Quan han passat poc més de 24 hores de l'anunci d'avançament electoral a Catalunya, els partits ja han activat acceleradament les seves respectives maquinàries per arribar en les millors condicions a la cita amb les urnes del 12 de maig. La realitat, però, és que la convocatòria -decidida pel president, Pere Aragonès, després que els Comuns tombessin la tramitació dels pressupostos- no els arriba a tots en la mateixa situació.

N'hi ha que fa mesos que preparaven els comicis, mentre que d'altres es troben immersos en processos de refundació i les possibles noves candidatures independentistes ho tindran molt difícil per donar-se a conèixer en els menys de dos mesos que resten per a la votació. Repassem cada cas.

ERC

En ostentar la presidència de la Generalitat, ERC era l'únic partit que podia convocar les eleccions, a través de Pere Aragonès. Les dificultats que havien sorgit en la negociació dels pressupostos, amb el Hard Rock com a raó oficial per part dels Comuns, havien provocat que des de feia setmanes els estrategs republicans contemplessin l'escenari d'un avançament del comicis i els seus avantatges i inconvenients.

En aquest sentit, ja al gener Esquerra va tancar el debat al voltant del candidat, amb la proclamació d'Aragonès i, per tant, eliminant els rumors sobre una possible llista liderada pel president del partit, Oriol Junqueras, un cop la llei d'amnistia eliminés la inhabilitació que pesa sobre ell.

La incapacitat d'aprovar els comptes no deixa de constatar la debilitat parlamentària del Govern -que només tenia el suport de 33 dels 135 diputats-, però esgotar la legislatura podia empitjorar aquesta situació, sobretot si s'agreugen qüestions com una sequera històrica que ja ha comportat nombroses crítiques a l'executiu.

A partir d'aquí, els republicans consideren que la data del 12 de maig els permet marcar el relat que ells no han estat els responsables que no s'hagin aprovat uns pressupostos expansius i, sobretot, pot debilitar les opcions dels seus principals rivals, Junts i PSC. Per tot plegat, ERC confia en remuntar unes enquestes que el situen per sota del PSC i revertir la tendència a la baixa a les urnes que va experimentar a les municipals i a les generals de l'any passat.

PSC

Com ERC, el PSC arriba a l'avançament electoral amb el seu candidat escollit des de fa temps: Salvador Illa. El primer secretari dels socialistes catalans, de fet, veurà reforçat el seu lideratge en el congrés que la formació celebra aquest cap de setmana i que ja estava plantejat com una escenificació per activar la maquinària del partit de cara el seu assalt a la presidència de la Generalitat, que no ostenta des del 2010.

Teòricament, el PSC arribarà a la cita amb les urnes a la pole position, segons les enquestes, però resta per veure si pateix algun tipus de desgast pel debat i aprovació de la llei d'amnistia -de moment al Congrés-, i per l'esclat del cas Koldo, de presumpta corrupció. Pel que fa a la llei de l'oblit penal, una part de l'electorat socialista no la veu amb bons ulls -molt probablement aquells que en els anys més intensos del Procés s'havien decantat per Cs-, mentre que hi ha mitjans i partits que intenten esquitxar Illa en el cas Koldo, atès que en el moment dels fets ell era el ministre de Sanitat.

Això sí, el PSC té clarament definit el seu model -aposta pels grans projectes, ampliació de grans infraestructures i pàtina social sense qüestionar un model econòmic basat en el creixement- i aspira a trencar la majoria independentista al Parlament per garantir-se la presidència.

Junts

L'avançament electoral ha trastocat els plans de Junts, que comptava amb què els comicis se celebressin l'any vinent, de manera que el seu líder, Carles Puigdemont, pogués fer campanya físicament en uns actes massius després d'un retorn a Catalunya gràcies a la llei d'amnistia. Aquest escenari somiat als quarters de la formació ha saltat pels aires i ara mateix el dilema és si l'expresident liderarà o no la candidatura, un dubte que ell mateix ha anunciat que resoldrà la setmana vinent. Ara bé, sembla força clar que ho acceptarà.

El que és segur, però, és que Puigdemont no podrà fer campanya a Catalunya, ja que el 12 de maig no haurà arribat l'aprovació definitiva de l'amnistia. També resta per veure si, efectivament, podria estar a Catalunya en un hipotètic debat d'investidura, un extrem que ja alimenta el secretari general de Junts, Jordi Turull, però que dependrà del paper que juguin els jutges en l'aplicació de l'amnistia.

Per tant, a banda del que decideixi Puigdemont, els focus d'interès estan en qui l'acompanyarà com a número dos. Bàsicament sonen dos noms, que són els de la portaveu del partit al Congrés, Míriam Nogueras, i el de l'exconseller i antic pres polític Josep Rull, sobre qui ja no pesa cap inhabilitació.

Cal recordar que Puigdemont ja va liderar a distància la candidatura de Junts al Parlament a les eleccions del 2017 i el 2021 i en cap dels dos casos va imposar-se. El 2017, va quedar per darrere de Ciutadans, tot i que va superar ERC, i el 2021 va ser tercera força, amb 32 diputats i a només un de PSC i ERC.

Comuns

Si no hi ha una sorpresa poc previsible, Jéssica Albiach repetirà com a cap de llista de Catalunya en Comú a les eleccions al Parlament. De fet, la també co-coordinadora nacional de la formació ja ha anunciat la seva intenció de fer-ho.

Sectors propers al partit, com ara el sindicat CCOO, havien defensat l'aprovació dels pressupostos, amb l'argument que eren expansius i comportaven un important increment de la inversió social, i resta per veure si la decisió de tombar-los li comporta algun tipus de desgast. Els estrategs dels comuns, però, confien que pesi més el relat que s'han plantat davant d'un model de país que veuen caduc i insostenible, amb el turisme de masses i l'aposta pel joc que exemplifica el Hard Rock com a paradigma. 

El "no" als comptes, més enllà de tensar les relacions amb ERC, també s'explica pel seu malestar amb un PSC de qui intenten distanciar-se per no veure's reduïts "al paper de l'antiga ICV". Tot i que l'articulació del projecte polític dels Comuns ha permès a aquest espai superar el sostre electoral d'ICV tant a les municipals -alcaldia de Barcelona durant vuit anys- com al Congrés, no ho ha aconseguit al Parlament, on tant el 2017 com el 2021 tot just va sumar 8 diputats, per sota dels 13 que ICV-EUiA va obtenir el 2012.

El 12 de maig arribarà just un mes després que Catalunya en Comú hagi culminat el procés de debat per redefinir i actualitzar el seu projecte polític i ideològic per als propers 10 anys. Un debat que ha de servir per posar al dia la formació i abordar també qüestions com la ruptura a nivell estatal entre Sumar i Podemos, que també ha impactat a Catalunya.

CUP

Sens dubte, la CUP és una de les formacions a qui l'avançament electoral agafa en pitjor situació. Després d'encadenar un progressiu desgast electoral des del 2015 que s'ha intensificat darrerament amb els pèssims resultats a les municipals i les generals de l'any passat, el partit anticapitalista va engegar l'anomenat Procés de Garbí. Es tracta d'un debat estratègic a fons que li ha de servir per redefinir el seu projecte polític i abordar qüestions com el rol que ha de tenir a les institucions i les aliances que ha de teixir.

La previsió cupaire era culminar el procés a finals de la primavera o principis de l'estiu, de manera que les eleccions al Parlament li arribaran molt abans de tancar-lo. Ara mateix es desconeix qui podria liderar la seva candidatura als comicis i de cara al futur hi ha la incògnita si recuperarà una centralitat política que ha perdut en l'actual legislatura catalana, on la seva incidència política ha anat clarament a menys.

PP, Vox i Cs

La situació dels partits de la dreta i extrema espanyolista és molt diversa. El PP, després d'obtenir només tres diputats a les eleccions del 2021, està convençut que liderarà clarament aquest espai i, fins i tot, aspira a convertir-se en la quarta força del Parlament. Tot i protagonitzar un fort enfrontament amb la direcció estatal del partit, Alejandro Fernández ha aconseguit imposar-se i mantenir-se al capdavant del PP a Catalunya, el que a la pràctica li garanteix tornar a encapçalar la candidatura.

L'avançament electoral, això sí, provocarà que continuï sense fer-se el congrés regional que la formació té pendent a Catalunya des de fa temps, una cita que podria reforçar Fernández si aconsegueix un resultats notables a les urnes. A favor seu hi juga la seva duresa contra l'amnistia i que captarà antics votants de Ciutadans.

El darrer cicle electoral ha estat letal pel partit que al Parlament lidera Carlos Carrizosa, que ha quedat fora de gairebé totes les institucions on tenia presència. A la cambra catalana, després de caure de 36 a 6 diputats el 2021, ara mateix no hi ha cap enquesta que li doni la més mínima opció de seguir a un Parlament on va irrompre el 2006. El que seria un gairebé segur epitafi polític explica que ara mateix estigui en negociacions per presentar-se conjuntament amb el PP, cosa que li permetria salvar algun diputat.

Pel que fa a Vox, sembla complicat que l'extrema dreta pugui repetir els 11 diputats del 2021. Aleshores es va beneficiar de l'onada favorable a la formació a nivell estatal -comptava amb 52 diputats al Congrés-, però ara mateix el partit de Santiago Abascal viu un retrocés significatiu -ja només té 32 escons a la cambra baixa-, davant el reagrupament del vot de dreta en el PP. El que és segur que és que Ignacio Garriga repetirà com a candidat a Catalunya i ho farà reforçat a nivell orgànic, ja que ha passat a ser el vicepresident únic de Vox a nivell estatal.

El quart espai independentista

La convocatòria d'eleccions anticipades també ha trastocat els plans dels diversos actors independentistes que aspiren a concórrer als comicis amb una nova llista, per tal de representar el quart -o cinquè- espai que advoca per un Estat propi per a Catalunya. Tots comptaven amb utilitzar els propers mesos per donar-se a conèixer i per anar greixant els seus respectius projectes, un procés que hauran d'accelerar enormement si volen arribar amb mínimes opcions a la cita del 12 de maig.

Més enllà que no hi ha cap sondeig que garanteixi que una nova llista independentista pugui irrompre al Parlament, el que sembla clar és que n'hi haurà diverses que ho intentaran. D'entrada, Alhora ja ha confirmat que vol concórrer a les eleccions. Es tracta de la formació impulsada per l'exconsellera Clara Ponsatí -encara eurodiputada de Junts a l'Eurocambra- i el filòsof Jordi Graupera, que ja va estavellar-se el 2019 en el seu intent d'entrar a l'Ajuntament de Barcelona amb Primàries, un projecte de la dreta independentista.

Justament, Ponsatí i Graupera pretenien presentar el seu projecte polític el proper 23 d'abril al Teatre Borràs de Barcelona, un acte que ara arribarà a només dos dies de l'inici oficial de la campanya per a les eleccions. Això els obligarà a accelerar els tempos per recollir els suports necessaris per poder ser a les urnes, sense disposar de gaire temps per poder donar-se a conèixer.

Precisament aquest mateix dijous l'ANC ha culminat la consulta les seves bases sobre el projecte d'impulsar la llista cívica als comicis i, a l'espera de l'anunci dels resultats, la direcció s'ha de reunir per prendre una decisió que, en qualsevol cas, ha tensat l'organització i l'ha dividit enormement, entre els partidaris i els detractors. Finalment, també ha confirmat que vol participar a les eleccions Aliança Catalana, la formació d'extrema dreta independentista que lidera l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, i que fa de la xenofòbia i el racisme el seu principal argument electoral.