Algunes de les principals ONG d'ajuda als immigrants a la Mediterrània, entre elles Metges sense Fronteres, Save the Children i See Eye, han suspès les seves tasques de rescat després de la decisió presa a mitjans d'aquesta setmana per les autoritats líbies d'ampliar la seva zona exclusiva de recerca i rescat fins més enllà dels 22 quilòmetres de distància que marquen les seves aigües territorials.

La decisió es va donar a conèixer el passat 10 d'agost pel comandant Abdelhakim Bouhaliya, responsable de la base naval líbia d'Abu Sitta, a Trípoli. Líbia "ha creat oficialment una àrea de recerca i rescat (SAR) on cap vaixell estranger té dret a entrar a menys que es doni una petició expressa a les autoritats líbies".

El portaveu de la Marina líbia, general Ayub Qassem, va aclarir de manera definitiva les intencions d'aquesta decisió, adoptada explícitament contra "les ONG que sostenen la immigració il·legal argumentat que es tracta d'un esforç humanitari", i amb un clar tint sobiranista. "Volem enviar un missatge clar a tots aquells que violen la sobirania de Líbia i la manca de respecte a la Guàrdia Costera i l'Armada d'aquest país", ha declarat.

Gairebé 600.000 migrants han arribat a Itàlia en els últims quatre anys, la immensa majoria a través de màfies en embarcacions il·legals des de les costes de Líbia. Més de 13.000 persones han mort intentant arribar a Europa a través d'aquest pas.

L'anunci libi suposa la culminació de mesos de pressió sobre les ONG, que han hagut de defensar-se de l'acusació que no són més que un servei de les màfies migratòries, que aprofiten els seus treballs de rescat, com va arribar a dir el cap de la agència fronterera de la Unió Europea (FRONTEX), Fabrice Leggeri, el passat mes de febrer en una entrevista al diari alemany Die Welt.

Òscar Camps, fundador de Proactiva Open Arms, rescata a un menor d'una embarcació a la deriva a la Mediterrània.- REUTERS/Yannis Behrakis

"Entenc que la llei marítima implica que tots els marins tenen el deure de rescatar gent en perill però hem d'evitar donar suport als negocis de les xarxes criminals i dels traficants libis mitjançant l'acció dels vaixells europeus que cada vegada s'acosten més a les costes líbies a recollir als immigrants ", va afirmar Leggeri, que a més va acusar algunes ONG de" faltar a la cooperació amb les agències de seguretat europees a l'hora de facilitar les investigacions sobre la procedència dels rescatats.

El que van ser unes declaracions condemnades a l'uníson per les ONG -MSF les va qualificar "d'extremadament greus" i ha acusat la UE de no concedir-los cap oportunitat de respondre-hi davant les institucions comunitàries, com va lamentar l'assessora de MSF Aurélie Ponthieu - , es van intensificar durant les setmanes següents, a mida que l'Exèrcit italià va començar a entrenar a la Marina líbia per especialitzar-se en el rescat d'immigrants, un indici de que la tasca de les ONG estava a punt de passar a un segon pla en favor de l'acció individual del país nord-africà.

El ministre d'Exteriors italià, Angelino Alfano, va destacar en aquest sentit que "el paper cada vegada més gran de Líbia estava contenint l'arribada d'immigrants i produint un reajustament benvingut a la Mediterrània", abans de parlar d'un altre element important en aquesta situació: la declaració d'un codi de conducta d'atenció a la mar, impulsat per Roma, i que sosté que "l'activitat del rescat de persones no pot dissociar-se d'un protocol per a la recepció sostenible d'individus ".

La signatura del codi ha causat tensions entre les ONG de salvament mentre altres organitzacions pro drets humans, com Human Rights Watch, han advertit durant les últimes setmanes que Líbia no només no està preparada per assumir en solitari la responsabilitat de les tasques de salvament, sinó que els seus militars es comporten de manera displicent, temerària i agressiva, fins al punt que han arribat a obrir foc d'advertència contra els vaixells d'ONG, com va passar el 23 de maig contra el vaixell Aquarius de MSF / Sos Méditerranée i fins i tot contra vaixells de la Marina italiana, segons testimonis recollits per HRW d'un incident ocorregut el 26 de maig.

"Per norma general, les forces líbies recullen els immigrants, els desembarquen per la força i els porten a Líbia, on són objecte de greus abusos, entre ells tortura, violació i treballs forçats", ha denunciat l'organització, que recorda que Líbia "mai ha delimitat oficialment la seva zona de rescat" (s'especula que ara està fixada a 70 quilòmetres de la costa). HRW compta amb testimonis que fins i tot la Marina líbia ha disparat contra immigrants, acusacions que els militars neguen categòricament.

"No volem veure'ns embolicats en aquest joc que estan duent a terme els ministres europeus, que només tenen la intenció d'aconseguir titulars relacionant els nostres rescats amb els traficants", ha lamentat la portaveu de l'ONG Sea Watch, Theresa Leisgang. "Més vaixells d'ONG signifiquen menys morts. Punt final". Metges sense Fronteres ha assegurat que "no hi ha cap prova que demostri aquestes acusacions".

Líbia demana 20.000 milions d'euros

Un dels actors més importants dins de la caòtica situació política a Líbia, el general Khalifa Haftar, estima que el país necessitarà aproximadament uns 20.000 milions d'euros al llarg del proper quart de segle per contenir la immigració. "Tinc els elements", ha declarat al diari italià Corriere della Sera, "però no els recursos".

Haftar pretén instal·lar un mur de 4.000 quilòmetres al llarg de la frontera sud del país per contenir l'arribada d'immigrants subsaharians, establir campaments militars mòbils, amb 150 guàrdies fronterers cadascun.

El general ha assegurat que té previst enviar al president francès, Emmanuel Macron, una llista de recursos per facilitar les "tasques de contenció": vehicles cuirassats, drones, detectors de mines, helicòpters, armes i municions.

Les ONG deixen d'actuar

"Hem deixat una bretxa letal a la Mediterrània", ha lamentat a Facebook el fundador de Sea Watch, Michael Busch Heuer, abans d'acusar Líbia de llançar una "amenaça explícita" contra les organitzacions no governamentals.

"Quan aquestes ordres entrin en vigor, veurem dues conseqüències greus: més morts al mar i més gent atrapada a Líbia", ha declarat la directora d'operacions de MSF, Annemarie Loof. "Si els vaixells humanitaris són expulsats de la Mediterrània, hi haurà menys naus a l'àrea per rescatar la gent del ofegament, i aquells que no s'ofeguin seran interceptats i retornats a Líbia que, com sabem, és un lloc d'iniquitat, detenció arbitrària i violència extrema ".

"Els esdeveniments recents representen un altre element preocupant d'un entorn cada vegada més hostil per a les operacions de rescat salvavides", ha afegit per la seva part Brice de li Vingne, director d'operacions de MSF. "Els estats europeus i les autoritats líbies estan implementant un bloqueig sobre la capacitat de les persones per buscar seguretat, i és un atac", ha subratllat, "inacceptable a la vida i la dignitat de les persones".