La Política Agrària Comuna (PAC) és un dels pilars econòmics de la Unió Europea. Els seus fons nodreixen pràcticament tot el sector primari des de la partida bàsica que perceben els agricultors a altres ajudes enfocades a promoure transformacions en el camp: digitalització, lluita contra la crisi climàtica o pràctiques que contribueixen al repte demogràfic, entre d'altres.

Aquesta disparitat de criteris permet que cada any es colin a la llista de beneficiaris noms cridaners d'empreses que, en alguns casos, amb prou feines tenen relació amb el desenvolupament agrícola.

Les dades de la darrera PAC, la del 2022, revelen que les entitats jurídiques –empreses, cooperatives, associacions o societats agràries– perceben el 10% dels ajuts, però en total s'emporten el 51% dels fons. Tot i que moltes de les empreses sí que es dediquen al sector agrari, a la llista de grans beneficiaris apareixen noms de gegants de les telecomunicacions, importants cadenes de supermercats o noms de constructores que s'embutxaquen quantitats importants.

Empreses d'internet i ajuts pel repte demogràfic

Les companyies de telecomunicacions reben any rere any importants subvencions tot i no llaurar terres. Telefónica, de fet, està entre les 100 personalitats jurídiques amb més fons adjudicats: 1,7 milions d'euros sota el concepte de "serveis bàsics i renovació de poblacions a les zones rurals".

Almenys sis empreses més del sector han rebut ajudes en el marc de la PAC, però cap supera la barrera dels 100.000 euros. Telecorbaragón, Telecoandaluzas, Telecomunicaciones Luis Redondo, One Telecom i Las Cimbres Telecom sumen entre tots els seus ajuts 56.951 euros el 2022.

"Aquest tipus d'empreses mai no podran percebre ajudes directes de renda de la PAC. Ho fan en un altre tipus de partides, com ajuda a la lluita contra la despoblació", explica a Público José Luis Miguel, director tècnic de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG).

A més d'aquest concepte, les empreses d'aquest sector s'han pogut embutxacar ajudes perquè han aplicat "mesures contra les pertorbacions del mercat" o també per portar "pràctiques beneficioses per al clima". Tot i això, el Fons de Garantia Agrària espanyol (FEGA) que concedeix els ajuts de la PAC no especifica la tasca concreta realitzada per l'empresa per poder-se fer amb l'ajuda.

Les grans cadenes de supermercat i paper a la PAC

Les grans cadenes de supermercats també s'emporten part del pressupost comunitari de la PAC. Els diners tampoc no es reparteixen en el concepte de renda agrària. Almenys el 94% de les subvencions que reben aquestes superfícies ho fan a través del POSEI, el Programa Comunitari de Suport a les Produccions Agràries dels territoris insulars.

Mercadona és la cadena que més fons ha rebut: 1,3 milions el 2022. La segueixen Lidl, amb 401.082 euros; i Dinosol Supermercat, amb 357.700. A la llista apareixen noms més desconeguts, però també grans superfícies com Alcampo, que va disposar de 9.117 euros d'ajuts sota el concepte POSEI. En total, el sector va percebre almenys 2,2 milions d'euros el 2022.

Ajuts per a pinso, ajudes a macrogranges?

La PAC també atorga un protagonisme important a les empreses de pinsos. Les ajudes que rep aquest sector tan específic han estat criticades des d'anys pels col·lectius ecologistes, que entenen que subvencionar aquests productes té implicacions ambientals com el foment de la desforestació a tercers països, ja que el 70% de la producció de soja que es destina a la fabricació d'aliments per a bestiar, segons un informe d'Ecologistes en Acció, s'assenta a zones de boscos arrasats de Brasil, Uruguai o Argentina.

La PAC va atorgar el 2022 com a mínim 11,9 milions a empreses dedicades a la fabricació de pinso a Espanya. La majoria de les subvencions es van atorgar sota el concepte del POSEI, amb la Compañía Canaria de Piensos y Piensos del Atlántico com a principals benefactors, en percebre 6,8 milions d'euros i 3,9 milions d'euros, respectivament. És a dir, totes dues van rebre almenys el 90,7% de les ajudes per al sector.

Tamara Rodríguez, co-coordinadora de l'Oficina Tècnica de la Coalició Per una altra PAC, considera que aquest tipus de partides dins de les ajudes agràries europees són una forma de finançar de manera indirecta les empreses càrnies i les macrogranges.

"El sector carni industrial es beneficia de pinso més barat que se subvenciona sense assenyalar els problemes de desforestació i contaminació, mentre la ramaderia extensiva gairebé no rep un cèntim per, per exemple, pasturar en superfícies forestals", indica l'experta.

Des de la COAG, per la seva banda, reconeixen que els pinsos poden ser el principal suport del sector intensiu, però recorden que també és una forma amb què molts ramaders complementen l'alimentació de ramats d'extensiu.

La caça i les constructores, també presents a la PAC

El 2022, almenys 63 vedats de caça i empreses cinegètiques van rebre fons de la PAC. En total, el sector va sumar almenys 3,2 milions d'euros.

El 19% de les partides van ser sota el concepte del règim de pagament bàsic de la PAC; un altre 19% de les partides per al sector s'explica per "pràctiques beneficioses per al clima i el medi ambient"; i un 12% van ser sota l'epígraf d'"ajuda associada voluntària", la qual s'emet per limitar la producció i el falsejament de la competència al mercat agrari, segons la Comissió Europea.

El formigó també apareix a l'extensa llista de beneficiaris. Almenys 115 empreses constructores es van repartir 1,7 milions el 2022. El 18% de les ajudes van sota el concepte de "pràctiques agrícoles beneficioses per al clima i el medi ambient"; l'11% s'atorguen com a "ajudes al desenvolupament local"; i el 9% com a pagament a "inversions en el desenvolupament de zones forestals i millora de la visibilitat dels boscos".