L'avançament electoral decretat pel president, Pere Aragonès, davant la impossibilitat de tramitar els pressupostos comporta l'aturada durant uns quants mesos del Parlament i, per tant, de l'activitat legislativa. Però, a més a més, també implica que decaiguin un bon grapat d'iniciatives en tràmit. En concret, són 17 projectes de llei del Govern i 49 proposicions de llei impulsades pels grups parlamentaris.

La seva hipotètica aprovació dependrà que tornin a tramitar-se en la propera legislatura i, en el cas dels projectes de llei, que rebin el vistiplau del nou executiu, una qüestió que òbviament no es pot garantir. En alguns dels casos parlem d'iniciatives emblemàtiques, com ara la Llei trans catalana, la Llei catalana de memòria democràtica, l'impost sobre les emissions creuers o l'Estatut dels municipis rurals. Repassem els principals projectes que han quedat aturat.

La llei de memòria democràtica

Ja fa un any que el Govern havia aprovat l'avantprojecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, que des d'aleshores es trobava en una tramitació parlamentària que no s'ha completat abans del final anticipat de la legislatura. La normativa plantejada per l'executiu havia de comportar l'obligació de retirar els símbols franquistes de l'espai públic en un termini màxim de dos anys, a banda de fixar sancions contra actes d'enaltiment del franquisme i introduir la memòria democràtica en el currículum educatiu des de la primària, entre d'altres mesures.

La llei trans catalana

Encara no havia passat pel Consell Executiu la llei integral de reconeixement del dret a la identitat i l'expressió de gènere, també coneguda com a llei tran catalana, si bé el Departament d'Igualtat i Feminismes ja en tenia avançat l'avantprojecte. Entre d'altres qüestions, la voluntat era que la normativa reconegués el dret a la identitat i expressió de gènere d'aquest col·lectiu i n'establís els seus drets.
Un d'ells seria el de cobrar la Renda Garantida de Ciutadania en cas d'haver patit violència o discriminació per aquesta raó, acotat per a persones d'entre 18 i 23 anys. L'avantprojecte també pretenia prohibir les teràpies de conversió.

L'impost als creuers

També queda sense la validació del Parlament la llei de l'impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells, aprovat el novembre pel Govern. El tribut pretenia gravar sobretot els creuers que no s'estan ni 24 hores al Port de Barcelona i que contribueixen a saturar i massificar de turistes el centre de la ciutat. La previsió del Govern és que l'impost comportés una recaptació anual de 7,5 milions. 

L'Estatut dels municipis rurals

A finals d'aquest mes de març el Govern preveia aprovar l'avantprojecte de llei de l'Estatut dels municipis rurals, que tot seguit iniciaria la tramitació parlamentària. Finalment, però, no s'haurà fet ni aquest primer pas. Aquest estatut havia d'establir un seguit de mesures per contribuir a frenar el despoblament i facilitar un cert reequilibri territorial, demandes de comarques que concentren problemàtiques molt específiques però disposen de pocs recursos econòmics per afrontar-les. També quedarà abandonada, almenys temporalment, la Llei de governs locals de Catalunya.

Llei de l'economia social i solidària

Tot i arrossegar-se des de principis de la legislatura, tampoc s'haurà aconseguit aprovar la Llei de l'economia social i solidària de Catalunya, una demanda ja històrica del sector. La llei de drets culturals, la de la creació de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya, la de serveis a les persones, la llei de l'audiovisual o la llei contra el racisme en totes les seves formes i expressions són altres de les normatives que no s'hauran enllestit.

Les proposicions de llei

Pel que fa a les proposicions de llei impulsades pels grups parlamentaris n'hi ha de molt recents i d'altres que s'arrosseguen des de fa anys i no s'han arribat a materialitzar malgrat comptar amb un ampli suport. La Llei del Tercer Sector, per exemple, va iniciar la tramitació el maig del 2022 i tot i que tenia el suport de PSC, ERC i Junts no s'ha arribat a materialitzar. Fortament reivindicada pel sector, la voluntat és que blindés la tasca de les entitats, que en garantís la seva participació en el disseny i creació de les polítiques públiques i se les dotés d'un finançament "just i adequat".

Tot i que també va començar-se a tramitar al juliol, encara és més històrica la demanda de creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, destinat a fiscalitzar l'actuació de les empreses catalanes a l'exterior i el seu impacte ambiental i social. De moment, però, seguirà sense ser una realitat.

En canvi, no feia ni mig any que En Comú Podem havia registrat una proposició de llei de finances locals, una iniciativa que buscava abordar l'infrafinançament crònic que pateixen els ajuntaments. Una problemàtica que els darrers mesos s'ha evidenciat amb el crit d'alarma llançat per diverses entitats i la pujada generalitzada d'impostos i taxes locals.

Encara era més recent la iniciativa registrada per la CUP per permetre l'avortament durant tot l'embaràs, que tot just va presentar-se el dia 7 d'aquest març. Entre d'altres qüestions, la proposició de llei també plantejava eliminar la possibilitat que els professionals sanitaris s'acullin a l'objecció de consciència a l'hora de practicar la interrupció de la gestació.

Finalment, tampoc s'arribarà a votar la proposició de llei que pretenia prohibir tres modalitats de correbous: els embolats, els capllaçats i a la platja. Presentada conjuntament per la CUP i En Comú Podem amb el suport de diverses entitats animalistes, tot just al febrer va arrencar la ponència parlamentària que l'havia de debatre. La iniciativa generava una forta divisió en formacions com ERC, Junts i PSC, amb partidaris i detractors dels correbous.