demanda.

Amb relació a la plataforma de venda online, Calduch matisa que “l’objectiu és donar-li un enfocament perquè comparteixi els valors de consell, professionalitat i proximitat, propis de l’oficina de farmàcia”. El propòsit és que el client reprodueixi digitalment l’experiència que té a la farmàcia física. “Aconseguirem que els consumidors no surtin del canal farmàcia i puguin comprar amb la mateixa seguretat”. Aquesta és una de les fites que es planteja la plataforma.

La plataforma de la companyia distribuïdora sorgeix en un moment en què la comercialització de productes lliures (sense necessitat de recepta mèdica) i els de parafàrmacia suposen un 70% de les vendes, tot i que d’aquestes només un 1% es fa via on-line.

Problemes de subministrament

A més de Fedefarma, també plantegen crear una plataforma, les distribuïdores Cofares, Bidafarma, Hefame i Alliance Healthcare. Les iniciatives es produeixen en un context en què l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) ha rebut en el darrer any un 44% més de notificacions relatives a problemes de subministrament de medicaments. Calduch ho atribueix a la disminució reiterada del preu de determinats conjunts homogenis. “Necessitem que la sostenibilitat dels sistemes de salut sigui compatible amb la nostra viabilitat i amb la producció de medicaments. En determinats casos, el sector està al límit”.

Un altre dels factors que tensa el sector farmacèutic és que Esteve i Ferrer, dos dels gegants en la fabricació de medicaments genèrics, han abandonat aquesta àrea de negoci. Havia arribat a suposar el 30% de la seva facturació, però la baixa rendibilitat recent ha fet que se centrin en el desenvolupament de medicaments originals. “Aquests fets demostren que en molts casos s’ha arribat a preus tan baixos, a marges tan reduïts, que fan que determinades àrees de producció o grups de medicaments generin pèrdues”, considera Calduch.

Més enllà del subministrament, els usuaris es troben que l’escalada de preus dels medicaments està dificultant l’accés a la seva adquisició, posant en risc la vida de les persones i la lluita contra les malalties. Des de la plataforma Salud por Derecho, la seva directora, Vanessa López, recorda que “hi ha gent que mor per aquest motiu”. Aquesta entitat ha encapçalat la presentació d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb propostes per “canviar el sistema actual de fixació de preus, impulsar mesures de transparència i crear un fons d’investigació i formació”.

Manca de transparència

López denuncia que “en els darrers anys hem constatat un augment constant dels preus dels medicament amb xifres que estan molt per sobre dels costos d’investigació i fabricació”. Segons afegeix, aquesta situació “ha derivat en un increment de la despesa farmacèutica, que posa en perill la viabilitat del seu sistema”. Tot plegat, ha limitat l’accés a determinats tractaments mèdics d’alguns ciutadans.

La falta de transparència és el fenomen que també critica Salud por Derecho. En aquest sentit, alerta sobre els problemes relacionats amb l’opacitat sobre la inversió pública en investigació mèdica i la manca d’informació de les negociacions que mantenen les farmacèutiques amb l’Administració. El context, segons l’entitat, acaba perjudicant les relacions de tots els agents de la cadena sanitària.

Per millorar aquesta tendència, Calduch, president de Fedefarma, demana garanties per permetre l’accés equitatiu als medicaments. “Cal valorar el medicament i l’atenció farmacèutica des d’un prisma de resultats de salut i no només des d’una perspectiva economicista, ja que una espiral de reducció de preus qüestiona la viabilitat de tot el sector”, assegura.

Totes les campanyes de promoció de cooperatives com Fedefarma o la constitució de la plataforma online busquen que la farmàcia recuperi el seu estatus d’establiment sanitari on rebre consells de salut i una atenció personalitzada. La intenció és valorar l’activitat del farmacèutic com un professional que vetlla per la salut i que permet el ciutadà prendre una decisió sobre un problema amb un cabal important d’informació.

Fedefarma, que distribueix a 3.000 socis a Catalunya, també posa el focus en conceptes com la proximitat i la professionalitat dels farmacèutics. Es tracta de reivindicar el servei que ofereixen, però fer-ho a través del mateix canal des d’on actuen altres plataformes. Tal com asseguren a la seva darrera campanya, “Google existeix i ho sabem, però si vols un consell de salut, ves a la teva farmàcia”.