La comissió del Parlament Europeu que investiga l'ús del programa espia Pegasus en diversos estats del continent vol reunir-se amb la comissió del Parlament que investiga el mateix escàndol d'espionatge. Aprofitant que els dies 20 i 21 una delegació d'aquesta comissió de l'Eurocambra estarà de missió a Madrid, els seus representants volen aprofitar per trobar-se amb els seus homòlegs catalans. La petició l'han fet a través d'una carta enviada a la vicepresidenta primera en funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, a la qual ha tingut accés Públic.

La missiva està signada per Jeroen Lenaers, eurodiputat democratacristià dels Països Baixos i president de la comissió de l'Eurocambra, i especifica que si no fos possible reunir-se amb tots els integrants de la comissió catalana, "seria molt apreciat" poder-se trobar amb, almenys, una "àmplia representació política" de l'organisme. La trobada es faria a la delegació del Parlament Europeu a Madrid i Lenaers, fins i tot, proposa que es faci en concret entre les 12h i les 13:30h del dimarts 21.

En una sessió monogràfica dedicada al Catalangate celebrada el passat 29 de novembre, els parlamentaris independentistes van denunciar que PSOE, PP i Cs intentaven "desvirtuar" la comissió d'investigació de l'Eurocambra sobre l'ús del programari espia Pegasus. De fet, inicialment els grans partits estatals pretenien que l'organisme no pogués investigar a l'Estat, si bé finalment PSOE i PP hi van accedir amb la condició que no passés per Catalunya. A l'hora de la veritat, però, els diputats europeus han trobat la manera de reunir-se, ni que sigui durant una hora i mitja, amb els seus homòlegs del Parlament català. 

Constituïda al setembre, la comissió d'investigació catalana pretén "conèixer els detalls de les intromissions en els mòbils de representants polítics i de la societat civil catalana amb els programaris espia Pegasus i Candiru duta a terme pel Regne d'Espanya, per mitjà del CNI o d'altres organismes públics".

Precisament aquest mateix divendres ha viscut la primera sessió de treball, marcada per les absències, ja que no s'hi han presentat, el president espanyol, Pedro Sánchez, les vicepresidentes primera i segona, Nadia Calviño i Yolanda Díaz; els ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska; l'exvicepresidenta Carmen Calvo, i l'exdelegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, entre d'altres. 

L'escàndol d'espionatge massiu a personalitats independentistes es va conèixer l'abril de l'any passat, arran d'una investigació de l'organització Citizen Lab revelada per la revista The New Yorker. En total, s'hauria espiat unes 65 persones a través del programa Pegasus, d'origen israelià i emprat bàsicament per estat. Entre els afectats hi havia polítics i dirigents socials.

L'escàndol va tensar les relacions entre els governs català i espanyol i l'independentisme va reclamar la destitució de la ministra de Defensa, Margarita Robles, com a màxima responsable del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). L'organisme, finalment, va reconèixer haver ordenat l'espionatge massiu a l'independentisme sense autorització judicial. Finalment, però, l'única persona cessada va ser Paz Esteban, la directora del CNI.