“Vivim amb la por de contraure noves malalties”. “La pols que cau és palpable, és bestial, ens taca la roba, els cotxes, els balcons”. “Noto que, sovint, em costa respirar”. “Cada vegada hi ha més casos coneguts d’al·lèrgies”. “Gairebé tothom té un familiar amb càncer”.

Aquestes són algunes de les pors i experiències del veïnat proper a les fàbriques de ciment Lafarge (Montcada i Reixac, al Vallès Occidental) i Ciments Molins (entre Sant Vicenç dels Horts i Pallejà, al Baix Llobregat). Protesten contra la incineració de residus a les cimenteres, una activitat creixent en aquest tipus d’indústries.

Per substituir els tradicionals combustibles com el coc de petroli, les cimenteres aposten cada vegada més per fonts d’energia alternatives, com ara llots de depuradora, fustes, combustibles derivats de residus (CDR) i pneumàtics fora d’ús (PFU).

Aquesta pràctica, coneguda com a valorització energètica, està especialment en el punt de mira en el cas de Ciments Molins, que recentment ha rebut una autorització de la Generalitat per incinerar 20.000 tones de pneumàtics anuals, quatre vegades més del que crema ara. Aquest material és més barat que el coc de petroli però, en canvi, conté la mateixa energia, motiu pel qual usar-lo com a combustible resulta molt rendible.

“Les cimenteres han de ser cimenteres, no són incineradores”, revindica Carmina Díaz, una veïna de Sant Vicenç dels Horts. “Amb aquesta autorització ens han colat un gol: ens han convertit una cimentera en una incineradora sense demanar-nos permís, i tot això, amb l’aprovació de la Generalitat”.

Xoc entre administracions

Veïnat, Ajuntament i oposició, agrupats en la Taula contra la Contaminació, s’oposen a aquesta ampliació, ja que creuen que la crema de pneumàtics pot tenir efectes perniciosos per a la salut. “Com a principi de precaució, creiem convenient no aprovar aquest tipus de crema”, sosté Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts i successora al càrrec d’Oriol Junqueras.

Protesta de veïns contra la crema de pneumàtics

Encara que l’autorització de la Generalitat augmenti de forma considerable la proporció de PFU en comparació a la resta de combustibles, la quantitat final es manté igual que en els darrers 10 anys: en total, es poden cremar fins a 115.000 tones de combustibles alternatius a l’any. Així doncs, com que la quantitat final no canvia, el Govern considera l’autorització una modificació “no substancial” de l’acord.

“Malgrat que se’n diu no substancial, a nosaltres ens sembla que és molt substancial”, opina Aymerich. “Passar de 5.000 tones a 20.000 tones no pot ser que sigui un canvi innocu, ni per al medi ambient ni per a la salut”.
L’alcaldessa assegura que l’Ajuntament “esgotarà totes les vies legals per frenar l’ampliació”. Després que les al·legacions i la petició de no ampliar la crema fossin tombades, el Consistori ha iniciat un procés contenciós per la via judicial.

El debat sobre la gestió dels residus

Marta Toribio, directora de Qualitat, Medi Ambient i I+D de Ciments Molins, defensa que la valorització energètica de residus “no és res nou, sinó que és una pràctica legislada per la Unió Europea i s’aplica a molts països des dels anys 80”.

Segons dades de l’Associació Europea del Ciment, Cembureau, a Holanda, Àustria o Suècia l’ús de combustibles alternatius a les cimenteres representa entre el 70 i el 85% del total d’energia utilitzada, mentre que a l’Estat, un 23,4% i a Catalunya, un 15,51%.

Toribio argumenta que l’ús de residus com a combustibles és una pràctica “beneficiosa per a la indústria, per al medi ambient i per a la societat”. En primer lloc, perquè suposa una reducció de costos: en comparació amb el coc de petroli, el preu per quilocaloria (kcal) dels combustibles alternatius és “molt més barat”. En aquest sentit, augmenta la competitivitat de la planta i, en conseqüència, n’afavoreix la continuïtat en un context de crisi del mercat domèstic.

En segon lloc, defensa la crema de residus perquè “evita malgastar recursos naturals com els combustibles fòssils” i perquè “no s’han demostrat diferències substancials en les emissions CO2”, un dels gasos contaminants responsables del canvi climàtic. “Tot i que les emissions són inevitables, sí que es poden controlar gràcies a l’ús de residus constituïts totalment o parcialment per biomassa”, com els llots de depuradora, les fustes i, pel component de cautxú natural, també els pneumàtics.

També justifica que la valorització energètica evita portar a l’abocador residus que, en la seva opinió, no poden ser aprofitats de cap altra manera: “Abans d’anar a un abocador, si el residu conté energia, es pot reutilitzar i, a més, així s’evita que s’usin combustibles no renovables com el coc de petroli”.

“En conjunt, la revalorització és beneficiosa per a la societat perquè és una manera segura de gestionar residus i evitar que s’acumulin”, opina Toribio. “Al final, estem fent una contribució mediambiental a un problema social”.

Tanmateix, un grup de professionals de la salut agrupats en la plataforma ‘No volem ser el femer d’Europa’ expliquen que “la incineració transforma els residus en gasos, aigües contaminades, cendres i escòries”. Així, “els productes resultants són més tòxics que els residus originals”, de manera que “la incineració no elimina els residus sinó que els concentra”.

En la mateixa línia, Ecologistes en Acció argumenten que la crema de pneumàtics “no els elimina, només els trasllada i dispersa, especialment a través de l’atmosfera”, fet que, diuen, afecta negativament la salut de la ciutadania i el medi ambient. A més, alerten que, durant el procés de crema, “es generen emissions contaminants, tòxiques i nocives” com ara metalls pesants, dioxines, furanos, hidrocarburs aromàtics policíclics, monòxid de carboni, òxids de nitrogen i òxids de sofre, entre d’altres.

Per això, proposen “reduir el volum de pneumàtics fora d’ús a tractar”, i allargar-ne la vida útil. També aposten per reciclar i reutilitzar aquests materials “aplicant el recanalado i recautxutatge”, activitats que, asseguren, generen més llocs de treball que la incineració.

“Viure prop d’una cimentera augmenta el risc de morir de càncer”

A banda de l’impacte que la crema de residus provoca al medi ambient, una de les principals preocupacions de l’oposició veïnal és els efectes que pot tenir sobre la salut. I és que, com a conseqüència de la incineració, s’emeten partícules en suspensió, moltes d’elles molt fines, que poden passar fàcilment als pulmons i, allà, ser absorbides per la sang.

Toribio defensa que la maquinària de Ciments Molins “està molt avançada tecnològicament” i incorpora sistemes de filtratge de partícules. Ara bé, el veïnat denuncia que aquests sistemes només detecten les partícules més grosses (entre 2,5 i 10 micres), però que es desconeixen els efectes reals de les més fines (menors de 2,5). És per això que la Taula contra la Contaminació reclama que es facin els informes mediambientals i epidemiològics pertinents, per saber l’impacte real de la crema residus.

En aquesta línia, la doctora Carme Valls, membre del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), explica que, tot i les millores tecnològiques de les plantes de ciment, es produeixen inevitablement diversos milers de substàncies contaminants i que, d’aquestes, només entre el 10 i 20% són conegudes. “La seva formació depèn del material que es destina a la combustió, de la temperatura registrada i de la mescla totalment casual de les substàncies en els forns”, afirma. Per això assegura que “els residus municipals poden ser els més perillosos per l’extrema heterogeneïtat que els caracteritza”.

Valls cita diversos estudis científics que relacionen aquestes partícules, especialment les més fines, amb “problemes significatius sobre la salut humana”, com ara morts prematures, tos persistent, dificultat respiratòria i dolor en respirar, bronquitis crònica, disminució de la funció pulmonar i absentisme laboral i escolar.

A més, vincula l’emissió de tòxics ambientals amb la disminució de la qualitat dels espermatozous fins a la meitat. En el cas de les dones, els efectes es poden traduir en la síndrome d’ovari poliquístic, endometriosi i trastorns d’implantació del fetus, entre d’altres. També s’ha demostrat que provoquen alteracions en el cicle menstrual, amb intervals d’hemorràgies excessivament curts i freqüents.
La doctora subratlla que, a llarg termini, els contaminants emesos en els processos de combustió poden provocar des de malalties respiratòries fins a problemes cardiovasculars, així com diabetis, efectes sobre el fetus i càncers. Concretament, i tal com demostra un estudi de l’Institut de Salut de la Universitat Carlos III de Madrid, viure en un radi de 5 quilòmetres d’una cimentera augmenta el risc de morir de càncer, especialment de colorectal en ambdós sexes.
Per tots aquests motius, el CAPS demana que es treballi per a la prevenció i la promoció de la salut, i que es posi “tot l’esforç polític i social en la reducció, la reutilització i el reciclatge, més saludables i més sostenibles socialment i econòmicament”.

Una alternativa a la crisi de la construcció

Més enllà dels efectes que la crema de residus pugui tenir, cal situar aquesta dinàmica en una època complicada per al sector de la construcció. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, a causa de la crisi, el consum de ciment ha baixat més del 80% en els últims set anys. El veïnat argumenta que la crema de pneumàtics és, en aquest sentit, una alternativa econòmica que les cimenteres apliquen per continuar sobrevivint.

El cas de Ciments Molins és clar: poc després d’obtenir l’autorització de la Generalitat, l’empresa, propietat de la familia del polític convergent Miquel Molins, va reforçar la seva estratègia en el negoci de la gestió de residus: va comprar el 50% de la societat Pronatur —dedicada a la producció de combustible a partir de residus industrials— i va crear la firma Granulated Rubber Project, destinada al reciclatge de pneumàtics.

Ecologistes en Acció considera que substituir els combustibles convencionals per residus obeeix a un “interès merament econòmic”, i considera que la indústria del ciment fa “competència deslleial a altres gestors de residus que sí que respecten la jerarquia de les 3R mundialment acceptada”, és a dir, reduir, reutilitzar i reciclar.