El PSC s'ha imposat amb rotunditat en les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquest diumenge i Salvador Illa podria accedir a la presidència de la Generalitat si aconsegueix reunir els suports d'ERC i Comuns Sumar. Sempre que el vot exterior confirmi que s'emporta el decisiu darrer escó en joc a Lleida, que de moment ha aconseguit després d'un recompte d'infart en disputa amb Junts.

Amb aquest diputat, el PSC eleva a 42 el nombre de seients assolits aquest 12-M, nou més dels que tenia fins ara, cosa que li permetria arribar a la majoria absoluta de 68 amb els 20 d'ERC i els sis de Comuns Sumar. Poc després de les 23h, en la seva compareixença per valorar els resultats, Illa ha confirmat que optarà a la investidura.

Amb tot, la suma en cap cas es pot donar per segura i no es pot descartar l'escenari d'un possible bloqueig que comportaria una repetició electoral a l'octubre. La jornada també ha estat marcada per la baixa participació, de tot just el 58%, molt lluny de les xifres que es van donar durant els moments més intensos del Procés.

L'independentisme perd la majoria que tenia a la cambra des del 2012, quan va arrencar el Procés, en sumar a tot just 59 diputats; 61 si s'afegeixen els dos de Aliança Catalana, la formació d'extrema dreta amb la qual ERC, Junts i la CUP s'han compromès a no arribar a cap acord. Fins ara en tenia 74. Només Junts aguanta i millora resultats, mentre que Esquerra i la CUP s'enfonsen, en un Parlament que en global fa un marcat gir a la dreta, amb un gran creixement del PP, el manteniment de Vox i un retrocés de Comuns Sumar.

La gran decisió d'ERC

La gran decisió recaurà en ERC, que en les pròximes setmanes haurà de decidir si accepta investir a Salvador Illa o bloquejar la investidura. El que sembla clar és que no hi haurà un Govern tripartit, ja que Pere Aragonès ha anunciat després de conèixer-se els resultats que la seva formació passarà a l'oposició. En qualsevol cas, la decisió -que de ben segur no es prendrà a curt termini- arribarà després de l'enorme patacada que ha patit el partit de Pere Aragonès i Oriol Junqueras a les urnes, després de perdre 13 diputats i quedar-se amb tot just 20, els seus pitjors resultats des del llunyà 2010.

Amb 42 diputats, el PSC aconsegueix el seu millor resultat en més de dues dècades en unes eleccions catalanes i n'afegeix nou als 33 que tenia en la passada legislatura. Malgrat que ja va ser la força més votada en els comicis de 1999, 2003 i 2021, és la primera vegada que els socialistes catalans també s'imposen en escons, ja que el 1999 i el 2003 van ser superats per l'antiga CiU i el 2021 van empatar amb ERC.

En el bloc independentista, només Junts aguanta i aprofita el ganxo electoral de Carles Puigdemont per créixer en 100.000 vots -arriba als 675.000-, pujar un punt i mig de suport -fins al 21,6%- i guanyar quatre diputats, per sumar-ne 36. En canvi, ERC s'enfonsa, perd la presidència de la Generalitat després de només tres anys al capdavant, es deixa 180.000 sufragis i aconsegueix només 20 escons, quan en tenia 33.

Tampoc li han anat bé les coses a la CUP, que perd més de la meitat dels parlamentaris -de nou a quatre- i segueix en retrocés. En canvi, s'estrenarà l'extrema dreta independentista, amb la irrupció d'Aliança Catalana, que aconsegueix dos diputats, un a Girona -la seva líder, l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols- i un altre a Lleida.

Creix la dreta espanyolista

El gir a la dreta del Parlament es percep amb el creixement del PP i la resistència de Vox, que compensen de sobra la desaparició de Ciutadans. Malgrat que difícilment jugaran un paper en la conformació de majories, els d'Alejandro Fernández quintupliquen la seva representació, en saltar de només tres a 15 diputats, mentre que l'extrema dreta de Vox es manté en 11, encara que guanya prop de 30.000 vots.

En canvi, l'esquerra alternativa pateix una forta caiguda, ja que a la desfeta de la CUP s'hi uneix la baixada de Comuns Sumar, que no arriba al 6% dels vots i retrocedeix de vuit a sis escons. És significatiu que totes dues formacions s'han quedat sense representació a Tarragona, després d'haver liderat l'oposició al macrocomplex Hard Rock, un projecte que va funcionar com a detonant del "no" als pressupostos i de l'avançament electoral.