L'aparició de la pandèmia de Covid-19 va omplir d’incògnites el curs 2020-2021, que s’hauria de desenvolupar enmig d’una pandèmia global. L’estiu passat, el Departament d’Educació va presentar gradualment el pla Escoles Segures, que volia garantir les classes presencials amb mesures que previnguessin dels contagi. El repte no era fàcil amb aules atapeïdes, espais limitats i una plantilla insuficient. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va prioritzar des d’un primer moment l’aposta pels grups de convivència estable. La resta de mesures van acabar sent accessòries a aquesta, un fet que els sindicats critiquen enèrgicament i asseguren sentir-se "enganyats". Repassem com s’han desplegat les mesures de control epidemiològic als centres educatius aquest primer trimestre.

Reforços Covid-19

El passat juliol, Bargalló va anunciar que el Departament contractaria 8.258 professionals de l’educació per fer de "reforç Covid-19", dels quals 5.417 havien de ser professors i la resta, altres perfils. Educació assegura que, en data de tancar aquest reportatge, ja s’havien contractat 5.321 docents a l’escola pública i concertada, però que aquesta xifra no correspon exclusivament als reforços per la pandèmia, sinó a "la plantilla per escolarització, l’increment per a l’escola inclusiva i els reforços Covid".

Cada any, el Departament fa una estimació de quants professors necessita per al curs en funció de l’alumnat que s’ha matriculat. El portaveu del sindicat USTEC·Iac, Xavier Díez, critica que el que es va vendre com a "reforços Covid" no ho siguin com a tal, ja que part d’aquesta plantilla correspon a l’increment proporcional que el Departament ja hauria d’haver fet sense pandèmia tenint en compte l’augment d’alumnes de secundària. A més, afegeix que gran part d’aquest gruix està format per docents interins que ja formaven part de la plantilla el curs anterior: "Han fet una comptabilitat molt creativa. Els interins que treballaven en una vacant convencional la van perdre i van ser nomenats com a reforç Covid. Les places no es van incrementar de manera significativa. Va ser desvestir un sant per vestir-ne un altre".

La USTEC denuncia que, fins i tot, aquest curs 2020-2021 s’ha reduït el professorat de primària, que ara compta amb 505 docents menys que el darrer curs per una caiguda dels matriculats: "No ho han aprofitat per mantenir els docents i reduir les ràtios". Fent números segons la proporció de docents i alumnes, Díez assegura que s’ha sumat només "mitja dedicació més" per escola de primària per cobrir la gestió de la covid-19, i a secundària, "dues en els centres més grans": "A altres llocs, com al País Valencià, estan posant dos docents més a primària i sis, set o vuit més a secundària".

Docents vulnerables

L’altra gran pota de la gestió epidemiològica pel que fa a la plantilla són les baixes dels docents vulnerables: dels 12.800 treballadors que van dir ser vulnerables davant la Covid-19 durant l’estiu, 1.700 van ser considerats com a tal després de les avaluacions mèdiques. Alguns dels treballadors rebutjats es van organitzar en grups com l’Associació de Docents i Personal de Suport Educatiu en Risc (ADISPE), es tracta de centenars de professors que acreditaven córrer perill si s’exposaven al virus, però que no van rebre la baixa a l’inici de curs. USTEC denuncia que molts d’ells no han estat avaluats pels serveis de salut fins que ja havien començat les classes i ja havien estat en contacte amb els alumnes.

Substitucions insuficients

Aquestes baixes s’havien de sumar a les que previsiblement s’agafarien al llarg del curs els docents que s’anessin contagiant o els que fossin contactes de positius. Segons les xifres d’USTEC, durant el primer trimestre del curs 2019-2020 es van fer 9.438 nomenaments per cobrir substitucions, mentre que durant aquest trimestre ja se n’han fet 25.518. El problema, però, és que si bé l’any passat van quedar sense cobrir un 7,59% de les baixes, enguany aquesta xifra ha pujat fins al 24%: "Una de cada quatre baixes no es cobreixen. Això fa que els docents hagin de trencar els grups bombolla per cobrir altres grups", denuncia Díez. Educació també reconeix que les baixes "s’han incrementat molt durant aquest curs".

Espais extra

El Departament també va assegurar que s’habilitarien més espais per fer les classes i, d’aquesta manera, poder reduir els contactes entre alumnes, per exemple, als patis, o desdoblar classes. "Això, simplement, no ha passat", diu de manera contundent Marta Minguella, portaveu de la CGT Ensenyament. Segons la sindicalista, els centres van esperar durant l’estiu que se’ls adjudiquessin equipaments complementaris, però finalment assegura que es va apel·lar a "l’autonomia dels centres" i mai es van oferir els recursos. Díez afegeix que els municipis volien oferir més equipaments, però que "Educació no els va agafar el telèfon": "Per tenir més espais s’han de contractar més professors per gestionar-los i reduir les ràtios, i no tenien cap intenció de fer-ho", opina. Per contra, Educació afirma que era feina dels ajuntaments "posar a disposició espais diversos", i que van ser els mateixos centres qui van decidir si fer-ne ús o no "en funció de criteris organitzatius propis".

Ràtios vs grups bombolla

Amb tot, les ràtios a les aules tampoc s’han abaixat, una de les qüestions que més preocupa als sindicats. Si bé en un primer moment l’expresident Quim Torra va assegurar que es podrien reduir i el Departament de Salut s’hi va posicionar a favor, Bargalló va matisar sempre que per a Educació era més important treballar amb grups bombolla que reduir les ràtios, una línia que mantenen: "S’ha demostrat en aquest trimestre que si es manté el concepte de grup de convivència, el risc de contagi entre els membres és mínim", asseguren fonts del Departament. Els sindicalistes, però, insisteixen que sense reduir les ràtios no pot haver-hi escoles segures, ja que els grups bombolla no sempre es poden mantenir. "A batxillerat, tenim grups de fins a 35 alumnes en una aula de 50 metres quadrats", denuncia Minguella.

Davant d’un brot, Educació fixa que s’han de fer proves a totes les persones que formen part del grup estable de convivència. Això inclou els estudiants i el tutor, però no la resta de professors que han estat impartint-hi classes: "No es consideren contactes estrets si han mantingut les mesures de seguretat i protecció recomanades, com són l’ús de la mascareta i mantenir la distància de dos metres de seguretat", apunten les mateixes fonts. Els sindicalistes, però, asseguren que el contacte que tenen tots els docents, tutors o no, és el mateix, i desconfien d’aquesta restricció: "Creiem que és per evitar un excés de baixes laborals que no podrien cobrir".

Un pla digital a mitges

La darrera gran aposta del Departament era el Pla de Digitalització, que consistia en distribuir 300.000 dispositius per a l’alumnat, 72.000 per al professorat i 30.000 paquets de connectivitat per als alumes amb mala connexió a casa. Ara per ara, però, s’ha distribuït una petita part d’aquest material, quelcom que no permet apostar per la via de la teleeducació sempre que sigui necessari sense eixamplar la bretxa digital. A més, plataformes com Xnet pels drets digitals lamenten que el Departament hagi trencat el compromís d’apostar per software lliure, que permetria crear plataformes 100% públiques i tenir un control públic de les dades: "Ara, els centres poden escollir si aquests nous equipaments compten amb software privat o lliure, però sense una campanya de coneixement i difusió d’altres opcions que no siguin Google o Microsoft, estar clar què és el que escolliran", apunta Díez.