L'amnistia fa setmanes que està al centre de les negociacions entre els partits independentistes, el PSOE i Sumar per la investidura de Pedro Sánchez. Si finalment s'aprova, aquesta llei podria eliminar les condemnes i tancaria els casos encara oberts en almenys prop de 1.500 persones, segons el recompte d'Òmnium Cultural.

Els que tenen més visibilitat són els líders del Procés, els polítics de primera línia, però centenars de persones de l'independentisme de base també han estat encausades i, algunes d'elles, condemnades. Com canviaria la seva vida aquesta amnistia? I quina opinió tenen sobre els seus efectes polítics?

Parlem amb Marcel Vivet, condemnat a un any i mig de presó després de participar a la manifestació Holi contra Jusapol el 2018, i amb Eduard Garzón, un dels membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigat en el marc de l'Operació Judes i encara pendent de judici.

En general, i tot i considerar-la una "passa endavant", desconfien del seu abast i els preocupa que pugui provocar una desmobilització encara major del moviment. Alerta Solidària, la seva defensa, també valora una amnistia que assegura que aprofitaran però que tem que es quedi curta i no repari el patiment de molts, especialment, els que han estat absolts.

Viure amb menys por

Un avenç, però incomplet i amb efectes contradictoris sobre el moviment. És, a grans trets, el que opinen els activistes consultats, reticents a posar el focus en l'afectació a la seva vida personal.

Vivet està condemnat a un any i mig de presó, una multa de 600 euros i una indemnització de 1.500 euros a un agent dels Mossos d'Esquadra. Originalment la condemna a presó era de cinc anys, però el TSJC va rebaixar-la després d'estimar parcialment el recurs que hi va interposar la seva defensa.

A més, està inhabilitat per ser elegit com a representant públic durant tres anys. "[Amb l'amnistia] podria participar políticament a les eleccions, ara no puc. També podria participar en manifestacions de forma normal, no amb por", afirma. 

Actualment, en ser de menys de dos anys i no tenir antecedents, la seva pena de presó està suspesa, però si en aquest temps se'l condemna per alguna altra qüestió, hi hauria d'entrar. "Viuria amb menys por", reconeix.

No són majoria, però hi ha uns quants manifestants que sí que hauran d'entrar a presó si s'acaben desestimant els recursos que ha interposat la seva defensa, actualment en estudi. És el cas d'Adrián Sas, un jove de Vilafranca del Penedès, o de Dani Gallardo, que es va manifestar a Madrid contra la repressió.

El primer va rebre una condemna de tres anys i mig de presó per haver colpejat un policia durant les manifestacions del primer aniversari de l'1-O. Gallardo, que ja va complir més d'un any en presó preventiva, va ser condemnat pel Suprem a quatre anys. Saber si entraran a presó o no està ara en mans dels tribunals i, en cas que s'aprovi, de l'amnistia.

L'èxit de la repressió

El principal temor és que aquesta resolució tingui conseqüències polítiques negatives en un moviment molt desmobilitzat, en part, per la pròpia repressió. "Tot benefici aconseguit dins la negociació amb l'Estat pot ser positiu, però això no implica que sigui una victòria definitiva", considera Vivet.

Amb l'independentisme desmobilitzat i sense unitat entre els partits, els activistes desconfien dels resultats de la negociació amb l'Estat. Martí Mayoral, portaveu d'Alerta Solidària, assenyala que "no estem en un moment de força perquè [l'amnistia] sigui posada sobre la taula per tal d'avançar en altres plantejaments, com el dret d'autodeterminació".

Precisament això és el que va plantejar el Parlament la setmana passada, amb una resolució aprovada amb el vots d'ERC i Junts que reclamava que la investidura se supediti a certs avenços per aconseguir un referèndum acordat.

Per a Vivet, és important que l'amnistia impliqui estar de nou "en una casella de sortida", enlloc de ser un punt i final.

"La repressió ha tingut èxit i això no es pot reparar. No és només haver anat a la presó". Parla Eduard Garzón, un dels 12 acusats en el marc de l'Operació Judes, que coincideix amb la visió de Vivet. Aquesta operació va mobilitzar prop de 500 agents policials el 23 de setembre de 2019, una setmana abans de la sentència del Procés.

Garzón va passar tres mesos en presó preventiva, acusat de terrorisme, i finalment ell i els altres acusats van ser posats en llibertat davant la manca d'indicis. Però la Fiscalia manté aquesta acusació i les condemnes podrien ser d'un mínim de 17 anys de presó. 

Tot i això, les irregularitats que ha al·legat la defensa durant la instrucció del cas han fet que encara no s'hagi obert judici oral, a l'espera de noves informacions i l'escrit definitiu de la Fiscalia. No hi ha data. "Estem parlant de mesos, segurament anys, el mal ja està fet", reconeix Garzón.

L'activista explica que intenta fer vida normal i que, gràcies al recolzament de l'entorn, no sent tant l'impacte del cas. "Ara una amnistia no em canviaria la meva vida privada ni professional". Tot i això, el desenllaç d'un hipotètic judici és incert.

L'abast de l'amnistia

D'altra banda, l'abast d'aquesta amnistia, que encara no se sap, serà clau per avaluar-la. Alerta Solidària, que es dedica precisament a defensar activistes, avança que "es quedarà curta" perquè hi haurà delictes, com les lesions a agents, que potser no hi entrin. 

A més, Mayoral vaticina que se'n quedaran fora els represaliats d'altres moviments, com l'antifeixista o el feminista, que s'han vist afectats per "l'espiral repressiva del Procés".

"L'amnistia que vingui, la que sigui, l'aprofitarem, com no pot ser d'altra manera", aclareix el portaveu. Tot i això, expressa dubtes sobre què passarà si hi ha més represaliats en el futur, ja fora de l'abast d'aquest mesura. És per això que Vivet va més enllà i apunta que no es tracta "només de perdonar" sinó de canviar la forma en què actua el sistema. Que l'Estat reconegui que ha comès "un error" amb aquesta persecució és clau per tal que no es torni a repetir.

Una reparació efectiva?

No hi ha una opinió unànime sobre si l'amnistia portarà a una reparació dels represaliats. Mayoral posa el focus sobre la gent absolta, majoria en el cas dels independentistes de base jutjats per participar en manifestacions, a qui l'amnistia no implicarà cap canvi. "Han arrossegat durant mesos i anys un patiment de saber-se en perill d'entrar a la presó. No repara res i arriba molt tard".

A més, l'amnistia implica que s'esborrin les condemnes, però no el retorn de les indemnitzacions o multes ja pagades. Alerta Solidària també recorda que aplicar l'amnistia sobre els 45 policies investigats per les càrregues durant l'1-O "és contrari al dret internacional".

"Si es volgués fer un procés de reparació ben fet, la policia que va exercir càrregues violentes, mutilacions i lesions hauria de ser investigada amb molta més profunditat", sosté Vivet.

Per a ell, l'amnistia sí que suposaria una reparació si serveix per reconèixer que s'ha tractat d'un procés repressiu "que no hauria d'haver existit mai". Malgrat això, hauria de comportar també reparacions econòmiques i polítiques: "L'amnistia ha d'anar lligada a un procés d'autodeterminació, si no, no hi ha reparació", conclou.