Eren les vuit de la tarda quan van començar a arribar els convidats de la XI edició dels Premis Gaudí, la gran nit del cinema català. Alguns llaços grocs -menys que l'any passat- i un ambient distès va regnar a la catifa vermella de la gran nit del cinema català.

No hi van faltar els principals representants de la política catalana. En l'àmbit institucional, van assistir a la gala el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, la consellera de Governació, Elsa Artadi, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonés, i la consellera de Cultura, Laura Borràs, el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entre d'altres. També s'hi va veure el Ministre de Cultura, José Guirao.

Celebrada al Palau de Congressos de Catalunya, la nova seu dels Premis Gaudí, la gala, conduïda pel Mag Lari, va tenir com a lema "Ens cal el vostre cinema". Un escenari abstracte i ple de miralls que va ser testimoni de la principal reivindicació de la gala: més pressupost per a la indústria cinematogràfica catalana.

Entre dos aguas i El fotógrafo de Mathausen, triomfadores de la nit

Les distàncies, d'Elena Trapé, es va emportar el guardó a millor pel·lícula, i Isaki Lacuesta, per Entre dos aguas, el Gaudí a millor direcció. Israel Gómez Romero (un actor no professional) i Lola Dueñas, van ser guardonats com a millors actors principals per Entre dos aguas i Viaje al cuarto de una madre, respectivament. Anna Castillo i Oriol Pla (qui ja va rebre el Gaudí al millor secundari l'any passat) van rebre el premi a millors actors secundaris.

Un dels premis més esperats enguany era el de millor documental, atorgat a Petitet, de Carles Bosch, qui va dedicar el guardó als rumberos i els gitanos catalans.
“El documental ha suposat un abans i un després. Tenim programats concerts a tot l’estat espanyol, en teatres. Hi anirem la formació inicial però tocaran amb nosaltres orquestres simfòniques de cada lloc que visitem. També tenim concerts tancats a l’estranger. Un gitano sempre et dirà la veritat!”, deia el protagonista del film Joan Ximénez Petitet per Públic.

A la categoria de millor documental, també estava nominada Comandante Arian, una pel·lícula documental d'Alba Sotorra que posa en el centre la recuperació de Kobane (Síria) per part de les YPG, les Unitats de Protecció Popular Kurdes liderades per dones; i per aquest motiu, activistes prokurdes van pujar a l'escenari per reivindicar la revolució de Rojava i per alçar la veu conta Erdogan, l'ISIS, Trump i Vox.

El premi Gaudí d'honor va recaure en l'actor Joan Pera, pel seu "talent interpretatiu davant i darrere de les càmeres". Amb una trajectòria extensa (Joan Pera fa més de cinquanta anys que omple els escenaris catalans), l'actor és un dels més estimats pel públic català, per les obres de teatre i pel·lícules que ha protagonitzat, però també gràcies a les sèries de televisió que el van fer popular i els doblatges. Pera va voler donar les gràcies a la seva germana, a qui li deu haver pujat als escenaris i a la seva companya, entre d'altres.

El fotógrafo de Mathausen, de Rosa Ros va arrasar en les categories tècniques i Entre Dos Aguas, d'Isaki Lacuest, es va endur sis dels nou premis als quals estava nominada.

Més pressupost per al sector

La gala va estar plena de discursos contundents contra els baixos pressupostos destinats al sector cinematogràfic, però va ser menys contundent amb la situació política que es viu a Catalunya que a l'edició anterior.

"Si els interessa tant la cultura, perquè només hi destinen el 0,7% del pressupost? És una misèria; molt poc comparat amb els països del nostre voltant. La cultura és societat del benestar, igualadora d'oportunitats, ascensor social, emoció, intel·ligència, esperit crític. Una societat sense cultura està incompleta", va dir Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català en el seu discurs inicial. "És curiós i trist que el cinema estigui en un dels seus moments més negres pel que fa al finançament. El 71% dels nostres adolescents consumeixen audiovisual cada dia. No ens en sentiu responsables?", va increpar a tota la plana política present.

En el seu discurs, Passola va voler agrair als espònsors i als voluntaris que van fer possible la gala i va tenir unes paraules de record per als presos polítics i per als exiliats i exiliades. "Visca la llibertat d'expressió i visca el cinema català", va sentenciar.

Situació precària del cinema en català

Pocs motius hi havia per somriure, en un dels anys més negres per a la indústria cinematogràfica catalana. Després que el Tribunal Constitucional suprimís la taxa audiovisual a les operadores d'internet (que permetia finançar l'audiovisual català) i la reducció dràstica del pressupost del principal motor de la ficció catalana, TV3, el cinema en català es troba en una situació precària: el 2018 s'ha caracteritzat per les dificultats per trobar finançament, la baixada de les produccions en llengua catalana i l'augment de les pel·lícules en espanyol.

Les xifres parlen per si mateixes: el 2010, va haver-hi 419.730 espectadors de cine en versió original catalana; el 2018 n'hi ha hagut 39.330; el 2010, Catalunya suposava el 40% de la producció a l'estat espanyol, el 2018, aquesta xifra s'ha reduït fins al 20%.

La falta de recuperació de la crisi econòmica en el sector, la reducció d'ajuts públics i els canvis en els patrons de consum de l'audiovisual (cada cop hi ha més gent que consumeix ficció a través de plataformes com Filmin o Netflix), també estan darrere d'aquesta situació.

En aquesta XI edició dels Premis Gaudí s'hi ha presentat 22 pel·lícules catalanes; però en català només n'han estat 7. En castellà, s'hi presentaven 26, el doble que l'any anterior.

Isona Passola va assegurar que la recuperació del sector passa per dos eixos: dotar Televisió de Catalunya d'un pressupost específic per a la ficció pròpia i dotar el Departament de Cultura d'un pressupost decent i d'una injecció econòmica que permeti la recuperació del sector. "D'ençà que no tenim TV3 hem d'anar a altres televisions a buscar finançament, el que fa que perdem la nostra llengua", va dir Passola durant la gala. Al ministre Guirao, també present, li va demanar diners per a la promoció lingüística del català i diàleg. "No demanem més que altres indústries, només partides petites per arrencar".

"Fer pel·lícules en català fa que el sector et consenteixi, perquè es fan molt poques pel·lícules en la nostra llengua, però rodar en castellà dóna més repercussió", considera en Sergi Portabella, director novell nominat a millor pel·lícula per la seva òpera prima Jean François i el sentit de la vida.

L'actriu Aina Clotet va assegurar a Públic que "a la cultura en general li falten diners per tot arreu, i és una pena, ja que és la cultura la que vertebra les societats. La indústria necessita més diners, per augmentar la producció i també perquè hi hagi més llibertat (...) Finalment, cada història necessita una llengua determinada per ser explicada: la seva llengua".

"És un peix que es mossega la cua, però hi ha exemples que demostren que la llengua no és un obstacle, com va passar amb Estiu 1993", va dir a aquest diari Bruna Cusí, qui l'any passat es va endur el Gaudí a millor actriu secundària.
Les actrius coincidien que la solució passa per més inversió i l'anàlisi dels nous patrons de consum (el fet que les pel·lícules hagin començat a estrenar-se en plataformes d'Internet en lloc del cinema). "La gent consumeix cultura, cada cop més; només cal que la indústria ofereixi continguts i que es replantegi la situació. Però davant de tot, cal la voluntat política de posar la cultura en primer lloc, com passa en altres països", va sentenciar Clotet.

L'onzena edició dels Gaudí va estar amenitzada amb els números musicals de Joan Colomo, Roger Mas, Alba Carmona, Elena Tarrats i Alfred Garcia i va comptar amb la presència de gairebé 2.000 candidats que van gaudir del l’humor àcid del Mag Lari, que no va tenir pèls a la llengua i va fer posar vermella més d’un en el transcurs de la gala.