Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

Rèquiem per la comunitat de veïns del carrer Túria de València amenaçats d'expulsió per fer pisos turístics

Només uns pocs llogaters continuen resistint a les finques d'aquest carrer de la capital valenciana que un fons inversor francès vol convertir en habitatges pel turisme.

La pancarta que van penjar els veïns en protesta per l'operació urbanística especulativa.
La pancarta que van penjar els veïns en protesta per l'operació urbanística especulativa. Veïnat en Perill d'Extinció

"Tot ha estat molt ràpid, a finals de setembre el primer veí va rebre un burofax on s’anunciava que havia d’abandonar el seu pis. Ens va agafar per sorpresa i al principi ningú se’l va prendre massa seriosament, pensaven que no anava amb ells. Però en una setmana tots ja havíem rebut burofax iguals. A mi em van donar fins al 30 de novembre per abandonar el pis", explica Bianca Beyer, veïna d’una de les finques dels números 49 i 51 del carrer Túria de València on un fons d’inversió francès ha anunciat el seu interès a instal·lar-hi pisos turístics. Els afectats eren, en total, 16 famílies, a més d’un restaurant i una escola d’educació infantil que fa més de 40 anys que està oberta al mateix local.

"Tot ha estat molt ràpid, a finals de setembre el primer veí va rebre un burofax on s’anunciava que havia d’abandonar el seu pis"

Beyer denuncia que tot el procés ha estat ple de mentides i intents d’enganyar-los, així com que la propietat va rebutjar l’oferta de compra que van fer els veïns. "Al principi vam fer algun intent d’unir-nos i forçar una negociació, però a la pràctica cadascú va optar per buscar-se la vida i els que podien han preferit buscar una nova casa", continua aquesta veïna, que ja fa 16 anys que viu al mateix edifici.

Només resisteixen quatre pisos 

Avui ja només queden quatre pisos ocupats –aquesta mateixa setmana uns altres inquilins han deixat l’habitatge- i l’escoleta que ha aconseguit una moratòria fins a finals de curs. La resta han trobat una alternativa a corre-cuita. El restaurant ha abaixat la persiana definitivament. Beyer és una de les poques resistents. Cambrera a l’atur –va perdre la feina per les restriccions imposades per la pandèmia- explica que no té on anar. "Per llogar un pis em demanen un contracte indefinit que no tinc, però és que a més, tot el que trobe és més car i amb la meitat d’espai que tinc ara, comence a estar desesperada". Ella ha optat per esgotar el seu contracte de lloguer, que acaba el 30 d’abril, i després planteja acollir-se a la moratòria automàtica de lloguers de sis mesos decretada pel govern espanyol. És conscient que és una solució temporal, però per ara no té massa alternatives.

Una possible solució passaria per la compra de l’edifici per part de la conselleria d’Habitatge, per la via del dret de tanteig i retracte que té la Generalitat gràcies a la Llei de Funció Social de l’Habitatge. Una opció similar a la que va optar-se per evitar el desnonament de 21 famílies a la Pobla de Vallbona.

Jiménez: "Estem decidits a truncar qualsevol oportunitat de negoci especulatiu"

El Vicepresident segon i conseller de la matèria, Rubén Martínez Dalmau va anunciar aquesta possibilitat des del seu perfil de Twitter. César Jiménez, secretari autonòmic d’Habitatge i Funció Social, confirma a Públic que els serveis territorials estan alerta de qualsevol transmissió d’aquesta propietat per executar l’opció del tanteig. "Estem decidits a truncar qualsevol oportunitat de negoci especulatiu –explica Jiménez- i si venen els pisos amb ocupants, farem el que podrem per garantir el dret a l’habitatge d’aquestes persones. El problema és que si venen els pisos buits, no hi ha incidència social i el nostre marge és més menut".

Pressions i amenaces

Aquesta opció és la que preocupa precisament a Pedro Giménez, un altre dels veïns que encara resisteixen a la finca del carrer Túria. "Sent pragmàtics, si m’obliguen a marxar, a mi ja em té igual el que passe, i una volta no queden veïns, els propietaris poden vendre i ningú s’hi oposarà". Giménez està disposat a resistir els dos anys que li queden de contracte de dos pisos. Va fer una forta inversió per reformar-los amb permís dels propietaris que ara volen expulsar-lo, però és conscient que no serà fàcil. "L’administrador em va amenaçar amb una querella, ja que, segons ell, en avisar a la premsa i a l’administració els havíem arruïnat el negoci i que ara ens farien fora igual només per venjança". No ha estat possible confirmar si el projecte del fons francès continua endavant o no.

L’anunci de la venda de l’edifici –s’oferia per 3,6 milions d’euros- al web de la immobiliària ProMarina Consultores ha desaparegut. Però en tot cas, l’única pedra en aquesta via la suposen Miguel i Paquita, una parella de 90 i 87 anys respectivament que en fa més de cinquanta que viuen al seu apartament i tenen un contracte indefinit mentre visquen. Alguns veïns han denunciat haver rebut trucades pressionant-los per abandonar les seues cases abans i tot que finalitzaren els contractes.

Paula Roselló, de Veïnat en Perill d’Extinció: "El veïnat que vulga quedar-se haurà de ser conscient que la resistència serà molt dura"

"La situació és molt difícil i el veïnat que vulga quedar-se haurà de ser conscient que la resistència serà molt dura", explica Paula Roselló, de Veïnat en Perill d’Extinció, una plataforma dels barris del centre de València que oposada a la conversió d’habitatges en pisos turístics. Des d’aquest col·lectiu exigeixen a l’Ajuntament que amplie la protecció que gaudeix Ciutat Vella contra aquest tipus d’operacions a tota la ciutat.

"Amb el Pla Especial de Ciutat Vella que vol frenar la turistificació del centre, el capital s’ha desplaçat un poc a la perifèria. Només al mateix carrer Túria hi ha dues finques més en la mateixa situació, molts veïns de les quals ja van ser desplaçats anteriorment del centre", argumenta Roselló, per qui "el fenomen funciona com una onada expansiva". Per això la seua proposta implica blindar tota la ciutat d’aquestes operacions que qualifica "d’especulatives".

Roselló també denuncia que la caiguda del turisme per la pandèmia no ha aturat aquest moviment: "Els inversors segueixen actuant i a l’Ajuntament estan desbordats per la tramitació de llicències de nous hotels i pisos turístics". I quan es canvia la fesomia urbanística d’un barri ja és molt difícil que els veïns i tornen. "Amb el confinament, molts pisos turístics van anar al mercat regular, però aquests habitualment tenen 30 o 40 metres quadrats, és un perfil molt determinat que, per exemple, no serveixen per a una família. La situació no ha millorat res", conclou aquesta activista.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?