La Mesa del Congrés ha rebutjat aquest dimarts, gràcies a la suma dels vots de PSOE, PP i Vox, dues peticions per obrir una recerca parlamentària que inclogués indagar en les finances de Joan Carles I. Amb aquest ja són tres els cops de porta que l'òrgan de govern de la Cambra li ha donat a una eventual investigació sobre el rei emèrit i la seva possible vinculació a un compte offshore a Suïssa que en l'actualitat investiguen diversos tribunals.

La decisió de la Mesa està avalada pel criteri dels serveis jurídics de la Cambra, que van elaborar un informe, conegut aquest dilluns, en el qual argumenten el rebuig sobre la base de diversos criteris, entre els quals destaca la "inviolabilitat" constitucional de la qual gaudiria el monarca respecte als fets que pretenen ser objecte de recerca.

A pesar que els informes dels lletrats no són vinculants, ja abans de conèixer el criteri dels serveis jurídics del Congrés es preveia que aquests tres partits votessin en contra de les dues peticions per crear una comissió parlamentària.

La inviolabilitat de la qual suposadament gaudeix Joan Carles I ha servit com a argument jurídic fonamental per rebutjar una investigació al Congrés en les tres ocasions. Tot i això, en aquest últim intent hi havia un element diferencial: l'assumpció per part de la Fiscalia del Tribunal Suprem de la investigació de les finances del rei emèrit, amb l'objectiu de "delimitar o descartar" si s'han produït fets susceptibles de tenir rellevància penal després de l'abdicació del monarca en el seu fill, el juny de 2014.

Els grups van recollir a les seves peticions el criteri del Suprem i van defensar que la inviolabilitat no era aplicable si la recerca parlamentària es limitava al període posterior a l'abdicació del rei emèrit. No obstant això, els lletrats del Congrés van rebaixar la decisió del tribunal a una "decisió preprocessal" que "té un simple caràcter intern d'ordenació del treball, però no implica cap pronunciament sobre el fons o la forma de l'assumpte, ni del Ministeri Fiscal ni, menys encara, de cap òrgan jurisdiccional".

Sobre la inviolabilitat i no subjecció a responsabilitat, els serveis jurídics entenen que aquestes prerrogatives són "absolutes, abasten la totalitat del període en què s'exerceix la Prefectura de l'Estat i tenen efectes jurídics permanents".