La mort d'un motorista de 48 anys que treballava per una empresa de repartiment ha tornat a posar el focus en la precarietat que pateixen aquests treballadors. Concretament, la defunció es va produir la nit d'aquest diumenge  al districte d'Arganzuela de Madrid, quan el conductor xocava contra un camió d'escombraries a les 23.30.

L'home portava una motxilla groga de Glovo, encara que des de la companyia asseguren que el mort no estava registrat ni operatiu en l'aplicació, unes declaracions que obrien la porta al fet que la víctima hagués llogat el compte que pertanyia a un altre titular o que estigués repartint amb una altra empresa, però utilitzant la motxilla de Glovo (ja que els repartidors han de pagar-la i els que treballen per diverses empreses utilitzen sempre la mateixa per no haver de gastar-se els diners doblement). Finalment, es va confirmar que el repartidor treballava per a Deliveroo i que l'empresa "donarà suport" a la família del mort.

Aquest succés passa en plena negociació de la coneguda com a llei rider i només unes setmanes després que la borrasca Filomena deixés diverses imatges de repartidors treballant en unes condicions altament perilloses.

No és la primera vegada que passa

A Espanya no és la primera vegada que un repartidor de menjar a domicili mor a la carretera. El maig de 2019 un conductor de 22 anys que havia llogat el compte a un titular de Glovo va morir a Barcelona en ser atropellat per un camió del servei de neteja, i a l'agost del mateix any un jove de 25 anys que treballava com a repartidor de menjar a domicili amb motocicleta d'una empresa de kebab va morir després de xocar amb un turisme a Huelva.

Una de les últimes defuncions conegudes a l'Estat espanyol va succeir el gener de 2020, quan un repartidor de pizza de 18 anys va morir després de xocar contra un banc a Estepona.

Des de la plataforma Riders x Drets asseguren a Públic que són coneixedors que hi ha hagut més accidents entre els repartidors, però que les famílies no han volgut fer-los públics.

La defunció i els accidents a la carretera d'aquests repartidors no passa només a l'Estat espanyol. El juny del 2020, un repartidor de Glovo va morir en ser atropellat per un camió a Buenos Aires i al desembre del mateix any un altre repartidor de 31 anys de la mateixa plataforma va morir a l'Equador, després de ser atropellat per un autobús.

Lloguer de comptes: un pas més cap a la precarietat

El lloguer de comptes dels repartidors subscrits a aquestes plataformes és cada cop més habitual. A canvi de diners el repartidor amb compte en una plataforma de repartiment cedeixen el seu perfil personal a d'altres repartidors no inscrits en cap aplicació, perquè tant els uns com els altres necessiten diners de qualsevol forma. De fet, el jove que va morir el 2019 tenia llogat un compte de Glovo.

A aquest mercat negre de comptes solen recórrer persones migrants sense permís de residència i altres que necessiten desesperadament diners per poder viure. A la xarxa és fàcil trobar persones que busquen llogar un compte de Glovo i altres que lloguen aquests comptes.

"No trobo feina i em guanyo la vida fent coses esporàdiques en negre. No tinc permís de residència i la meva dona tampoc, per la qual cosa neteja cases sense contracte. Un lloguer és car i viure a Madrid també, per això estic buscant llogar un compte de repartiment de menjar", respon a Público una persona que té un anunci en la web en el qual busca llogar un compte de Glovo.

Des de Públic ens hem posat en contacte amb diversos anunciants que llogaven el seu compte de Glovo i tots ells ja la tenien llogada. A més, a la xarxa es pot veure com hi ha molts més anuncis que demanden el lloguer d'un compte de Glovo o Deliveroo que ofertes.

Falsos autònoms i pèrdua de drets

Sens dubte, una de les principals polèmiques d'aquesta mena de plataformes és que moltes d'elles tenen contractats als seus treballadors com a falsos autònoms. De fet, el Tribunal Suprem va dictaminar el setembre de 2020 que els repartidors de Glovo, coneguts com a riders, són falsos autònoms.

El fet de ser fals autònom comporta una pèrdua de drets molt important per als treballadors, ja que l'empresa no reconeix una relació laboral amb el treballador, sinó una relació de tipus mercantil entre un autònom i l'empresa que li aporta un servei.

En ser falsos autònoms, aquests treballadors perden programes de benefici per a treballadors, així com la protecció de les lleis laborals i els convenis col·lectius. A més, en ser falsos autònoms els riders han de pagar per tenir els materials necessaris per desenvolupar la seva activitat laboral, com pot ser la bicicleta, el casc, la motxilla o la moto.

D'altra banda, ningú cotitza per aquests falsos autònoms i han de ser ells els que es donin d'alta i cotitzin a la Seguretat Social. A més, tenen la responsabilitat de presentar a Hisenda les declaracions trimestrals corresponents als impostos.

En ser autònoms, aquests treballadors no tenen vacances retribuïdes, ni salari mínim, ni permisos retribuïts, lactàncies o reduccions de jornada.

D'altra banda, una altra pèrdua de drets d'aquests treballadors es troba en la falta de prevenció de riscos laborals. El jurista i expert en dret laboral Robert Gutiérrez explica a Públic que en el cas d'un treballador per compte d'altri l'empresa està obligada a complir una sèrie de requisits en matèria de prevenció de riscos laborals que en el cas d'aquests treballadors contractats com a falsos autònoms no s'estan complint.

"Entre les obligacions es troben el fet d'informar els treballadors sobre els riscos que comporta el lloc que exerciran, la formació en prevenció de riscos laborals, i la vigilància de la salut", compte.

"En el cas dels riders s'haurien de fer reconeixements mèdics i veure si veuen bé per conduir o si necessiten ulleres, per exemple", finalitza.

Jugar-se la vida: tant corres, tant cobres

El model de Glovo respecte al cobrament és senzill: com més comandes faci un repartidor, més diners pot guanyar. El problema d'un model així és que exerceix molta pressió als repartidors.

Fernando és repartidor en aquesta empresa i explica a Públic que en treballar i cobrar per comandes la pressió dels riders és molt alta i això fa que vagin molt de pressa d'un lloc a un altre. A més, afegeix que el fet d'estar geolocalitzats tant per l'empresa com pel client fa que la pressió sigui encara major.

"Els repartidors estem localitzats tant per l'empresa com pel client des que ens fan la comanda i això fa que treballem amb molta pressió perquè en qualsevol moment ens poden posar una mala nota que ens limiti les comandes o que fins i tot faci que ens tanquin el compte", explica Fernando.

Fernando recorda que, en plena pandèmia, Glovo va baixar la seva tarifa de repartiment a Madrid a 1,20 euro per cada comanda, per la qual cosa els repartidors han de fer molta més feina per aconseguir el mateix salari que tenien abans d'aquesta baixada.

La llei rider molt a la vora

Des de fa mesos el Ministeri de Treball i els agents socials estan negociant la regulació de les condicions laborals dels repartidors d'aquestes plataformes digitals de repartiment. Ara, aquesta llei, coneguda com la llei rider pel nom d'aquests treballadors, està arribant a la seva recta final.

Un dels principals punts d'aquesta llei seria la de considerar a aquests treballadors com a assalariats i no com a falsos autònoms, seguint la sentència del Tribunal Suprem.