Planoles (Ripollès), Bolvir (Cerdanya), Vallcebre (Berguedà), Sant Jaume de Llierca (Garrotxa), Torredembarra (Tarragonès), Castell – Platja d'Aro (Baix Empordà) i Port de la Selva (Alt Empordà) són municipis catalans amb nombroses diferències -alguns són de muntanya, d'altres de platja, n'hi ha amb centenars d'habitants i d'altres amb milers-, però que els darrers mesos han tingut un element en comú: l'interès de desenes de persones per empadronar-s'hi, amb independència que finalment s'hagi materialitzat o no. El confinament forçat per la pandèmia de la Covid-19 ha disparat el teletreball i, de passada, ha obert la porta a fixar la residència lluny dels grans nuclis urbans -fonamentalment Barcelona i la seva àrea metropolitana-. Ara bé, encara és d'hora per saber si es tracta d'un fenomen puntual i acotat en el temps o d'una tendència que es consolidarà.

Unes telecomunicacions d'alta velocitat, la disponibilitat d'habitatge assequible, l'existència de serveis i unes bones comunicacions viàries o ferroviàries són factors importants perquè un municipi pugui captar nova població estable i, en aquests àmbits, les realitats divergeixen molt entre, per exemple, nuclis com Torredembarra i Castell – Platja d'Aro i els pobles de muntanya o de l'interior. "Els darrers mesos hem notat un augment de l'interès per establir-se al municipi, perquè la gent ha arribat a la conclusió que hi pot tenir una millor qualitat de vida, amb menys densitat humana. Ara bé, també és cert que aquí les condicions poden ser dures, amb menys serveis i sense fibra òptica a nivell d'usuari", explica a El Quinze Jordi Lapuente, tinent d'alcaldia a Vallcebre, un nucli de 250 habitants, que ha perdut un 15% de la població des del 2005.

L'alcalde de Planoles, David Verge, comenta que fa anys que intenten captar parelles joves per rejovenir la població del municipi, que va tancar el 2019 amb uns 290 empadronats. Durant l'estat d'alarma s'hi van instal·lar unes "25 o 30 famílies" que hi tenen una segona residència i que hi van teletreballar. Assenyala l'habitatge com el "principal problema" i l'han intentat pal·liar amb l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, on ara hi ha nou pisos de protecció oficial, i ara arrenquen els contactes per aconseguir 12 habitatges d'un edifici buit del Ministeri de Foment situat a la N-260, al peu de la Collada de Toses. Josep Vidal, alcalde de Llavorsí (Pallars Sobirà), exposa que també han tingut nous empadronaments els últims mesos i igualment situa l'accés a l'habitatge com la principal barrera per instal·lar-s'hi, una situació que es repeteix a tots els municipis consultats.

Provocar "moviments" als pobles

Per a Carme Ferrer, alcaldessa de Senan (Conca de Barberà) i vicepresidenta de l'Associació de Micropobles de Catalunya, la situació generada per la pandèmia amb el boom del teletreball "és una oportunitat" per repoblar els municipis petits, però rebla que "s'han de donar diferents factors perquè això sigui possible, no només les telecomunicacions. També són importants les comunicacions terrestres i, sobretot, l'accés a l'habitatge i l'oferta de serveis". Senan, per exemple, no arriba als 50 habitants, quan el 2012 superava la seixantena.

Sebastià Mata, exalcalde de Maldà i actualment regidor de govern d'aquest poble de l'Urgell de 220 habitants -75 menys que fa 15 anys-, hi afegeix que "el teletreball pot ser una eina més, però no és la panacea que ens salvarà del despoblament". Mata, que també és el responsable de la sectorial de Joventut, Emprenedoria i Habitatge de l'associació, veu fonamental "provocar moviments socials i culturals als pobles" que generin vida i atreguin població, per evitar que morin a mesura que hi queda una "població envellida i masculinitzada".

A diferència del que succeeix a l'interior i a la muntanya, els pobles de costa fa anys que capten nova població, un fet que s'ha accentuat en diversos nuclis els darrers mesos. A Cadaqués (Alt Empordà), en canvi, el nombre d'empadronaments és similar al de l'any passat. L'alcaldessa, Maria Pia Seriñana, reconeix que "vam tenir un boom de peticions les primeres setmanes del confinament", si bé posteriorment moltes no es van materialitzar "perquè l'ajuntament estava tancat". Tot i l'evident atractiu turístic del municipi, admet que tampoc tenen unes "condicions òptimes per treballar", ja que la fibra òptica arriba a pocs punts i l'habitatge, un cop més, és escàs i poc assequible.

El professor del departament de Geografia de la UAB i investigador del Centre d'Estudis Demogràfics Joaquín Recaño conclou que els canvis d'empadronament "són una tendència que s'ha produït, però no sé si es consolidarà. Segurament podria fer-ho a la Costa Brava i en àrees molt dinàmiques del Pirineu, però a les zones rurals és molt difícil". La raó és que "no només es necessita una bona connexió a Internet, també calen serveis, com escoles, comprovar com evoluciona el teletreball, que en moltes feines i situacions familiars no és possible, i tenir en compte qüestions com la possible xarxa d'amistats dels fills, que tampoc facilita els trasllats". L'emigració al camp, per tant, encara sembla una realitat utòpica.