Prop de quatre de cada deu avortaments voluntaris finançats públicament a Catalunya s'acaben derivant a clíniques privades. Segons càlculs fets a partir d'una petició de transparència a Salut, el 37% de les interrupcions voluntàries de l'embaràs (IVE) sufragades per la Generalitat entre el 2020 i el juliol del 2022 es van fer a centres que no formen part del sistema sanitari integral d'utilització pública (SISCAT). El 78% dels 49.319 avortaments que es van fer al país en el mateix període es van finançar públicament, ja fossin practicats en centres públics o privats. D'altra banda, al voltant de 1.000 residents a França i 300 a Andorra van avortar a Catalunya entre el 2020 i el primer semestre d'aquest any, segons informa l'ACN.

Segons les dades del Departament de Salut, el 2020 es van registrar 19.800 IVE, un 75,4% de les quals (14.925) finançades públicament. D'aquestes, vora dos terços (9.523) es van practicar a centres de la xarxa pública SISCAT, mentre que la resta (5.402) es van derivar a la privada. Pel que fa al 2021, les dades són similars, amb 19.559 avortaments totals, un 79,9% dels quals pagats per Salut (15.629). Els centres SISCAT en van fer 9.902 i les clíniques privades amb finançament públic, 5.727. Amb dades preliminars, aquest any fins al 8 de juliol se'n van fer un total de 9.960, pràcticament la meitat dels quals en centres de la xarxa pública, 4.963, i 3.198 en privats però sufragats per la Generalitat.

Sense tenir en compte el finançament, des de l'inici del 2020 i fins a mitjans d'aquest any, un 49,4% dels 49.319 IVE es van fer a centres públics i la resta, a privats. També es divideixen a parts gairebé iguals els avortaments farmacològics, amb un 51,3% del total, i els quirúrgics, amb un 48,7% en el mateix període. Amb tot, sí que hi ha una clara tendència a avortar en les primeres nou setmanes de l'embaràs, en el 82% dels casos.

Distribució per territori

Pel que fa a la distribució territorial, hi ha 42 centres autoritzats per a fer IVE a les comarques de Barcelona –amb gairebé la meitat al Barcelonès–. A les comarques gironines estan autoritzats deu centres; a les de Lleida, set, i al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, quatre.

Els centres que no pertanyen al SISCAT són els que ocupen els primers llocs en número d'IVE, ja que es concentren en els 10 que estan autoritzats arreu del país – per 53 de públics –. Amb molta diferència, el Centro Médico Aragón, situat al carrer Viladomat de Barcelona, és el que en practica més, amb aproximadament un 14% del total de Catalunya des del 2020. Es tracta d'un centre que no forma part del SISCAT, però amb acord amb Salut per rebre peticions derivades de la pública.

De fet, el 2020 el Barcelonès va ser la comarca amb una major taxa d'avortaments per cada 100.000 persones d'entre les residents a Catalunya, amb 321. La van seguir el Gironès (286), Osona (256), el Segrià (253), l'Alt Empordà (235) i la Selva (234). A la part baixa hi ha comarques més envellides, com ara a la Ribera d'Ebre, on es van registrar 55 avortaments per cada 100.000 habitants, per darrere de la Terra Alta (70), l'Alta Ribagorça (77), el Solsonès i l'Alt Urgell (totes dues amb una ràtio de 94).

Franceses, andorranes i italianes encapçalen el rànquing de les no residents

D'altra banda, les xifres obtingudes també mostren que un 3,7% de les IVE des del 2020 s'han fet a persones no residents a l'Estat espanyol. La majoria de les dones que s'han desplaçat a Catalunya per interrompre l'embaràs són franceses, en 1.029 casos en tot el període – 440 el 2020, 386 el 2021 i 203 en el primer semestre del 2022 –. També destaquen les andorranes, amb 282 en total – 116, 117 i 49 respectivament –, i les italianes, amb 181 en els dos anys i mig. Només un 0,7% dels avortaments es van fer a residents a la resta de l'Estat els anys 2020 i 2021 (279).