L'informe preliminar del comitè de l'Eurocambra que investiga l'ús de Pegasus apunta al Govern espanyol com a responsable de l'espionatge a l'independentisme. El document, que encara és un esborrany elaborat per la parlamentària neerlandesa Sophie in 't Veld com a ponent i que haurà de passar el període d'esmenes, lamenta la "poca informació aportada fins ara" per l'executiu espanyol sobre l'espionatge, però apunta que està "generalment assumit" que les autoritats espanyoles estan darrere de l'espionatge.

A més, assenyala que l'executiu espanyol va ser "probablement" el primer client a la Unió Europea de l'empresa israeliana NSO. Per sostenir l'argument que el Govern espanyol pot estar darrere de l'espionatge, el text remarca que es va fer en "moments de rellevància política".

A més, l'informe apunta que tenint en compte que les autoritats espanyoles només han reconegut 18 dels 65 casos revelats per CitizenLab i que les ordres no s'han fet públiques, "no és possible establir" que l'independentisme suposés una "amenaça a la seguretat nacional o la integritat de l'estat".

El document elaborat per In 't Veld dedica un apartat a l'espionatge a l'Estat, en el qual inclou els casos contra l'independentisme i també contra membres del Govern espanyol, entre ells Pedro Sánchez. Sobre el Catalangate, el document apunta que "els atacs mostren un patró clar" i "coincideixen" amb "moments de rellevància política".

El text explica totes les persones vinculades a l'independentisme que han estat espiades amb Pegasus i les accions legals que s'han iniciat, tant a Espanya com a altres països europeus. Pel que fa a l'espionatge a membres del govern espanyol, l'informe afirma que "es creu àmpliament" que les autoritats del Marroc estan darrere d'aquests fets.

Manca de cooperació de l'executiu

L'apartat sobre l'espionatge a l'Estat està fet amb referències a publicacions dels mitjans de comunicació. La ponent ha justificat aquest fet perquè el comitè no ha fet una missió a Espanya i el Govern espanyol no ha respost les peticions d'informació. In 't Veld ha reconegut que els casos a l'Estat són "delicats" i ha lamentat tenir "poca informació oficial i confirmacions".

És per aquest motiu que la ponent ha reclamat a les autoritats espanyoles que els aportin "més informació per avaluar la situació". "Si creuen que alguna assumpció és errònia, aleshores que aportin proves", ha dit la ponent tot dirigint-se a les autoritats espanyoles.

"Seria molt d'agrair tenir informació factual per part del govern. El que no es pot fer és negar-se a donar informació i dir que no pots mirar res més. Què se suposa que hem de fer? Quedar-nos callats i cecs?", ha afegit la ponent de l'informe, que ha subratllat que una missió a Espanya seria útil per analitzar els fets.

Reaccions de l'independentisme

Els partits independentistes han aprofitat el que ha transcendit de l'esborrany de l'informe del Parlament Europeu sobre Pegasus per carregar contra el Govern espanyol. El president de la Generalitat i dirigent d'ERC, Pere Aragonès, ha apuntat que "en una democràcia no s'espia a l'adversari polític. Cal arribar al fons de la qüestió per justícia i dignitat política". Junts recorda que inicialment el PSOE va negar l'espionatge i demana que s'assumeixin "responsabilitats", mentre que la CUP afirma que "es confirma el que ja sabíem: l'Estat espanyol ens ha espiat massivament a independentistes. Anirem fins al final amb la democràcia i l'autodeterminació".

Posteriorment, en roda de premsa al Parlament, la diputada de la CUP Laia Estrada ha demanat la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska. Per a la diputada, l'informe preliminar de l'Eurocambra sobre Pegasus és "una prova suficient" per demanar que s'apartin del càrrec i creu que hauria de ser "una exigència de mínims" del conjunt de forces polítiques catalanes.

En canvi, fonts del Govern espanyol han defensat la gestió de l'executiu en l'afer Pegasus, malgrat el contingut de l'informe. Aquestes fonts citades per l'ACN afirmen que el govern de Pedro Sánchez és el "primer interessat" a esclarir els fets, recorden que es tracta d'un informe provisional, no definitiu, i insisteixen que l'executiu "va fer el que havia de fer" quan va tenir coneixement "d'accions delictives", en referència només als casos d'espionatge que van afectar el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres Marlaska i Robles. Sobre la resta, asseguren, l'executiu no té res més a afegir.