Lluís Pasqual ha presentat aquest dissabte la seva dimissió com a director del Teatre Lliure, que va fundar el 1976, després que més de 800 professionals del sector cultural exigissin el juliol passat el seu cessament per "pràctiques abusives contràries als drets laborals" i la seva actitud "despòtica" amb els treballadors.

Segons que han informat a l'agència Efe fonts del Patronat del Teatre Lliure, Pasqual ha anunciat la seva renúncia en una carta remesa avui als patrons d'aquesta institució, després que les denúncies per assetjament laboral hagin provocat una forta divisió en el sector, amb manifestos a favor i en contra de la seva continuïtat.

El col·lectiu feminista "Dones i Cultura", format per més de 800 professionals del sector cultural, va exigir a principis de juliol la dimissió de Pasqual, en entendre que s'havia "excedit" en les seves funcions i per "pràctiques abusives contràries als drets laborals més bàsics".

En el manifest, els contraris a Pasqual asseguraven que el director del Lliure es sobrepassava i excedia com a director del Lliure i que actuava de manera "despòtica" i amb "maltractaments" cap als treballadors.

L'actriu Andrea Ros va denunciar dies després l'"abús de poder, la tirania, la falta de respecte i la injustícia" en la seva experiència personal amb Pasqual mentre va formar part de la Kompanyia Lliure, durant dos anys, en les representacions d'"El Rei Lear".

Pel col·lectiu "Dones i Cultura", les denúncies sobre el "tracte vexatori" que Pasqual "dóna de manera sistemàtica a les seves treballadores i treballadors", han estat una "constant" als espais de trobada i treball del col·lectiu.

Per contra, un centenar d'actors i tècnics de muntatges teatrals dirigits per Pasqual, que en el 2015 va ser distingit amb la creu de Sant Jordi de la Generalitat, van signar un manifest de suport al director del Lliure.

Entre els partidaris de Pasqual figuren les actrius Núria Espert, Rosa Maria Sardà, Emma Vilarasau, Mercè Sampietro, Vicky Peña, Carmen Machi, Marisa Paredes i Ana Belén, i els actors Antonio Banderas, Juan Echanove i Eduard Fernandez, així com els directors Josep Maria Flotats, Daniel Bianco i Pablo Messiez.

Arran de la denúncia del col·lectiu "Dones i Cultura", el comitè del Teatre Lliure va encarregar un estudi de riscos psicosocials "per vetllar per la salut i la integritat" dels empleats.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha agraït la labor de Pasqual al capdavant del Teatre Lliure i ha destacat que es tracta d'un artista "imprescindible, a qui Barcelona estimarà i reconeixerà sempre".

En un missatge a Twitter, Colau assegura que el Teatre Lliure, del qual el consistori barceloní és un dels seus patrons, juntament amb la Generalitat i el Ministeri de Cultura, entre altres institucions, "és i seguirà sent un referent imprescindible de l'escena teatral mundial, com ho ha estat sota la direcció de Lluis Pasqual".

Segons que han informat a Efe fonts municipals, l'Ajuntament de Barcelona lamenta la renúncia de Pasqual, ja que tenien encarrilada la transició en la direcció del Lliure en els dos pròxims anys, i li agraeix la seva "bona labor" en els últims anys i en la història d'aquest emblemàtic espai cultural.

El consistori barceloní treballarà ara per a que la reunió del patronat del Teatre Lliure, prevista pel proper 14 de setembre, trobi la manera que aquesta crisi no posi en perill la "bona labor" duta a terme ni la programació prevista.

En aquest sentit, les fonts municipals consultades per Efe apunten que serà necessari convocar un concurs públic per escollir una nova direcció..

El mandat de Pasqual al capdavant del Lliure finalitzava el juny del 2019, quan hauria complert vuit anys al capdavant d'aquest espai, encara que el Patronat havia acordat amb el director, per evitar buits a la programació artística i disrupcions en el funcionament d'aquest equipament, una pròrroga de dos anys més, que s'hauria de fer efectiva a partir de la data en la qual finalitzava el seu segon mandat.

El Patronat del Lliure va argumentar al juliol passat, quan ja havia esclatat la polèmica sobre la figura de Pasqual, que el seu objectiu amb aquesta pròrroga de dos anys era donar una "continuïtat provisional" per "acabar amb els canvis estatutaris previstos i garantir la programació teatral" fins a fer efectiva la incorporació del nou director o directora sorgit del concurs obert previst per a la temporada 2019-2020.

Nascut al juny de 1951 a Reus (Baix Camp), Pasqual, una de les figures indiscutibles del teatre català de les últimes dècades, va fundar el Teatre Llliure el 1976, el 1983 va ser director del Centre Dramàtic Nacional, el 1990 es va desplaçar a França per dirigir el Teatre Odèon de París, entre 1995 i 1996 va dirigir la Biennal de Teatre de Venècia, entre 1997 i 1999 va ser comissionat de l'Ajuntament de Barcelona pel projecte "Ciutat de Teatre" i va exercir com a co-director del Lliure entre 1998 i 2000, teatre on va tornar anys després, fins a presentar avui la seva dimissió.