"Restablir la legalitat", "garantir la convivència" i "assegurar la neutralitat de les institucions catalanes" són el tres arguments que ha esgrimit el govern espanyol per justificar l'aplicació de l'article 155.

El ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, ha confirmat que el procediment per activar aquest mecanisme d'intervenció sobre les comunitats autònomes, previst a la Constitució, es troba en marxa i que el govern espanyol ho ha decidit comptant amb "l'aval d'una àmplia majoria" de forces representades a les Corts.

Les mesures concretes s'aprovaran en la reunió del Consell de Ministres extraordinari convocat per dissabte i aquest divendres el ministre s'ha limitat a explicar motius. Ha insistit en la idea segons la qual la intervenció del govern espanyol en l'Administració catalana "no suposa la suspensió de l'autonomia de Catalunya" sinó el restabliment de "la normalitat". Del que es tracta, segons ell, és de "restablir la legalitat constitucional i estatutària", d'"assegurar la neutralitat institucional", de "garantir els serveis públics essencials" i de "preservar els drets dels catalans".

No ha volgut pronunciar-se, no obstant això sobre la convocatòria d'eleccions que el govern li reclama al president Puigdemont ni sobre l'existència d'un acord amb el PSOE per a que hi hagi convocatòria a les urnes el més de gener. "Aquest procés", ha dit, "ha d'acabar amb eleccions, però parlar de dates sembla prematur".  Segons ell, el més "lògic" és que els catalans puguin votar.

Assegura que el 155 permet convocar eleccions

Preguntat sobre si l'article 155 permet forçar la convocatòria d'eleccions autonòmiques a Catalunya -una prerrogativa del president de la Generalitat, segons l'Estatut- Méndez de Vigo ha expressat que el precepte "en dóna la possibilitat", sense aclarir qui podria convocar aquests comicis. Ha afegit que, en tot cas, les eleccions han de celebrar-se sota les premisses de retorn a "l'ordre constitucional" i la "legalitat", i no "en en d'altres circumstàncies". El ministre tampoc ha precisat res sobre què pot significar en la pràctica la "neutralitat institucional".

Mariano Rajoy, que a la mateixa hora compareixia en roda de premsa a Brussel·les, tampoc ha volgut parlar en concret sobre les mesures que aprovarà el govern aquest dissabte, però sí ha dit que han estat acordades amb el PSOE i amb C's.

El PSOE detalla l'abast de la intervenció

D'acord amb altres fonts, però, s'ha pogut saber que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució podria afectar el control sobre els comptes de la Generalitat, al comandament sobre Mossos d'Esquadra i tenir repercussió sobre la gestió de Televisió de Catalunya, amb la previsió d'unes eleccions al Parlament de Catalunya el mes de gener.

Així ho ha reconegut a diferents mitjans la dirigent socialista Carmen Calvo, que va estar negociant amb Soraya Sáenz de Santamaría l'abast de la intervenció estatal sobre l'Administració catalana. Calvo ha argumentat que aquestes eleccions que planegen amb el PP són necessàries per a que "els catalans puguin votar". També ha deixat clar que la seva preferència és que fos el propi president de la Generalitat, Carles Puigdemont qui "accedís" a convocar els comicis. "Encara està en la seva mà", ha afirmat. 

A banda dels dubtes que genera l'acord al que haurien arribat PP i PSOE sobre convocatòria d'eleccions al Parlament, independentment del que pugui decidir el President de la Generalitat, que d'acord amb la llei és l'única autoritat facultada per convocar comicis autonòmics, Carmen Calvo ha afirmat que, "evidentment", les mesures que el govern de Mariano Rajoy pot posar en marxa en virtut de l'article 155 de la Constitució per intervenir l'autogovern català podrien afectar els Mossos d'Esquadra i TV3.

Mitjans que declaren a la caserna de la Guardia Civil

Aquest divendres al matí han estat citats a declarar a la caserna de la Guardia Civil de la Travessera de Guardia de Barcelona, la directora en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Núria Llorach, el director del diari La Vanguardia, Marius Carol i el del diari El Punt Avui, Xavier Xirgu, que han estat preguntats per la publicitat institucional per la convocatòria del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. 

Llorach, a la sortida, s'ha limitat a declarar que "els professionals que treballen a TV3 i Catalunya Ràdio seguiran garantint el pluralisme".

En relació a l'esmentada intervenció sobre Televisió de Catalunya, el seu director, Vicent Sanchis, ha dit que "espera una certa lògica democràtica del PSOE" i que "una intromissió a TV3 seria molt dificil de justificar". En declaracions a RAC1 ha explicat  que havia "llegit que seria per restablir la pluralitat" i que si fos per aquest motiu "hi ha altres mitjans privats i públics que es podrien intervenir ràpidament, per restablir la pluralitat que no han tingut mai. Mès que per restablir-la, per establir-la. És una excusa que no acceptarà ningú en cap lloc del món civilitzat".

Sanchis s'ha preguntat d'altra banda sobre com es podria realitzar tal cosa, atès que TV3 és un mità de comunicació complex, que té les seves lògiques i que alterar-les amb un cop de força és molt complicat".

El procediment del 155

A banda de les reaccions que han provocat els comentaris de la secretària d'Igualtat del PSOE, Carmen Calvo, sobre eleccions al Parlament, comptes de la Generalitat, Mossos d'Esquadra i Televisió de Catalunya, el que se sap de manera una mica més clara és el recorregut que hauria de tenir l'activació de l'article 155 per tal de ser aprovat.

El ple del Senat aprovarà dins d'una setmana, el divendres 27 d'octubre, les mesures que el Govern té previst acordar com a conseqüencia de la suspensió de l'autogovern de Catalunya i que necessiten del suport de la majoria absoluta de la cambra alta, han assenyalat a l'agència EFE fonts parlamentàries.

La Mesa del Senat es reunirà dissabte, després del Consell de Ministres extraordinari on es decidiran aquestes mesures, i d'acordar que una comissió conjunta de 27 senadors procedents de les comissions General de Comunitats Autònomes i Constitucional sigui l'encarregada de tramitar la proposta del Govern abans d'elevar-la al ple per a la seva convalidació.

El president del Senat, Pío García-Escudero, serà l'encarregat de presidir aquesta comissió conjunta, han explicat les mateixes fonts parlamentàries de la cambra alta, i ell mateix encapçalarà la reunió en la qual la Mesa posarà demà en marxa el mecanisme de tramitació de els preceptes que el govern espanyol vol aplicar.

El Senat pot seguir dos camins per donar curs a les peticions de l'Executiu espanyol: A través de la Comissió General de Comunitats Autònomes o mitjançant una comissió "ad hoc" conformada per senadors de les comissions afectades, de funcionament molt més àgil.

Serà el segon model el que adopti dissabte la Mesa, on el PP compta amb la mateixa majoria absoluta que a l'hemicicle del Senat, amb quatre representants enfront els dos del PSOE i un del PNB.

És molt probable, segons les mateixes fonts que la comissió conjunta es constitueixi el dilluns, amb els membres que hagi proposat cada grup i seguint una proporció igual a la que tenen les comissions ordinàries de la XII Legislatura, és a dir, 12 senadors del PP, 6 del PSOE, dos de Units Podem, un d'ERC, un altre del PNB, un altre del grup nacionalista (que agrupa PDeCAT i CC) i un altre més del Mixt.

El paper d'aquesta comissió, que regula l'article 189 de Reglament de la Cambra, és rellevant, perquè tindrà capacitat per a esmenar i modificar les mesures que el Govern faci arribar al Senat i a més,  hauria de donar audiència al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per si vol fer al·legacions.

El Reglament no obliga a un termini concret per oferir les al·legacions al president de la Generalitat, de manera que serà la pròpia comissió "ad hoc" la que dilluns ho decideixi.

Aquest precepte la faculta per requerir al president que "en el termini que es fixi remeti quants antecedents, dades i al·legacions consideri pertinents i perquè designi, si ho considera procedent, la persona que assumeixi la representació a aquests efectes".

És a dir, que a més d'enviar la documentació que cregui convenient per a defensar-se, Puigdemont podria anar al Senat a argumentar la seva postura, en persona o mitjançant la persona que ell determini.