L'alimentació, la logística i les plataformes digitals són els sectors productius que millor comportament presenten durant la crisi del coronavirus. El canvi d'hàbits derivat del confinament ha provocat que economies de plataforma, com els casos d'Amazon o Uber, es beneficiïn de la situació i accelerin la implantació del seu model de negoci. En aquest moment decisiu, els experts consideren que l'expansió corre el risc d'estendre's a la resta d'àmbits econòmics, per la qual cosa resulta imprescindible una regulació global per protegir i garantir els drets dels treballadors.

L'últim exemple d'aquesta tendència desreguladora de l'economia ha estat la plataforma digital d'enviaments a domicili Glovo, que ha baixat a la meitat la tarifa per comanda dels seus riders (repartidors) de Barcelona, una mesura que ja havia aplicat anteriorment en altres ciutats de l'Estat espanyol. L'empresa ho justifica perquè amb el confinament "els riders es veuen obligats a realitzar distàncies més llargues per a subministrar la comanda". Amb la nova estructura, el resultat obtingut és que els treballadors recorren més quilòmetres i cobren menys.

El moviment de Glovo serveix per entendre l'estructura del model de negoci sobre el qual es donen suport a aquest tipus de plataformes, que només resulten viables si els empleats són autònoms i les companyies s'eviten assumir les obligacions socials derivades d'un contracte laboral. En la seva defensa, argumenten que faciliten la creació de llocs de treball, labor especialment necessària en un període de crisi, però a costa de precaritzar les condicions de les plantilles.

Estat del Benestar ‘low cost’

Sergi Cutillas, economista i investigador fundador d'Ekona, una cooperativa que promou la innovació en l'àmbit públic i comunitari, explica que les economies de plataforma s'aprofiten que se'ls permet continuar operant tot i l'estat d'alarma, ja que realitzen serveis socials essencials. "La seva actuació genera un perill a mig termini, ja que destrossen l'economia, especialment el teixit comercial, format per bars, restaurants i petits establiments".

A més de la precarització laboral, Cutillas afegeix que les economies de plataforma, com Uber, Amazon o Cabify, estan iniciant un camí perillós que desembocarà en "la privatització de les dades de mobilitat, que posteriorment es poden utilitzar políticament en dinàmiques autoritàries". El perill d'aquests comportaments, segons Cutillas, és aconseguir un estadi en què d'una economia de baix cost es passi a un Estat de Benestar de baix cost.

"En cada crisi, els ciutadans perdem un llençol". Amb aquesta afirmació, Cutillas expressa que el sistema econòmic capitalista se serveix de moments com l'actual per "retallar en qualitat democràtica, apropiar-se de dades públiques i suprimir drets fonamentals". En aquesta ocasió, les economies de plataforma són les que presten aquest servei als interessos empresarials.

Eludir el compromís laboral

Més enllà del debat social i econòmic sobre si els empleats d'aquestes plataformes han de considerar-se autònoms o assalariats, la clau radica en el marge del qual disposen per negociar les seves condicions laborals. En un article recent, la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Elsa Santamaría comenta que el seu estatus també afecta altres àmbits menys visibles com la falta de recursos col·lectius per negociar els seus convenis o millores en el seu lloc de treball.

Santamaría adverteix que aquestes signatures aposten per construir una enginyeria jurídica per eludir de manera progressiva el compromís laboral. Així, en la mateixa línia defensada per Sergi Cutillas, la professora de la UOC atribueix a la tecnologia el paper de castigar a un treballador si rebutja un servei de lliurament sota l'aparença que l'empleat és lliure de triar el seu horari de treball.

De moment, només els jutges són els àrbitres que defineixen la modalitat laboral d'aquests treballadors. Ells, en sentències a vegades contradictòries, determinen si un empleat adquireix la condició d'assalariat o autònom. Però el veritable perill d'aquest model és que s'estengui a la resta de l'economia. Per això, l'Organització Internacional del Treball (OIT) ha reclamat una regulació internacional.