Si hi ha dos elements que catacteritzen la privatització d'un espai públic, segons l'antropòleg urbà i professor de la UAB Jose Mansilla, són la "limitació d'accés a l'espai" i la seva "mercantilització". Dues condicions que s'han complert, i amb excreix, en la desfilada de Louis Vuitton al Park Güell el passat 23 de maig. 

Aquest escenari, però, no és la primera vegada que es dona a la capital catalana. De fet, el "famós model Barcelona" es caracteritza per la "col·laboració público-privada", és a dir, la "cessió parcial, temporal o més o menys estable en el temps dels espais públics".

Mansilla assegura que aquest model forma part "d'una dinàmica econòmica general" que, més enllà de casos tan flagrants com el de fa dues setmanes, es fa palès en accions "més seguides i no tan visibles", com la limitació de l'accés al Fòrum on se celebren concerts o la taxa que es va fer pagar a les editorials per posar una parada al carrer per Sant Jordi.

Aleshores, si es tracta d'una dinàmica que sobrevola la ciutat de forma contínua, per què els veïns dels Tres Turons s'han mobilitzat amb tanta força aquesta vegada i han generat un gran enrenou al carrer, a les xarxes socials i als mitjans de comunicació?

Mansilla ho té clar: el veïnat ha utilitzat el tancament del Park Güell i l'acollida d'una desfilada d'una marca de roba de luxe com a "vehicle simbòlic" per denunciar altres malestars. "Mitjançant un element que aparentment sembla que no té una importància tan gran com per a ser protagonista, es protesta per altres conflictes que estan sobre la taula, però que no acaben de precipitar-se", afegeix.

De fet, les concentracions no només van acollir veïns del voltant, sinó també membres d'altres moviments i entitats socials de la ciutat que protestaven, segons l'antropòleg, contra "el model turístic, la manca de comunicació i participació del veïnat en les decisions que es prenen, la direcció que està agafant la ciutat i la seva contínua mercantilització amb l'acollida de la Copa Amèrica".

El director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, Ismael Peña-López, va apuntar de forma lúcida en un fil a X com la desfilada de Louis Vuitton és la "cireteta de la privatització", que pot acabar amb la "despossessió de l'espai públic" i que, a més, es dona en un context d'encariment de l'espai privat necessari per viure, és a dir, l'habitatge".

Un malestar que ve de lluny

David Mar, membre del Consell Veïnal del Turó de la Rovira, afirma que ells són "la línia de batalla per frenar l'expansió del model turístic cap a la resta de la zona nord de Barcelona". Mar explica que el seu malestar més ferm es remunta a l'any 2011, quan les bateries antiaèries del Turó de la Rovira ―conegudes popularment com els Búnquers del Carmel― van ser recuperades patrimonialment.

"Era una zona degradada i plena de runa, on hi havia hagut barraquisme, però era un espai tranquil i desconegut on hi vivia gent al costat. Ho van restaurar, van deixar-se un milió i escaig d'euros i, al cap de poc, va entrar Xavier Trias i va tirar endavant un pla que anava en la línia del PSC i que suposadament serviria per descongestionar el turisme del centre de la ciutat", recorda.

Aquesta estratègia no només no va ser efectiva, sinó que, "per sorpresa de ningú", va "congestionar altres punts concrets" de la ciutat, com en el cas dels Tres Turons. I afegeix: "El Park Güell es va disparar d'una manera brutal. Ho vam notar molt, sobretot amb el transport públic, les línies d'autobusos anaven cada cop més saturades i hi havia més conflictes amb el veïnat".

Davant una situació cada vegada més "insostenible", amb milers de taxis sobresaturant els carrers de la zona i festes multitudinàries a les bateries antiaèries, els veïns es van organitzar i van aconseguir eliminar la línia 116 d'autobús del Google Maps i van pressionar per tancar els Búnquers a partir de les 19:30h a l'estiu i a les 17:30h a l'hivern.

Una solució que, fins a cert punt, caldria veure si és òptima, perquè al cap i a la fi s'està barrant el lliure pas a tothom, també als barcelonins. Mar assegura que hi ha hagut una "flagrant desatenció del poder executiu", ja que "tot el que està sota el paraigües del sector turístic és intocable".

Els veïns tenen por que una desfilada com la de Louis Vuitton ―que va tancar el Park Güell durant dos dies, va entorpir que els nens fossin a l'escola Baldiri amb normalitat i que va destrossar part del patrimoni arquitectònic del parc― es torni a repetir: "S'han creuat totes les línies vermelles. L'Ajuntament ha premut l'accelerador de manera descarada".

Mansilla coincideix amb Mar i carrega contra el PSC i l'alcalde Jaume Collboni: "El Partit Socialista entén l'Ajuntament com un consell d'administració. Ells no governen, ells gestionen, que és diferent". Diu que governar una ciutat significa "fer polítiques públiques i beneficiar la majoria de la població", mentre que gestionar una ciutat és "manejar-la per posar-la al servei dels interessos privats".

"El PSC sempre ha sigut així, sobretot des de la designació de Barcelona com a seu olímpica l'any 1986. En aquell moment hi havia un govern de coalició del PSC amb el PSUC i Barcelona es va transformar en una mena de laboratori urbà neoliberal, que va patir una acceleració durant els anys de l'alcalde Trias", continua.

Les justificacions de l'Ajuntament de Barcelona

L'argument principal per justificar la celebració de Louis Vuitton, assegura Mansilla, és que implica "projectar Barcelona a nivell internacional" i permet "atraure més turistes i inversions a la capital, que, d'alguna manera màgica, suposaran un repartiment de la riquesa per a tota la ciutat".

L'antropòleg nega que aquest model turístic repercuteixi econòmicament als barris, un pensament que concorda amb les reivindicacions de David Mar i del Consell Veïnal del Turó de la Rovira. "Diuen que és d'interès general per a la ciutat, que aporta molts diners, però només ha servit per enfrontar les associacions de veïns. La diferència de renda entre els barris dels Tres Turons és àmplia i si algú vol creure que tot això repercutirà a la seva zona i que justifica tot el que patim, que s'ho faci mirar", sentencia Mar.

Tot i les peticions d'aquest mitjà, l'Ajuntament de Barcelona no ha concedit cap entrevista a Públic per parlar del tema al·legant problemes d'agenda. L'única comunicació que va enviar per justificar la privatització del parc deia que la decisió s'havia pres a través de la Comissió Tècnica d'Esdeveniments del Park Güell i l'Ajuntament i que la desfilada s'emmarcava "dins del programa d'esdeveniments vinculats a la 37a edició de la Copa Amèrica de Vela, que se celebrarà a Barcelona i que ha estat declarada com a Esdeveniment d'Excepcional d'Interès Públic".

Segons assegura, aquesta Comissió Tècnica "només preveu autoritzacions excepcionals en casos d'esdeveniments que es considerin d'especial interès per a la ciutat". Una justificació més aviat sòbria, que obre la porta a futures privatitzacions i a muntar esdeveniments de luxe per a una minoria adinerada. Els acords amb el consistori i el cost de la desfilada no han estat revelats públicament i la gestió s'ha titllat "d'opaca".