Un equip mèdic de l'hospital de Sant Pau de Barcelona ha reconstruït totalment l'abdomen de pacients amb càncer o traumatisme i ha aconseguit que en recuperin la funcionalitat gràcies a una tècnica pionera. Es tracta d'una reconstrucció per restituir no només l'estructura, sinó també la funció del múscul de la paret abdominal lesionat per un altre múscul del propi pacient que faci la mateixa funció que l'original.

La intervenció, que segons el Departament de Salut no s'havia fet mai abans, ofereix una opció reconstructiva a persones que no es podien operar -i havien de rebre tractaments pal·liatius- o a qui les seqüeles de la intervenció els reduïen radicalment la qualitat de vida. Quatre dels cinc pacients operats fins ara han recuperat totalment la funcionalitat de l'abdomen.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha avançat que es tracta d’una operació de “gran complexitat” que ha pogut fer Sant Pau, hospital de referència per al tractament dels pacients amb sarcoma, tumor dels teixits. A darrere d'aquesta intervenció, que redueix significativament el risc de complicacions postoperatòries i permet als pacients recuperar una gran qualitat de vida, hi ha un equip multidisciplinari integrat per diferents serveis del centre mèdic, com el de Cirurgia Plàstica, Cirurgia General, Anestesiologia i Infermeria. 

“Va sorgir la idea d’intentar no només curar el càncer del pacient, sinó recuperar la funció després de la intervenció. La principal diferència és aquesta: no només reconstruïm l’estructura, sinó també la funció perquè el pacient pugui fer una vida normal”, ha afirmat el doctor José Antonio González, cap clínic de Cirurgia General i Digestiva de Sant Pau.

Un múscul del propi pacient de la cuixa o l’esquena

Fins ara la reconstrucció de la paret abdominal era només estructural. Un cop extirpat el tumor, es col·locava una malla per subjectar els òrgans interns i es cobria la zona amb pell. El doctor Manuel Fernández-Garrido, adjunt del Servei de Cirurgia Plàstica de Sant Pau, indica que l'operació suposava la pèrdua de múscul, l’estructura funcional més important de la paret abdominal, que manté els òrgans a lloc i que és imprescindible per a qualsevol moviment natural, com aixecar-se d’una cadira, per exemple. 

El pacient també s’exposava a complicacions postoperatòries com fístules, infeccions cròniques, hèrnies o acumulació de líquid a la ferida. I les complicacions són especialment greus en pacients oncològics que han de seguir el tractament de radioteràpia després de la reconstrucció abdominal.

Podríem operar amb aquesta tècnica entre tres i quatre pacients l’any”

En canvi, amb la reconstrucció funcional s’utilitza un teixit viu, un múscul del propi pacient, amb vasos i nervis, de manera que ja no s’atrofia i és més resistent a l’agressió de la radioteràpia. Sol ser teixit de la cuixa o a l’esquena, i es col·loca a la zona receptora igual que estava el ressecat i s’uneixen els seus vasos sanguinis i els nervis, fent servir el nervi del múscul original.  

Els responsables de la cirurgia han assenyalat que calculen que podrien operar amb aquesta tècnica entre tres i quatre pacients l’any. Per la seva banda, el conseller de Salut ha afirmat que és necessari que l’Hospital de Sant Pau continuï acumulant expertesa i que sigui el centre de referència d'aquesta cirurgia a Catalunya i a fora, tant a l’Estat com a nivell internacional.  

 Abans tenia una piga a l’esquena i ara la tinc a l’abdomen”

Maria Rosa Vergés va ser la primera pacient operada amb aquesta tècnica, ara fa un any. Tenia greus lesions a  la paret abdominal a conseqüència d’un accident de cotxe fa quatre anys. “Havia d’anar enfeixada, perquè no tenia múscul i tenia els intestins a flor de pell. Ja m’hi havia acostumat, però em considerava una persona malalta. Tot i que podia fer vida relativament normal, havia comentat a molta gent que seria una persona delicada de salut”, ha explicat.

“Em van dir que em traurien musculatura de l’esquena i me la posarien a l’abdomen. Faig la broma de dir que teia una piga a l‘esquena i ara la tinc a l’abdomen”, ha continuat, i ha expressat que ara es troba “perfectament”. Un any després, una electromiografia, una prova de diagnòstic que avalua la salut dels músculs i de les cèl·lules nervioses, ha confirmat que el nervi s’ha regenerat i que s’ha recuperat la funció muscular completa.