L'Antic Teatre de Barcelona corre perill, i no per falta de públic o de propostes artístiques interessants, sinó per problemes amb el contracte de lloguer. Fins al desembre de 2019 la mensualitat era de 1.500 euros, però la propietat exigeix ara cobrar 7.500 euros al mes per a renovar el contracte i que el projecte pugui continuar uns anys més a l'edifici. L'amenaça de les pujades del lloguer fa anys que es passeja per la ciutat. Va passar amb la Sala Muntaner, La Poderosa o l'Espai POE(tic), entre altres.

Només el 2019, van tancar dues sales de teatre a Barcelona per la mateixa qüestió. És l'ocorregut amb La Vilella, un petit teatre amb capacitat per a 70 persones fundat el 2013 i situat al barri del Poble-sec. Liderat per la companyia Sargantana, La Vilella comptava amb una programació innovadora i lluitava per oferir millors condicions als creadors fomentant la recerca, però no van comptar amb el suport suficient i el teatre va haver de tancar el passat 16 de desembre.

Incertesa a la Nau Bostik

Un altre espai cultural autogestionat és la Nau Bostik del barri de la Sagrera. El projecte va néixer en 2015 i està situat en unes naus que portaven deu anys tancades en previsió del projecte urbanístic per a l'àrea de la futura estació ferroviària de la Sagrera. A l'espera d'un nou finançament per a la zona, els promotors de la Nau Bostik van poder pactar amb els propietaris poder realitzar activitats culturals en aquests espais mentre no s'activi la seva reconversió. La gestió, emparada pels veïns i liderada per Xavier Basiana –que va liderar la recuperació de l'antiga Nau Ivanow el 1998– es basa en el voluntariat i l'exhibició de mostres de vídeo, concerts, exposicions d'art, obres de teatre, coworking… A la Bostik aposten per la cooperació, el mecenatge i l'intercanvi d'idees.

"Nosaltres portem ja cinc anys, i la Bostik s'ha convertit en un equipament molt popular i molt comunitari. Ara el que reclamem és que ens diguin alguna cosa sobre què passarà amb aquest solar i les seves naus. Quan demanem subvencions a l'Ajuntament no ens donen res perquè el solar no és municipal. Fins ara ens hem autofinançat i som un dels centres més potents de la Sagrera i de Sant Andreu. El 23 de març tindrem una reunió, a veure si sortim de la incertesa. Les instal·lacions comencen a necessitar una reforma, sobretot dels sostres", explica Jorge Sánchez, membre de l'equip gestor de la Nau Bostik.

Totes les fonts consultades coincideixen a apuntar que la ciutat de Barcelona pateix una manca històrica d'espais públics en els quals desenvolupar projectes culturals, i que falta reivindicar el teixit de projectes cooperatius. Així i tot, persisteixen iniciatives independents i autogestionades com el Say it Loud, un festival no comercial que programa artistes de primera fila internacional i que té com a referent a la llibreria La Ciutat Invisible, que és un bon exemple de projectes culturals.

L'Antic Teatre corre perill

L'Antic Teatre es troba en un edifici privilegiat de la Ribera –molt prop del Palau de la Música– i compta amb diferents sales i un magnífic jardí convertit en terrassa que és punt de reunió per a veïns, estudiants i artistes. L'edifici, datat de l'any 1650 i abans va albergar el Cercle Barceloní San José, un espai que va començar desenvolupant activitats relacionades amb l'educació per a adults i nens de la classe obrera, i activitats culturals i d'oci. Aquesta institució era una resposta a la creació d'ateneus obrers laics, llibertaris i revolucionaris que afloraven i que desafiaven l'ordre establert. Avui, l'Antic Teatre vol acostar-se i reivindicar aquells ateneus, sense oblidar que, d'alguna manera, gestiona part de la memòria del Cercle Barceloní San José salvaguardant els seus arxius. El projecte que Semolina Tomic va arrencar l'any 2007 és un espai cultural que, a més, ha aconseguit construir una comunitat inclusiva i participativa molt arrelada a un barri colpejat per la gentrificació i l'especulació urbanística.

"Vivim en la incertesa, però no pararem de lluitar. Ara estem fent reunions amb polítics. Diuen que hem de tenir confiança, que proposaran un calendari de treball i que estudiaran el cas; asseguren que tenen la predisposició per a salvar el projecte. Però nosaltres tenim una desconfiança brutal, perquè fins ara hem estat abandonats per les institucions. A més, està el tema de la transparència en els pressupostos: volem saber quina costa una producció, i no hi ha manera. Dels 150 milions del pressupost, només quatre milions es destinen a subvencions públiques, la resta va per a convenis, contractes, consorcis…", assegura Semolina Tomic a Públic en sortir de la reunió amb Joan Subirats, el màxim responsable de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona dilluns passat 2 de març.

"Estem farts de viure en una precarietat brutal fent espectacles que giren pel món. Però sembla que no existim, no tenim cap visibilitat. Nosaltres sofrim una desigualtat respecte a altres espais i demanem tan poc en comparació al que reben uns altres… Quantes llibreries, botigues de còmics o locals culturals s'han tancat pel problema del lloguer? Els propietaris volen pujar el lloguer a preu de mercat, és una situació estesa i no obstant això no volen que parlem públicament del tema. De la nova Sala Beckett van començar a parlar en 1999, i amb nosaltres què passa? La cultura de base és invisible! I ja sé que el projecte és el que importa i que podríem anar a un altre lloc, però l'espai és molt important per als veïns: si desapareix l'Antic, al barri no queda res", argumenta Tomic, que ha aconseguit aixecar un centre cultural i social compromès tot i la situació social actual, molt atent a les vulnerabilitats i la perspectiva de gènere.

"Les nostres àvies van de gira", explica Catarina Costa mentre parla orgullosa del projecte comunitari que realitza a l'Antic Teatre. Ella porta vuit anys treballant a l'Antic. És de les Açores però, quan va conèixer el projecte de Semolina Tomic, es va identificar amb ell i va decidir quedar-se. Imparteix cursos de comunicació audiovisual i multimèdia, i a vegades també s'ocupa de la taquilla. Enfront de la incertesa sobre el futur d'aquest espai, la jove assegura que tota la comunitat de l'Antic està patint: "Jo crec que no pot morir. Hi ha projectes que han nascut aquí i que han inspirat a la ciutat sencera, com els projectes artístics comunitaris amb els veïns. Aquí intentem crear un impacte social".

I és que l'Antic Teatre és un espai obert a tots els creadors i es caracteritza per oferir-los bones condicions. El 80% de l'obtingut a la taquilla va pels artistes, un tracte molt més beneficiós que l'ofert per sales com la Beckett o el Tantarantana, uns espais que compten amb un gran suport econòmic per part del Consistori de la ciutat.

Que les polítiques culturals legislin i emparin a un sector eternament arrasat per la precarietat és el desideratum dels responsables d'aquesta mena d'espais. La majoria se sostenen amb ingressos propis, però, enfront de grans reformes en les infraestructures o pujades astronòmiques del preu del lloguer, demanen que les institucions es posicionin i reconeguin la funció pública d'uns centres creatius que treballen per la cohesió social.

Equipaments de tota mena

Si bé a Barcelona existeixen grans infraestructures culturals que acullen petits festivals i iniciatives independents –l'Hangar és un bon exemple d'això–, també hi ha equipaments amb directrius erràtiques, com l’Arts Santa Mónica –que segueix sense director i sense rumb fix– o noves fàbriques de creació aixecades amb diners públics i que inverteixen molts recursos a facilitar l'encreuament de disciplines i els intercanvis artístics –com la Fabra i Coats o L'Escocesa–.

No obstant això, la situació que viu l'Antic Teatre evidencia que la política cultural municipal és lenta de reflexos quan es tracta de facilitar solucions a espais que han demostrat l'arrelament i el benefici per al seu barri. Públic ha preguntat al departament de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona sobre la seva intervenció en el futur de l'Antic Teatre, però en el moment de tancar el reportatge no havia arribat la resposta.

"Si centres com aquest desapareixen, la ciutat acabarà convertint-se en un parc temàtic per als turistes", conclou Catarina Costa, de l'Antic Teatre. La seva afirmació reverbera enmig d'un barri pres per les franquícies, les cadenes i els apartaments turístics. Elements que confirmen que un dels danys col·laterals dels embats del turisme i l'especulació urbanística és la desaparició dels elements que defineixen la identitat d'un territori.