La magistrada de l’Audiència Nacional Carmel Lamela ha confimat el processament de l’exmajor dels Mossos d’Esquadra Josep Lluis Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’exdirector dels Mossos Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior de la Generalitat César Puig, en la causa que investiga els fets del 20 i el 21 de setembre davant la Conselleria d’Economia a Barcelona i la jornada del referèndum de l’1 d’octubre.

La jutgessa ha desestimat els recursos presentats pels processats, procedint a la "total confirmació" de la resolució del passat 4 d'abril, en la qual atribueix dos delictes de sedició i un d'organització criminal a Trapero, un de sedició i organització criminal a Soler i Puig i un únic delicte de sedició a la intendent Laplana. En aquesta ocasió, Lamela posa èmfasis altre cop en l’existència d’una "estratègia premeditada i perfectament coordinada" amb el repartiment de papers entre el Govern, els diputats independentistes i els líders civils per portar a terme la independència de Catalunya i la "utilització il·legal" dels Mossos d’Esquadra.

La magistrada respon els recursos dels processats explicant que la competència de la investiació correspon a l’Audiència Nacional i que ella era partidària d’instruir de forma conjunta tots els fets relacionats amb la declaració unilateral d’independència de Catalunya del passat 27 d’octubre, si ve la presència de persones aforades ho ha impedit.

Al seu recurs, Puig va denunciar la "dispersió" de causes per desobediència d’agents dels mossos durant l’1-O a òrgans judicials com ara de Cornellà o Lleida. Lamela diu en aquesta resolució que s’ha rebutjat assumir la investigació d’aquestes causes per evitar "elefantitis processal" i que es converteixi en un macroprocés que alenteixi els processos judicials.

A la interlocutòria del passat 4 d’abril, ara ratificat, la jutgessa afirmava que el dia 20 de setembre, una “multitud [muchedumbre, literalment] de persones” es va concentrar davant la Conselleria d’Economia mentre efectius de la Guàrdia Civil efectuaven un escorcoll. La descripció dels fets s’adequa a la definició del delicte de sedició que fa l’article 544 del Codi Penal, per a aquells que "s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis". Segons Lamela, Trapero i la resta de processats haurien desatès la petició de la Guàrdia Civil d’actuar per dissoldre la manifestació i que únicament haurien garantit la sortida als funcionaris que es trobaven dins la conselleria, on disposaven de “vint escoltes”.