La població de Catalunya és de 7.619.494 habitants, segons la dada definitiva corresponent a l’1 de gener d’enguany que va a donar a conèixer fa pocs dies l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La xifra supera en més 75.000 persones la de l’any passat i constata que el Principat torna a viure una etapa de creixement demogràfic -fonamentalment gràcies a les migracions-, després de la pèrdua de població durant els anys més intensos de la crisi econòmica. Si es compara amb una dècada enrere, Catalunya ha guanyat 202.889 habitants, és a dir, ha experimentat un increment poblacional del 2,7% des del 2009.

Ara bé, aquesta evolució no és ni de lluny homogènia, sinó que més de la meitat de comarques (24) han perdut habitants en els últims deu anys, de manera que la població cada cop tendeix a concentrar-se més en unes àrees concretes. Existeix una Catalunya buidada, que més enllà de la pèrdua d’habitants també tendeix a compartir altres trets, com ara una població més envellida que la del conjunt del Principat i un menor dinamisme econòmic.

Les comarques que, en termes relatius, han experimentat una major caiguda demogràfica són l’Alta Ribagorça, que actualment té 3.820 habitants, el 12,7% menys que fa una dècada; la Terra Alta, que n’ha perdut el 12,3%; la Ribera d’Ebre (-10,0%), el Pallars Sobirà (-9,6%), l’Alt Urgell (-8,5%), el Priorat (-8,4%), les Garrigues (-7,8%), la Conca de Barberà (-7,7%), el Ripollès (-7,1%), el Pallars Jussà (-6,7%), el Berguedà (-5,9%) i el Baix Ebre (-5,5%). També són significatives les pèrdues de població del Montsià (-5,4%), la Noguera (-4,9%) o el Bages (-4,2%). És a dir, bona part de l’Alt Pirineu (la Cerdanya i l’Aran, tot i que en menor mesura, també han perdut població), l’interior de Lleida i Tarragona i les Terres de l’Ebre.

En l’altre extrem, els territoris amb un major dinamisme demogràfic són l’àrea metropolitana de Barcelona, la segona corona urbana de la província i algunes comarques de Girona. De fet, on més ha crescut la població en la darrera dècada és al Pla de l’Estany, que compta amb un 6,4% més d’habitants, el que traduït a xifres absolutes suposa un increment de població de 1.932 persones. Els altres casos destacats són els del Baix Penedès (5,7%), el Vallès Occidental (5,1%), el Gironès (4,9%), el Maresme (4,8%), Osona (4,2%), Tarragonès (3,9%), Vallès Oriental (3,7%), l’Alt Penedès (3,8%), i el Baix Llobregat, l’Anoia i el Garraf, tres comarques que compten en cada cas amb un 3,2% més de població que deu anys enrere. El Barcelonès, la comarca més poblada -amb més de 2,2 milions d’habitants-, s’ha mantingut bastant estable i tot just ha guanyat el 0,5% de residents.

Població envellida i més homes que dones 

Com dèiem, aquesta Catalunya buidada comparteix diversos trets, com ara un major envelliment de la població. Mentre que al conjunt del Principat el 18,9% dels residents tenen 65 anys o més, en 20 de les 24 comarques que han perdut habitants en l’última dècada la taxa és superior. Els casos més extrems són la Terra Alta, on el 29,7% dels empadronats tenen 65 anys o més; el Pallars Jussà (25,7%), el Ripollès (25,7%), el Priorat (25,4%) i les Garrigues (25,1%). També destaquen el Berguedà (24,7%), la Ribera d’Ebre (24,5%), el Baix Ebre (22,3%), l’Alt Urgell (22,1%) i la Conca de Barberà (22,0%). Totes han perdut població els últims deu anys.

En canvi, les comarques amb un major % de població de 65 anys o més acostumen a guanyar població. L’excepció és l’Aran, que només té 14,0% de residents d’aquesta franja i ha perdut el 3,1% d’habitants, però sí que succeeix en els casos del Gironès (15,4%), el Vallès Occidental (16,6%), el Vallès Oriental (16,7%) i el Tarragonès (16,7%).

A més a més, tot i que en el conjunt de Catalunya hi ha unes 150.000 dones més que homes, en moltes de les comarques que perden habitants i tenen una població envellida es dona el fenomen contrari, és a dir, hi ha més homes que no pas dones. Passa, per exemple, a la Conca de Barberà, als dos Pallars, al Priorat -de manera significativa-, a la Ribera d’Ebre, a la Terra Alta, al Berguedà, a les Garrigues -segurament el cas més acusat-, la Noguera, l’Alta Ribagorça, el Baix Ebre, el Montsià o a l’Urgell.

Finalment, una part significativa d’aquestes comarques envellides i que perden població també es troben a la cua dels rànquings de creixement econòmic. Segons l’Anuari Econòmic Comarcal, que elabora el BBVA, des de l’esclat de la crisi, el 2007, l’economia catalana ha experimentat un creixement acumulat del 7,2%, però hi ha comarques que, en canvi, registren una caiguda. El llistat l’encapçalen el Pallars Jussà (-12,2%), al Montsià (-10,4%), la Terra Alta (-9,4), l’Anoia (-8,5), l’Alt Penedès (-8,2), el Solsonès (-7,2), la Conca de Barberà (-6,9%) i el Priorat (-6,8%).

L’Anoia i l’Alt Penedès són les úniques que en la darrera dècada han guanyat població i tenen un volum de població gran inferior a la mitjana catalana.
Tot plegat evidencia que sí, que existeix una Catalunya buidada, encara que no s’hagi articulat en un moment que hagi fet arribar massivament les seves demandes al Parlament i al Govern de la Generalitat.