"És 'adequat sosteniment' subvencionar l'Església amb més recursos dels que necessita per funcionar?", planteja Europa Laica en la seva anàlisi sobre l'última Memòria d'Activitats de l'Església, referent a l'exercici de 2018, que ha publicat la Conferència Episcopal Espanyola. La pregunta, que també s'han fet institucions com el Tribunal de Comptes, cobra major rellevància a la vista de les dades de les últimes tres memòries (2016, 2017 i 2018), les úniques en les que l'episcopat desglossa els comptes consolidats de les 70 diòcesis espanyoles, que ofereixen uns guanys nets de 55,7 milions d'euros en aquests tres exercicis als quals cal afegir-ne uns altres 39 de la gestió de l'assignació tributària per l'episcopat: sumen 94,7, a més de 31 per exercici.

Segons indiquen aquests documents, les diòcesis espanyoles van tenir en aquells anys uns ingressos d'entre 924 i 974 milions d'euros i unes despeses de 908 a 954, el que els va proporcionar uns guanys nets d'entre 16 i 20,3. Una mica menys de la quarta part d'aquests fons (24%) procedia de l'assignació tributària de l'Estat, és a dir, la part que els contribuents hi destinen posant la 'X' a la casella confessional de l'IRPF, mentre una mica més d'un terç ( 36%) els arriba via donatius i la resta (40%) de la seva activitat comercial, econòmica i financera.

Les principals partides de despeses són les de Personal, amb 348 milions l'últim any entre religiosos i seglars, i la conservació d'edificis i el funcionament, amb 271,7, a certa distància de les activitats pastorals (220,7) i d'una voluminosa partida (88,9) d'"extraordinaris".

Més diners per a Trece TV que per a Càritas

El 80% de les diòcesis va tenir superàvit el 2017 i el 60% el 2018, indiquen les memòries, uns resultats per als quals resulta fonamental la notable injecció de fons públics que reben cada any procedents de l'IRPF: 1.004,8 dels 1.290 milions rebuts per la Conferència Episcopal entre 2014 i 2018, segons les seves pròpies memòries, van ser canalitzats cap als bisbats.

El superàvit en la gestió dels fons públics per l'episcopat, per a la generació del qual arriba a destinar més de quatre milions anuals en publicitat, arriba als 39 milions en aquests tres últims anys. Això, al mateix temps, ha permès a la Conferència injectar 23,7 milions d'euros (nou el 2016, 11 el 2017 i 3,7 el 2018) a la deficitària cadena de televisió Trecee TV, una xifra que supera amb escreix els 18,7 (6,24 anuals) que destina a Càritas, les principals fonts de finançament de la qual són els donatius i les subvencions estatals i autonòmiques.

L'episcopat destina el sobrant d'aquest superàvit, 15,2 milions d'euros, a un fons de reserva, mentre el romanent de el conjunt de les diòcesis es dedica "a reducció d'endeutament generat en anys anteriors".

"Com és possible que als bisbes els hagi sobrat (...) mentre que per tot arreu esprem les arques públiques en actitud planyívola?", assenyala l'informe d'Europa Laica, que planteja si "l'existència de superàvits sobrepassa el compromís adquirit" per l'Estat amb l'Església catòlica en el mal anomenat concordat de 1979, ja que aquest consistia a "procurar l'adequat sosteniment econòmic" de la institució.

Un buit legal impedeix calibrar el finançament

"L'existència de superàvit podria plantejar una possible divergència entre el compromís de l'Estat i les necessitats efectives" d'aquesta confessió, afegeix, "el que significa que podria estar superant les necessitats de finançament". Tampoc el Tribunal de Comptes, que ha fiscalitzat els exercicis de 2016 i 2017, té respostes per a aquest dubte, que procedeix d'un buit legal.

El seu informe conclou per una banda que "no ha estat objecte d'acord entre l'Estat i l'Església, o de regulació, el tractament d'eventuals desajustos (superàvits o dèficits) entre l'import de l'assignació tributària i les necessitats de finançament" d'aquesta. I, d'altra banda, afegeix que la "inconcreció" que suposa l'absència de qualsevol acord o norma "que estableixi les necessitats de l'Església i aquest 'adequat sosteniment' amb el qual col·labora l'Estat" impedeix "determinar amb precisió l'existència d'insuficiències o excessos de finançament".