Milers de pagesos participen en la primera gran jornada de protestes, organitzades per la Plataforma 6-F, contra l'excés de burocràcia i els costos desmesurats, entre d'altres. Se sumen així a les mobilitzacions a França per la situació límit que viu el sector. Al llarg de la jornada, s'han convocat una desena de talls de carreteres i tractorades a les principals carreteres del país, que ja han començat a registrar les primeres afectacions.  

Milers de pagesos amb els seus tractors tallen l'AP-7 a punta i punta del país, a l'Aldea i a Girona, però també bloquegen la connexió entre Barcelona i Lleida amb un tall a l'A-2 a Fondarella. També estan tallades l'N-II a Girona, l'AP-2 i la N-240 a Montlbanc, així com algunes de les principals vies de la Catalunya Central, com la C-16, la C-17 i la C-25 o Eix Transversal. Alguns pagesos tenen previst fer assemblees per valorar si passen la nit a la carretera.

Les principals carreteres afectades a Tarragona són l'AP-2 tallada a Montlbanc i Vila-rodona, l'AP-7 tallada a l'Aldea, i les afectacions a l'N-240, la C-51 i la N-420. A Ponent hi ha el tall de l'A-2 a Mollerussa i l'N-II, que també té la circulació interrompuda a Girona. Al Penedès, l'N-340 està tallada a Vilafranca, i a la Catalunya Central els talls de la C-17 i la C-25 són a Vic, i també està aturada la circulació a la C-16 i a l'Eix a l'alçada de Manresa i Sallent.

Més de 800 tractors tallen carreteres d'arreu del país

En total, hi participen uns 800 tractors d'arreu del país. Per zones, amb el lema La nostra fi, la vostra fam, més de 400 tractors del Solsonès, el Berguedà, l'Anoia i el Bages s'han concentrat a Sant Fruitós de Bages (Bages) amb la intenció de tallar aquest dimarts l'Eix Transversal (C-25) i l'Eix del Llobregat (C-16) a l'alçada de Sallent. 

A Vic (Osona), s'han concentrat més de 180 tractors. "Estem al límit, però creiem que som a temps de canviar-ho; jo veig que hi ha ganes, tenim els ànims a dalt de tot i creiem que les mobilitzacions seran un punt d'inflexió", ha afirmat el coordinador d'UP a Osona i Lluçanès, Oriol Rovira.

A Montblanc, han estat més de 200 tractors, que han arribat des de Valls, Reus o Santa Coloma de Queralt. El punt de trobada ha estat la rotonda d'accés a l'AP-2 i que també connecta la C-14, l'N-240 i una de les entrades a la capital de la Conca de Barberà. Segons el Servei Català de Trànsit també hi ha afectació a la C-241d, que uneix Montblanc i Pira, a causa de la cua de vehicles, i també a la C-51 a Vila-rodona. Segons han apuntat, tenen intenció de mantenir el tall durant un mínim de 24 hores.

A Girona, fins a 500 tractors, segons l'organització, han bloquejat el centre de la ciutat. "Fa massa temps que no compten amb nosaltres, però alimentem la població i som imprescindibles! La nostra fi, la vostra fam!", recull el manifest que han llegit davant la Delegació del Govern. Els tractors, plens de cartells amb lemes reivindicatius, han entrat a la ciutat des de Fontajau i han col·lapsat l'avinguda Jaume I i Pompeu Fabra durant dues hores. Des d'aquí, els pagesos han enfilat cap a Medinyà per tallar l'AP-7 i l'N-II.

Què reclamen?

El sector lamenta les traves de l'administració i exigeixen que es posi límit a les importacions de productes d'altres països, així com reduir uns costos de producció que consideren "inassumibles". Reclamen posar fi als abusos que pateixen els petits productors obligats a vendre per sota de preu de cost, uns plans estratègics de la Política Agrària Comuna (PAC) adaptats a la realitat mediterrània, solucions per als danys de fauna i acabar amb la competència deslleial de productes importats de fora de la Unió Europea.

També reclamen posar fi a la burocràcia que els "perjudica greument". Una de les gotes que ha fet vessar el got ha sigut l'obligatorietat de presentar un quadern de camp digital, una exigència de la Unió Europea que el sector considera que el Govern espanyol ha "centrifugat" el cost d'aquesta digitalització als productors. En aquest document han de quedar unificats els registres existents d'informació agrària i és indispensable per accedir als ajuts europeus. 

A les reivindicacions, també s'hi sumen les restriccions que el Govern ha aplicat per pal·liar els efectes de la sequera. A les zones en la fase d'emergència, com la regió metropolitana de Barcelona, part de la Catalunya Central i Girona, es suprimeix el reg agrícola en un 80% i només s'autoritza el reg de supervivència de cultius llenyosos, una prohibició que farà malbé moltes collites.

A banda de les protestes d'aquest dimarts, també hi ha convocades mobilitzacions pel següent dimarts, dia 13, en aquest cas impulsades per Unió de Pagesos, l'organització majoritària al camp català.

La protesta del sector agricultor arriba a Brussel·les 

El malestar del sector és comú arreu d'Europa. De fet, milers de pagesos van bloquejar fa uns dies el barri europeu de Brussel·les per denunciar el seu malestar amb les polítiques climàtiques de la UE. Aquest dimarts, desenes de ramaders i pagesos també s'han concentrat davant del Parlament Europeu.

Les protestes dels darrers dies han donat resultats i Brussel·les ha anunciat que retirarà de forma temporal la proposta per reduir a la meitat l'ús de pesticides de cara al 2030, una iniciativa que la Comissió Europea va presentar el juny de 2022 dins un paquet de mesures per reduir l'empremta mediambiental del sector agrícola. Així ho ha anunciat la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula Von der Leyen, durant la seva intervenció al ple d'Estrasburg.  

En el seu discurs, Von der Leyen ha assenyalat que la proposta sobre l'ús dels pesticides ha generat disparitats entre els colegisladors, amb un Parlament Europeu que demana objectius més ambiciosos i uns estats, com França, a qui els objectius de la Comissió no acaben de convèncer. 

Per la presidenta de la Comissió, això no vol dir que l'ús de pesticides a la UE quedi en l'oblit. L'objectiu de Brussel·les és elaborar ara una nova proposta tenint en comptes més actors dins el sector i pensant solucions "a llarg termini". La previsió és disposar d'un informe a finals d'estiu que fixi les bases d'un nou text i que serveixi "de fonament per a l'agricultura del futur".