El papa emèrit Benet XVI ha mort aquest dissabte als 95 anys al monestir Mater Ecclesiae del Vaticà, on residia des de la seva històrica renúncia al pontificat el 2013, segons ha confirmat la Santa Seu en un comunicat. "Amb pesar dono a conèixer que el papa emèrit Benet XVI ha mort a les 9.34 hores al Monestir Mater Ecclesiae del Vaticà", diu la nota oficial del Vaticà, en sis idiomes. Va ser papa durant gairebé vuit anys i a Catalunya és recordat per convertir la Sagrada Família en basílica. 

La preocupació per l'estat de salut del papa i teòleg alemany Joseph Ratzinger -el seu nom abans d'accedir al papat- va sorgir el dimecres dia 28, quan el seu successor, Francesc, va reconèixer que estava "molt malalt" i va demanar "una pregària especial" als fidels que assistien a la seva audiència general.

Poc després, el portaveu de la Santa Seu, Matteo Bruni, va confirmar que la situació de Benet XVI s'havia "agreujat a causa de la seva edat avançada". El secretari personal del pontífex emèrit, monsenyor Georg Ganswein, havia afirmat en repetides ocasions els últims anys que aquest era com "una espelma que s'apaga lentament i serenament".

Un dia després, la Santa Seu assegurava que Benet XVI havia "aconseguit reposar bé a la nit, estava absolutament lúcid i atent" i estava "estable" malgrat la gravetat. Una situació que va prosseguir el dia 30, quan va presentar unes condicions "estables", encara que va poder assistir a una missa celebrada a la seva habitació.

Benet XVI havia decidit passar aquests moments a la seva estança del monestir on resideix des de la seva històrica renúncia al papat, anunciada l'11 de febrer de 2013 i consumada el 28 d'aquell mateix mes, la primera vegada en sis segles, des de temps de Gregori XII. Després de conèixer-se la seva situació, nombrosos fidels s'havien congregat a diferents diòcesis i temples de tot el món per resar per ell, seguint les indicacions de Francesc.

Papa als 78 anys

El papa emèrit també va ser qüestionat pel seu passat a les Joventuts Hitlerianes, en un moment de domini del nazisme en què l'afiliació era obligatòria. A banda, durant el seu mandat va esclatar l'escàndol de corrupció conegut com a Vatileaks. Benet XVI va succeir en el càrrec Joan Pau II amb 78 anys i va ser papa entre el 19 d'abril del 2005 i el 28 de febrer del 2013 amb gairebé 86.

Abans de ser nomenat papa, l'aleshores cardenal Ratzinger era conegut com el rottweiler de Déu per les seves posicions teològiques. El 7 de maig del 2005 va ser elegit com a successor de Joan Pau II i, des d'aleshores, esdevindria Benet XVI. El primer alemany en ser papa des del segle XI.

Defensor acèrrim de la identitat catòlica tradicional, els sectors més conservadors de l'Església van rebre la seva elecció amb ovacions, però els més liberals temien que tingués un discurs fortament basat en els valors més tradicionals i conservadors de l'Església. De fet, Ratzinger considerava que, des de feia dècades, l'Església s’havia tornat massa liberal.

Després de vuit anys al càrrec, Benet XVI va renunciar perquè no se sentia "capaç físicament". Va ser el primer pontífex que renunciava voluntàriament en els últims 700 anys. Des de la seva renúncia, vivia al monestir Mater Ecclesiae, al Vaticà.

Des del 2 d'abril del 2013, Ratzinger vivia envoltat de la seva "família" vaticana, formada pel seu secretari, un metge, un infermer i quatre dones laiques consagrades de l'institut Memores Domini, que pertany al moviment Comunió i Alliberament, que es repartien les tasques de la casa i s'ocupaven de les necessitats del papa emèrit.

Escàndols diversos

Pel que fa als casos d'abusos sexuals, va negar-se a portar-los a la Cort Penal Internacional perquè considerava que el Vaticà no podia respondre pels actes d'altres persones. Sí va obrir, en canvi, una investigació sobre uns casos que s'havien denunciat a Irlanda, fet que va erosionar les relacions del Vaticà amb un país eminentment catòlic que va arribar fins i tot a tancar l'ambaixada davant la Santa Seu el 2011. Poc després de la renúncia de Benet XVI, el bisbe Charles Scicluna, l'encarregat d’investigar aquests casos, va admetre que gairebé 400 religiosos havien estat obligats a deixar el sacerdoci durant els últims anys del pontificat de Benet XVI.

Durant els seus anys com a pontífex també es van filtrar els documents que involucraven el Vaticà en casos de corrupció. L'escàndol anomenat Vatileaks va començar quan el majordom del pontífex va filtrar aquells documents. Després que fos declarat culpable, Benet XVI el va indultar.

La Sagrada Família esdevé basílica

Per a Catalunya, Benet XVI passarà a la història com el papa que va convertir la Sagrada Família en basílica. El 7 de novembre del 2010 va visitar Barcelona i va convertir el temple dissenyat per Antoni Gaudí en una basílica menor, una església de significació destacada a la qual es reconeix un prestigi especial i que només pot ser utilitzada per al culte.

Més de 6.000 persones van assistir a la cerimònia, en la qual Benet XVI va dir algunes frases en català. Al carrer, 250.000 persones van omplir els carrers del voltant del temple durant el matí i el migdia per rebre el papa. Abans, gairebé 2.000 persones s'havien involucrat en l'organització de la visita.

Aquell dia, altres ciutadans també van sortir als carrers de Barcelona per dir Jo no t'espero. Les protestes a favor del laïcisme a la capital catalana van venir després que Benet XVI suscités la que llavors era la seva última polèmica en una visita a Santiago de Compostel·la, on va advertir de l'anticlericalisme" que vivia Espanya, tot comparant-lo amb el viscut durant la Segona República.

Al corrent d'abusos a menors, segons un informe

Benet XVI va prometre mantenir-se en silenci després de la seva renúncia en senyal de respecte pel seu successor, encara que algunes vegades ha reaccionat algunes qüestions d'actualitat que l'afectaven d'alguna manera. Per exemple, el febrer del 2022 va demanar perdó pels abusos i errors ocorreguts durant els seus mandats en els diferents càrrecs que ha ostentat, després de la divulgació d'un informe sobre abusos sexuals a menors a Alemanya en què se l'acusava d'estar al corrent a la seva època com a arquebisbe de Munic (1977-1982).

"Una vegada més només puc expressar a totes les víctimes d'abusos sexuals la meva profunda vergonya, el meu gran dolor i la meva sincera petició de perdó. He tingut una gran responsabilitat a l'Església Catòlica", va subratllar en un comunicat.

Havia sortit molt poques vegades dels murs lleonins, una vegada per visitar el seu inseparable germà, Georg, a l'hospital i el juny del 2020 quan va viatjar fins a Ratisbona per tornar a veure'l poques setmanes abans de morir amb 95 anys.