Milers de persones han recorregut els carrers de Santiago de Compostel·la, convocades per la plataforma Queremos Galego, per reclamar i defensar el seu dret a viure amb "normalitat", dia a dia, utilitzant la llengua pròpia "sense restriccions".

La marxa que convoquen diversos col·lectius el 17 de maig, dia Dia das Letras Galegas i que enguany dedica especial homenatge a Carlos Casares, ha tingut un accent especialment reivindicatiu.

Al capdavant hi havia una pancarta amb el lema 'En galego sin límits', portada per diversos representants d'entitats que donen suport a la plataforma, com Suso Seixo (CIG), Olalla Rodil (BNG) i Marcos Maceira (A Mesa pola Normalización Lingüística ).

En declaracions prèvies a l'inici de la manifestació, Maceira ha reivindicat el dret a poder viure en gallec "sense restriccions", atès que dia a dia hi ha dificultats en assumptes tan quotidians com "obrir un compte bancari en gallec".

Una situació que es reprodueix en altres àmbits, com en l'ensenyament, on les restriccions per a l'ús del gallec "han augmentat aquests anys en comptes de disminuir". Per això, ha reclamat a la Xunta "posar fi a l'apartheid lingüístic" i es comprometi amb els acords establerts.

La multitud ha sortit de l''Alameda' compostel·lana sobre les 12,15 hores d'aquest dimecres en un ambient marcadament festiu i al crit de 'Na Galiza en Galego', seguits de la música i a ritme de gaites i panderetes.

Rebel·lia en defensa de l'idioma

La convocatòria ha estat secundada, a més, per representants de formacions polítiques com el BNG, A Marea, PSdeG o Esquerda Unida.

En declaracions als mitjans, el portaveu d'En Marea, Luis Villares, ha reivindicat que la societat "vol viure en gallec sense límits" i "amb normalitat", criticant que "tothom sembla entendre-ho menys Feijóo".

Villares ha reiterat que "se segueix prohibint que les matemàtiques s'imparteixin en gallec", denunciant que l'idioma propi "no és hàbil per a viure totes les facetes de la vida". "El president té poca química amb el gallec", ha ironitzat, per exigir que la Xunta ofereixi la seva "col·laboració" per a que prevalgui la "normalitat" en el dia a dia dels parlants.

Per la seva banda, la portaveu nacional del BNG, Ana Pontón, ha destacat que es tracta d'una marxa "important pel futur" del país i de l'idioma i ha advertit que no donaran "ni un pas enrere" en la reivindicació del dret a viure en gallec.

Ha volgut donar a més un missatge "d'optimisme" veient "milers de gallecs i gallegues reunits a Compostel·la per reivindicar la llengua" i ha fet "una crida al jovent per a que prengui protagonisme en la rebel·lia" a favor de la llengua. "És una llengua útil, moderna i ens fa estar en el món amb veu pròpia, amb personalitat i ens obre les portes a milers de persones".

La festa de la llengua

La comitiva ha recorregut la rua Senra i ha vorejat la Plaça de Galícia, on diversos joves emmascarats portaven una pancarta en què es llegia 'Defender a lingua non é delito' signada per Ceivar.

Els càntics, les pancartes i l'alegria ha predominat al llarg del recorregut, que ha vorejat el casc urbà a través de Doutor Teixeiro i ha tornat pel Hórreo per introduir-se en la zona antiga de Compostel·la, moment en què la cua de la manifestació ha començat a sortir de l''Alameda'.

Al llarg de la marxa s'han pogut veure cartells i banderes de tot tipus, sobretot independentistes o d'organitzacions estudiantils, com Erguer!, Acción Universitaria; de ANPAS Galegas o de sindicats com la CIG.

Un grup de persones portava flors de diferents colors i altres, que marxaven portant cartells de AGAL, ​​han anat disfressats com a capellans, bisbes i monjos.

Àmbits d'ús

L'acte de tancament de la jornada ha tingut lloc en una Praza da Quintana plena de gom a gom, conduït per l'actriu Isabel Risco i en el qual han intervingut diferents persones que han posat de manifest les dificultats per realitzar tràmits administratius en gallec a l'àmbit judicial així com la importància que les ciències s'imparteixin en aquest idioma.

Després de diverses actuacions musicals, Marcos Maceira ha criticat la postura del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que "reserva declaracions d'amor" pel 17 de maig mentre "anuncia nous plans que amaguen un endarreriment" per a la llengua gallega.

Maceira ha denunciat el "retrocés" de l'idioma en àmbits com l'administració local o el comerç, insistint en una necessària "normalització" que permeti estendre els seus "espais d'ús" social.

Amb aquest argument, ha reclamat suports a la ILP impulsada per A Mesa per a l'ús del gallec en l'àmbit socioeconòmic i ha destacat que, tot i que "no té bona salut", la llengua "seguirà viva" mentre continuï la reivindicació.